Filosofia i psicologia

La filosofia és, segons la seva etimologia grega, l’amor a la saviesa. És l’estudi de problemàtiques diverses com el coneixement, la ment, la consciència, l’ètica, la bellesa, la recerca de la veritat, de la moral i el sentit de l’existència. A l’escola i més endavant a les universitats, la filosofia és una disciplina reglada, que sancionada amb títols i diplomes, aporta un coneixement a partir de l’estudi dels clàssics. La psicologia és una ciència que estudia la conducta humana i els processos mentals en diferents camps, especialment en el de la salut, i també se sanciona a la universitat amb titulacions i diplomes. Val a dir que davant d’aquestes dues definicions, ens trobem amb unes disciplines amb una multitud de semblances i connexions. Darrerament, a Andorra, una polèmica orquestrada virulentament pel Copsia, el gremi oficial de psicòlegs, ha acusat obertament d’intrusisme unes pràctiques d’un filòsof que casualment treballa amb un youtuber. Si estem parlant de negoci, i del control del pastís de les quotes d’influència, puc entendre el gremi opressor, que vol erigir-se en la salvaguarda exclusiva de la salut mental de la població. No obstant això, el lliure albir i la llibertat ens permeten unes llicències que el Copsia no podrà mai pretendre, ni tan sols olorar. A mi personalment m’han encantat i m’han ajudat, per forjar la meva personalitat i ment, les lectures dels filòsofs Sòcrates, Plató, Aristòtil, Descartes, Spinoza, Voltaire, Rousseau, Kant i Nietzsche. I de tant en tant faig una immersió i intrusisme en els seus textos referents. M’hauria d’amagar?