Són els articles que he publicat –cada dilluns en aquest mateix espai– des del 2008. 798 articles d’uns 1.598 caràcters amb espais. Per parlar de tot i de res. De vegades amb alegria, d’altres amb preocupació, sovint amb ganes de compartir el meu punt de vista. Sense més. En tot aquest temps, la meva vida ha anat canviant. He tingut una filla, he canviat de feina, de parella, de parròquia, alguns amics s’han perdut pel camí i n’han arribat de nous. Les columnes han estat una mena d’apuntador impertinent dels temes que en cada moment han estat importants per a mi, d’una manera o d’una altra. La criança, la política, el país, els valors. Suposo que deixar el periodisme actiu i entrar en el món de la comunicació corporativa fa que valoris més la conveniència de no parlar necessàriament de segons què. I busques endins, on creus que tens més a pouar. Amb qüestions potser menys actuals perquè no són efímeres. I així, sense gairebé ni adonar-me’n he vist com les columnes han anat mutant. Mantenint els 1.598 caràcters amb espais –els límits del meu univers d’opinadora recalcitrant–, però deixant-se caure cada cop més sovint en terrenys més incerts que els de la política i la crònica social. De la mateixa manera, les estructures, les històries i els pensaments que tenia ganes de compartir han anat trobant un nou format, una nova manera d’explicar-se, que òbviament ja no encaixaven ni en el to, ni en el format. I tot plegat, després de donar-hi força voltes, han acabat convertides en una història que veurà la llum dimecres i que et convido a llegir si mai vols descobrir el que mai et vaig dir.