Lideratge ètic i exemplaritat pública

Sóc una mica més pecador que tothom. M’enfado quan em diuen que faig bé les coses. Tots els meus germans capellans, cadascú amb el seu carisma, tenen els seus èxits merescuts a la seva feina quotidiana. M’ofèn que em diguin: “tu tot ho fas bé”. És una mentida. Per a mi no existeix el “fas”. A la meva vida sols compta el “fem”. Les coses surten bé quan es fan en equip. “Les idees sorgeixen en equip”, afirma l’oncòloga de l’hospital del Mar, Clara Montagut, en una entrevista a La Vanguardia. Somric quan m’adono de les idees que em suggereixen els companys de partida de botifarra a qui, entre manilla i manilla, els conto les meves històries per dur a terme. “Compartir és construir”, ens prediquen als cursos de directors d’educadors en el lleure de la Generalitat de Catalunya. AINA, durant la segona quinzena d’agost, organitza un curs de directors per completar els cursos de titulació de monitors de colònies que aquest estiu serà el tercer que programem. La gràcia d’aquests cursos, en règim de convivència d’onze dies, és l’aprenentatge a treballar en equip. Si hi ha un pecat que no vull cometre és el de l’egocentrisme, i menys el de l’egolatria. Els abomino. Ens trobem a la sala de conferències de Santa Maria del Fener en espera que arribin el senyor arquebisbe i els professors per presentar el llibre Lideratge ètic i exemplaritat pública, que recull les conferències del Seminari de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell de l’any 2015. Conversem entre els assistents. La Trini em lloa: “vós sou un líder”. Sí! per ser monitor d’AINA el jove ha de ser un referent per als infants i per als companys. Doncs el mossèn no ha de ser menys.

Sense els altres no som res. El líder de veritat comença preguntant: “tu què en penses, d’això?”. AINA s’ha bastit amb el pòsit del lideratge d’en Pere Canturri. Vaig col·laborar amb el seu equip CAMIC (Campaments de l’M.I. Consell) durant sis anys. La providència volgué que em trobés al pic de l’Estanyó en Pere González, on demanà ser monitor de les colònies populars de Canillo. Després, arquitecte d’AINA, el Pere i la Mercè escrivien sobre els planells: “una casa de tots, aixecada entre tots, per a tots”. Davant les beques per a infants vulnerables cada estiu més nombrosos, hem afegit “sostinguda per tots una mica”. Camines sol? Vas més de pressa, però no arribes enlloc. AINA ha caminat 40 anys perquè ho ha fet en equip, a l’estil més fidel al líder dels líders, el Mestre Jesús, fill del fuster del llogaret de Natzaret. L’organigrama d’AINA consta “del grup Tabor, de la Colla dels Dotze, i la vuitantena de monitors vénen a ser el grup dels 72 primers deixebles de Jesús”. AINA festeja el 40è aniversari amb una nova sala de monitors per ressaltar la força de l’equip. El nom de la sala –tornem a l’Evangeli– l’anomenem “Cenacle dels monis”. L’equip dels Dotze de Jesús esdevingueren al cenacle “família de germans” en compartir rentament de peus, el manament nou, el pa i el vi. Ras i curt. Quan l’equip és equip, tots els membres són líders.

L’arquebisbe Joan Enric Vives escriu a La Vanguardia del divendres, 10 de juny, “sense una guia eficient i responsable no és possible transformar qualitativament les societats. Tots els ciutadans estem cridats a millorar-les, crear entorns pacífics i generar institucions justes, cosa que no és possible sense un lideratge conscient de les dificultats del present, i a la vegada, esperonant devers el demà”.

Els articles d’opinió dels professors Castiñeira i del seu amic Lozano són comentats a les formacions de monitors d’AINA. Lozano ens demana ser “líders per l’exemplaritat, líders per la capacitat d’escolta, líders per la capacitat de deliberació compartida, líders per la coresponsabilitat i líders per l’audàcia”. Castiñeira completa el seu company professor i de columna periodística: “líders per la riquesa ètica, de valors sòlids amb els quals som nosaltres que juguem la partida, encara que el destí remeni les cartes”.

Al professor Torralba, a qui agraïm la formació permanent de cada curs, ens fa adonar del lideratge del Papa Francesc, forjador de líders, fonamentat en quatre valors: el coneixement d’un mateix, l’enginy, l’amor i l’heroisme. Espigolem del professor Camino que dissertà sobre exemplaritat pública: dels principis a les virtuts: “vivim en un temps en el que necessitem aturar-nos i capgirar el dau –de l’idealisme per baixar a la terra llaurada del realisme– i d’aquesta manera obrir-nos a perspectives que ens mostrin la realitat des d’altres angles”.

El Raonador del Poble que presentà el llibre Lideratge ètic i exemplaritat pública insinuà una crisi de líders dins la nostra societat. En les Jornades d’Estiu per a consiliaris diocesans del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans, a Sant Martí Sesgueioles els dies 15 i 16 de juny, s’ha denunciat: “tenim lideratges que no tenen cap autoritat moral; tenen poder de decisió, però no tenen reconeixement; són líders que s’han oblidat de fer créixer els seus col·laboradors; descuiden potenciar el talent ocult de les seves organitzacions; i de treure profit dels seus intangibles ocults”.

Ofreno un llantió a la meva Confident en obrir les colònies i campaments 2016 amb una sola petició: que cada un dels vuitanta monitors tingui la voluntat de ser referent per les seves bones pràctiques per a qui són el centre del nostre estiu: el nen i la nena.