40 anys de colònies populars de Canillo

AINA s’abilla de festa gran en obrir les portes de les colònies Estiu 2016. 40 anys han passat des d’aquell estiu del 1976. El signe 40 a la Bíblia és de plenitud. AINA és un bosc encantat, habitat per innumerables follets de totes les edats per acollir els 750 infants i joves de Colònies Populars de Canillo. Els ainistes, ascendint enguany als llacs de Cabana Sorda, del Cubil, de la Coma de Ransol i als pics de la Serrera, la Font Blanca i escampant cançons al vent, desemboscaran els esperits. Els follets amb els àngels de la guarda han escrit durant els 40 anys: feia temps que sospitàvem d’AINA. Tenia un no sé què que em resultava familiar. A AINA no li agraden els nombres, ni les xifres. No dóna explicacions. No és estranya, com les persones grans. Estima bojament els nens i les nenes i, com ells, sap el que busca. Vol fer amics. Entén la vida. Demana sempre per coses essencials. És disciplinada, s’arregla i arregla la seva petita Andorra. Sap mirar i valorar les flors, però no les escolta. Li agraden les postes de sol que contempla al Bony de les Neres. Frueix de les muntanyes. Li entusiasmen els estels. Parla amb ells. Els canta “no has comptat mai les estrelles, elles fan les nits més belles.” Duu al front una estrella amb la paraula més divina: compassió.

A AINA li preocupen les desgràcies. És sensible. S’emociona ràpidament. Rebutja les injustícies. No s’amaga de plorar. És estricta, quan es jutja. No es cuida només d’ella mateixa. Conta acudits per riure i fer riure. Perquè el llenguatge és una font de malentesos, no para d’escriure. Treballa desesperadament per crear lligams. Recull tot el temps que pot, per fer noves coneixences. Mira sempre amb el cor. Sap que el que fa important els altres o les coses és el temps que els dediquem.

Els follets monitors festegen els 40 anys de colònies amb una moderníssima sala de reunions per acollir avinentment 40 monitors per torn de colònies. S’omple de pensaments d’agraïments i de somnis. És el temps que hem perdut per les colònies i els campaments que les han fet tan importants. Compartir és bastir. Construir el futur significa construir el present. És crear un desig que valgui per a avui i que estigui orientat cap al demà (és com la trajectòria d’aquests 40 anys). No ho oblideu mai: allò més important a colònies són els infants. Els monitors estem fent un servei: el d’ajudar a créixer. No ens hem d’amagar de ser com som. No trobaràs la pau, si no canvies les coses. Si tu mateix no et converteixen en vehicle, via i moviment de pau. Totes les persones grans han començat essent infants. Si us plau, no ho oblideu com fa la gent gran que ja no ho recorden, que van ser infants. Tots tenim un infant dins nostre, cal voler-lo sentir. Més encara, “si no us feu com un infant no podeu entrar a la colla de Jesús”. Per què? Els infants són els únics que saben el que busquen. Les coses petites són realment les més importants. Mirem el cel de nit. Somriem. Les estrelles estan il·luminades perquè cada infant trobi la seva.

Ofreno a la meva Confident un fulard. Em somriu: “tots els infants i joves que han portat el fulard amb els colors de la bandera andorrana al coll, entenem de manera diferent què vol dir Colònies Populars de Canillo, AINA.” Diposito a la falda de la Mare de Déu de Meritxell el meu agraïment per la Mare Maria, religiosa, el Pere, arquitecte i monitor, la Ramona de cal Martí i la Teresina, la meva germana, cuineres dels anys 70... per a tots els infants adolescents, joves, monitors, monitores, personal de la casa que fins avui han passat per colònies. Cada un d’ells les han fet possible. Per als qui ens han deixat i els qui hi són encara. Gràcies per haver fet entre tots aquesta ascensió fins al cim bíblic dels 40 anys. Ella intercedirà per un nou miracle, com ho féu a Canà de Galilea: joves compromesos = infants feliços. Infants feliços = joves compromesos = 40 anys + de monitors.