Lliçons valencianes

De lliçons sobre el que ha passat al País Valencià arran dels aiguats de la setmana passada se’n poden extreure moltes. La primera és que oblidar la pròpia història ens condemna a repetir-la. Perquè sí, aquestes inundacions poden ser excepcionals, però no és la primera vegada que succeeixen, i és evident que davant d’un risc real, no s’ha treballat a consciència per evitar-lo. Cal que ens preguntem si a casa nostra s’han après les lliçons del 1982 i si encara s’actua en conseqüència... La segona és que l’ésser humà ha de ser més humil davant la força de la Mare Naturalesa: ens creiem que ho podem tot, que som sapiens sapiens i això ens fa únics, però som criatures dèbils que sucumbim davant una força que és superior a nosaltres. Tres: a la vora del riu no t’hi facis el niu. Aquesta màxima, que tant sentit té, no s’ha aplicat com tocava i on tocava. Ara ha passat al País Valencià, però no fa gaires anys va succeir a les Balears i també a Catalunya. Edifiquem en indrets inundables i canalitzem espais de creixement de la llera de rius i torrents, i després tot són plors. La quarta lliçó és que els representats electes algú els ha elegit. Tenim els governants que mereixem i volem, i la seva incapacitat, inutilitat i pèssima gestió és culpa en part també de qui els vota: no som una ciutadania prou responsable i exigent. I cinc (que en podrien ser més): quan tot falla, és el veí (proper o llunyà) el que t’envia menjar, aigua, mantes, diners... ajuda en forma de solidaritat. Cal pensar-hi quan hi hagi qui treballi per a una societat dividida, no cohesionada i enfrontada en la que es fomenta l’individu al bé comú. Molta força als afectats!