I una merda!

No em creia el que llegia. Hi vaig tornar i de la incredulitat vaig passar a la indignació i el cabreig. Com es pot dir “s’ha acabat el dividend de la pau: hem d’invertir en armes”? El text entre cometes intitulava l’entrevista a Pat Cox, expresident del Parlament Europeu, de la contra de La Vanguardia del passat dimecres (03/04/24). I si l’entrada provoca arcades, la resposta a la pregunta: Els europeus hem d’elegir ja míssils o salut i educació?, era per tirar coets: “No és la UE; és Putin qui ens obliga a enfrontar-nos a aquest dilema indesitjable...”. Des de la distància i després d’haver-hi donat unes quantes voltes, la rèplica clara i diàfana és: “I UNA MERDA AIXÍ DE GROSSA!”. D’un temps ençà el corrent majoritari opinador occidental està intentant “normalitzar” el concepte III Guerra Mundial; n’hi ha prou de comprovar-ho, amb el Sr. Google. Però abans d’abraçar cegament les declaracions en qüestió –l’entrevista completa es pot titllar d’insult a la intel·ligència– hi ha un univers de vies i opcions a seguir i moltíssimes preguntes per respondre. A qui li interessa la guerra? Putin actua sol? O hi ha més actors de colors i ideologies teòricament contraposades treballant en el repartiment d’aquesta òpera internacional? La pressió bèl·lica d’un costat i un altre –blocs en deien durant la guerra freda– ha entrat en una espiral perillosa. El desafiament entre dirigents (tele)dirigits i interessats i la ciutadania que diuen representar és immens. La pau és fràgil, difícil d’aconseguir i més difícil de mantenir. Arreu del món, milers de milions de persones tenim clar que la guerra no és una opció, és una obscenitat que no soluciona res de res.