No es viu només d'il·lusions

Vaig entrar en un gran magatzem, comento a la nova sala de monitors d’AINA, el cenacle, la meva sorpresa. L’encarregat de compres era un àngel. La meva admiració passà a ser sobtadament una demanda:

-Què puc comprar d’interessant en el vostre súper, senyor Àngel?

L’Àngel em somrigué com si em conegués de tota la vida. Em confià:

-Pots comprar tot el que vulguis i més. Nostre Amo peca de generós.

Em vaig posar a fer la llista. Vull que el tercer curs de titulació com a educadors en el lleure, que comença a AINA el dia 17 d’agost amb 32 joves inscrits, sigui penyora de nombrosos estius de colònies d’alta qualitat per a Andor­ra i Bisbat d’Urgell; que trobin feina els joves amb la carrera universitària acabada. No hi ha manera que en trobin. Continuo apuntant: desitjo una festa de la Mare de Déu de Meritxell sense protocols i amb el protagonisme de tots els ciutadans, creients o no, compromesos amb una Andorra més humana; vull que la feina del monitor d’AINA, Jaume, i els seus dos companys al camp de refugiats grecs sigui eficaç i trobin el suport imprescindible. Anoto: que acabin les guerres, que desapareguin els camps de refugiats gràcies a l’acolliment europeu; que hi hagi menys desigualtats i més justícia; que...

L’àngel amb un cara de tres déus, em talla:

-Vas errat, bon home. Aquí tenim tot això , però en llavors. No es pot viure només d’il·lusions. Et regalem tot el que ens demanes en llavors. A tu, et toca de plantar-les, adobar-les, conrear-les i regar-les. Si les treballes “encara que l’ossada et faci mal” (Llach) la llavor esdevindrà com diu l’Evangeli “el 80, 60 o 40 del fruit desitjat” per compartir-lo i gaudir-lo amb tota la comunitat.

Amb els companys d’equip omplírem el cabàs de llavors de l’educació en el lleure. Ens motivava la Convenció dels Drets de la Infància de les Nacions Unides que malda per una educació integral de la infància. La Convenció demana que, a més d’oferir béns materials a la mainada, hem de facilitar el creixement de les capacitats, la creació d’experiències positives i autoconeixement sense oblidar la gestió de les pròpies emocions en relació amb els altres.

L’àngel ens féu l’ullet. Ens donàrem per entesos. Vol que comprem les llavors de l’educació en el lleure per la força de la paraula de Jesús: “qui acull un infant, a Mi m’acull; qui dóna un vas d’aigua a un d’aquests petits, me’l dóna a Mi”. Les activitats d’estiu no són un luxe, i menys una guarderia; són una necessitat perquè la mainada creixi de manera plena. Les colònies d’estiu no són una mena de ventafocs en el món de l’educació. Ens hi juguem massa: el demà dels nens i nenes i el futur de la nostra societat.

Les llavors regalades per l’àngel del somriure foren sembrades l’estiu del 1976, al Casal Sant Serní. L’Església de Canillo, fa 40 anys, es va comprometre en l’educació en el lleure. Feia mal al cor la situació dels pares i mares treballadors que deixaven tancats al pis, sols, durant el dia els seus fills. Feia mal als ulls tenir unes muntanyes paradisíaques sense que la gent jove gaudís dels camins, boscos, llacs i pics; una mainada dividida pel parroquialisme d’una gent que practica la política del campanar, i mancada d’una convivència perquè cada un dels ensenyaments posa només les peres al seu paner. L’Andorra del 1976 ha fet sortosament un llarg camí. Les Colònies Populars de Canillo l’han seguit. AINA n’és la prova, per donar resposta a les noves urgències dels infants de 7 anys fins als 17, a qui ofereix un desenvolupament espiritual i moral. Tot caminant ens hem fet uns apassionats de l’educació en colònies, campaments i esplai. El miracle ha estat possible gràcies al miler de joves monitors que al llarg del camí han picat pedra, i al poble d’Andorra que els ha estat solidari. Gràcies al ministeri de Benestar i Interior. Gràcies als 7 comuns de les 7 par­ròquies, a les fundacions GrandValira Social, Josep Anton Cerqueda, Inner Wheel, ASCA, Lyons Club i a les entitats bancàries de Canillo Andbank, Crèdit Andorrà i MoraBanc. Gràcies a les nombroses persones i famílies anònimes que han respost al lema d’AINA: “ajuda’ls a créixer, cap infant sense colònies”. Gràcies a tots AINA ha estat –i vol ser– l’escola on els infants conviuen, descobreixen la bellesa andorrana trepitjant les muntanyes; on els infants s’emocionen, canten, s’esforcen, creen, s’ajuden, es diverteixen aprenent, esdevenen protagonistes en el país i sobretot on els infants i joves s’estimen.

Gràcies a la Mare de Déu de Meritxell a qui, per sant Joan, li confiava l’estiu dels infants. Des de l’enyorança amarada pel buit de la casa, avui festa votiva de Canillo a Sant Roc, m’aixoplugo a la falda de la meva Confident, a Ella que sap i entén tant de llavors.. Em somriu: “Tot allò que conreeu des de l’estimació, fruita esperança per a Andorra”. Ho he entès: “gràcies al miracle de la solidaritat, tots hem fet el pic de la Serrera aquest estiu”.