Banca digital, en diuen

S’acaba el mes i s’acosta el dia de cobrar la nòmina. Per fi podràs deixar d’anar al lavabo a l’hora de pagar esperant que una ànima caritativa s’avanci i es faci càrrec de la ronda... Sovint passa que si cobres l’últim dia de mes i aquest cau en cap de setmana, llavors ja t’han cardat, perquè la paga no t’arriba fins als següents dies laborables. Es veu que en festiu el sistema bancari (encara que sigui digital) no funciona, perquè tot allò relacionat amb la tecnologia s’apaga per deixar reposar la maquinària fins al pròxim dilluns. Ja està bé de pensar que les màquines ho poden tot, l’explotació dels humans contra la tecnologia és pitjor que qualsevol esclavitud prèvia de la història! Per evitar aquesta situació, el cervell humà d’algú es va anticipar, i va decidir que el pagament de la nòmina es fes un parell de dies abans, i així s’assegurava que tot i l’apagada bancària el treballador tingués la nòmina en mà el primer de cada mes. Però, ai las!, què passa si la Setmana Santa cau a final del mes? Llavors ja l’has ben cagada, perquè hauràs de pagar la mona robant bosses a senyores grans. I arriba Dilluns de Pasqua, primer dia de mes, entres a l’aplicació del teu banc i veus que tens un descobert de Déu i sa mare perquè resulta que encara no has cobrat, però el mateix banc que no treballa sí que t’ha girat allò que has pagat a crèdit i els moviments de targeta dels darrers dies... I per acabar-ho d’adobar, l’única puta màquina del banc que sí que treballa en festiu és la que aplica uns costos per descobert al compte corrent. Primer dia del mes, ja tenim un forat de Déu i ens estem cagand en tot! Visca la banca digital.