La loteria de Babilònia

Aquest és el títol d’un cèlebre relat de Jorge Luis Borges, on s’explica de quina manera l’atzar d’un sorteig regia el destí dels súbdits babilònics. Perquè no només rebien premis, com és el que en teoria pertoca a les loteries, sinó que, a mesura que els mecanismes del joc es complicaven i regien tots els àmbits de la vida, també els podia tocar la dissort: una sanció, la presó arbitrària, l’exili i, de vegades, la mutilació d’un membre o fins i tot l’execució. Els vuit-cents seixanta-un conductors andorrans que han pogut ser sancionats pels Mossos d’Esquadra per infraccions comeses a carreteres catalanes segur que s’han sentit com aquells imaginaris mesopotàmics borgians als quals els queia la desgràcia pels capricis de la sort sense haver fet res d’especial per merèixer-la. En canvi, n’hi ha quaranta mil quatre-cents disset que fan pam i pipa a la policia, se senten afortunats i impunes i potser es miren els companys de corredisses multats amb una punta de commiseració. Tornaran a la carretera, correran una altra vegada, saltaran alegres els radars i, com si fossin invencibles, no els passarà res, per molt que les arques del tresor català cobegin els quatre milions d’euros que deixaran de recaptar per aquestes coses de l’estrangeria. Menys als pobres del dos per cent, que hi cauran de quatre potes per alguna estranya disfunció de la roda de la fortuna. El món és injust, ja ho sabem. Que provin de consolar-se fent seva una paràfrasi a la frase de l’evangeli de Mateu: “Molts són els multats, pocs els escollits”.