El nostre parlar meteorològic tradicional (II)
‘Batzacs’, ‘trompes’ i ‘xubascades’ són els mots que descriuen la pluja intensa a Andorra
Mots relacionats amb la pluja i el temps advers:
Els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1982 són recordats per l’oratge (temporal) tan intens, que provocà en moltes àrees del Pirineu aiguats catastròfics.
Dos veïns de l’escala comenten: quina trucada (tempesta amb molta aigua i una gran tronada) va haver-hi ahir, oi? Semblava que queia el cel.
A l’Andorra d’altres temps, hom parlava de trompa o batzacada com a sinònims de ruixat intens o tromba d’aigua.
Està caient un bon batzac, una bona màniga (ruixat de pluja).
Sembla un mot manllevat directament del castellà, xubascada, que els padrins andorrans empraven per referir-se a un xàfec.
Tronada és una forma popular de dir tempesta.
A Andorra, les tempestes estivals solen ser curtes, però amb cops d’aigua (pluja torrencial) freqüents.
La malaigua (pedregada) és temuda sempre per la gent de pagès en particular i pel conjunt de la població en general.
La granussada (calamarsada) ha estat tan copiosa que ha emblanquit els carrers.
Un padrí de sempre ens ha explicat que antigament de la calamarsa, i també de la neu rodona, en deien a Andorra granús.
La tempesta de l’altre dia a la vall central del Principat anà acompanyada de molta gramussa (calamarsa).
El calamars (granís de més grandària) és un meteor associat a les tempestes o als núvols convectius molt desenvolupats que, si cau violentament, malmet els conreus.
La Pepeta de cal Masover mirava des de la finestra de casa seva a Escaldes-Engordany i ens comentava que ara fa ventpluig (pluja acompanyada de vent, que fa que les gotes d’aigua caiguin inclinades i sigui desagradable d’anar pel carrer).
Els pròxims dies hom espera a Andorra una revessia (un canvi de temps a pitjor; una tongada de temps dolent, amb inestabilitat i precipitacions).
Ha començat a espetegar (a ploure de valent o a fer-se el temps inclement).
La tempesta d’aquesta tarda ha destacat pel festival de llempecs (llampecs).
Un fenomen estretament vinculat, en àrees de muntanya, amb els ruixats intensos de pluja com és el de la dinàmica agressiva de terres en els vessants també ha generat denominacions singulars en la parla andorrana. Així, com a exemple: aquell esbudellat (esllavissada) fou conseqüència d’unes pluges molt fortes que acabaren per sensibilitzar la muntanya. Una altra manera molt corrent d’anomenar esllavissada en el llenguatge rural d’Andorra és esllevassada. Fins i tot existia, dins del col·lectiu de paraules, una forma també molt expressiva com esbudellat com és esllufada.
Mots relacionats amb la neu i les allaus:
La parla tradicional andorrana incloïa els termes borrall, borroll, flocó o voliaina. Els quatre volen dir floc de neu.
Mai no s’ha vist a Encamp una nevada amb uns borbells, amb uns borruscalls (flocs de neu grans) com aquests.
Avui hem anat a esquiar i hi havia molta neu polvorenya, perquè els últims dos dies s’ha produït una gran nevada, i hem d’aprofitar aquesta neu en forma de pols ara que som a l’hivern en plena temporada d’esquí, abans no es mulli o es geli.
En un dels vessants del Casamanya hem pogut observar una carrutxa (una bola de neu que llisca pels pendents, especialment en cas d’allaus).
Encara que puguin semblar barbarismes, la gent d’Andorra d’abans anomenava també les allaus de neu avalanxes o avalanses.
A Andorra són freqüents les llacades (allaus petites de neu).
A causa de l’escalfament global, la fonta (fosa de la neu, a la primavera) tendeix a avançar-se actualment en el calendari.
Un parell de mots curiosos que al nostre país s’empraven antigament com a sinònims de fondre’s (la neu) són aterrenyar-se i teranyinar-se.