AINA, colònies incloents

L’eslògan era més poètic, fa 40 anys, l’estiu del 1976: A l’estiu, cap infant sense colònies. Els sociòlegs i, amb ells, els tècnics de Càritas i ONG ens parlen, aquest estiu del 2016, de “colònies incloents i de colònies excloents”. Jesús, el referent de tots els monitors, ens parla amb el llenguatge del cor: “Deixeu que els infants vinguin a Mi.” AINA, que no vol altre mestre que el de Natzaret, actualitza la seva opció: AINA, colònies incloents.

El meu esperit se sent torbat per una mescla de sentiments dolços i, a la vegada, amargs. Comencem pels joiosos. Els monitors dels estius del 1976 al 1981 convertien el menjador del Casal sant Serni en el seu dormitori. El gest que els honorava, alliberava uns llits per acollir vuit infants de la llista d’espera de casos socials. Estiu del 2016. Una llista de nens i nenes espera un forat per colar-se en algun dels tres torns i dos campaments d’AINA. La sensibilitat dels joves monitors és alta. Renuncien a la seva habitació de la casa per acollir una patrulla de sis infants vulnerables. Les monitores arrangen la casona de l’espai verd d’AINA. Telefonen a vuit adolescents de la llista d’espera per assabentar-les que han estat inscrites. La solidaritat d’AINA travessa els mars. La Maria i el Xavi, gràcies al diploma de monitors que s’han tret en els cursos de la FEMN i Verge Blanca a AINA, seran caps de l’equip de monitors al Marroc i a la República Dominicana. S’han unit amb companys universitaris il·lusionats per oferir un torn de colònies als infants més pobres d’entre els pobres. A més, AINA s’hi solidaritza amb quatre beques. La generositat dels ciutadans que valoren l’obra social, lúdica i educativa d’AINA, posa la cirereta al pastís d’unes colònies incloents. De la vuitantena de beques necessàries per apadrinar infants amb dificultat, n’hem aconseguit seixanta-nou. Jesús ens confia: “Quan heu compartit la vostra cantimplora amb un infant, l’heu compartit amb Mi.” La revista dels monitors Estris del mes de juny publica: “Aquest estiu es beneficiaran de les colònies a Catalunya 250.000 infants per als quals s’han organitzat 4.800 activitats.” Alguns amics ens fan mal, quan ens tiren a la cara: “En no voler excloure cap nen, correu el risc de perdre qualitat de colònies!” La meva amargor esdevé virulenta quan l’ainista vulnerable d’onze anys, que ha inscrit la directora d’un centre d’acolliment , no s’adapta al ritme de les colònies. Pateixo en no veure’l participatiu. Usem de la paciència amorosa per apaivagar els seus esquitxos agressius. Com puc dir “no hi ha lloc” a l’avi treballador en un hotel de la parròquia, a qui el metge ha aconsellat d’inscriure la néta a un torn de colònies? Amb un castellà que em costa d’entendre, em demana si pot pagar els 280 euros, preu social dels tretze dies de colònies, en tres terminis.

Endolceixo les penes i inquietuds. Combrego amb el Papa Francesc que divendres 6 de maig en recollir el premi internacional Carlemany va dir: “Somio una Europa jove, capaç de ser encara mare: una mare que tingui vida, perquè respecta la vida i ofereix esperança de vida. Somio una Europa que es fa càrrec del nen, que com un germà auxilia el pobre i els que vénen a la recerca d’acollida. Somio una Europa on ser emigrant no sigui un delicte.” L’arquebisbe metropolità de Tar­ragona encoratja els monitors que, des del voluntariat, donen el seu temps als infants. “Donar el temps de què un disposa per ajudar els altres en tasca de voluntariat, no es pot mesurar, però les dades parlen de la magnitud de l’acció social de l’Església.” Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, ens aconsella: “Donem vacances infantils amb sentit. Com a família tenim la responsabilitat de proposar experiències de gaudi allunyades del rendiment material i afavorir experiències vitals de gratuïtat, joc, relació, creixement personal o de caire cultural. Colònies, campaments, poden ser vivències en aquest sentit.” Guy Gilbert ens desitja unes bones colònies: “Que tingueu un été rayonnant. L’estiu, plujós o radiant, serà un estiu assolellat gràcies a l’amor amb el qual el viureu. Viviu un estiu ple d’amor per compartir. Amb el sol de l’amor mireu els ulls dels més febles i amb la mirada aviveu les ganes de viure. Viviu un estiu ple d’amor, obert als quatre vents de l’amistat i de les trobades, perquè puguem descobrir aquell tros de veritat que encara ens manca. Tingueu un estiu espiritual que us faci do d’espais de silenci, de soledat, de pregària.” Prego a la meva Confident que té al seu altar el Sol diví: “Concediu a tots els ainistes un estiu esplendorós amb la vostra Llum de Migdia”. Ella em somriu: “Procurem que els nens visquin com nens i creixin com a persones.”