Regals de la festa de Meritxell

Nois i noies amb els monitors Albert i Laia del Punt Jove de Canillo enfilen el camí ral devers el Santuari Nacional de la Mare de Déu de Meritxell. Fa quatre anys que les vigílies del 8 de setembre organitzen el pelegrinatge. S’aixopluguen durant la nit a la Borda de Meritxell. Del costum, la nostra gent jove, n’ha fet tradició. Els monitors els motiven contant que la festa de Meritxell és la Festa Major de les festes majors de l’Estat andorrà des del segle XII. Surten del Camí de mossèn Ramon cap al camí ral. Fan aturada obligatòria a l’església de Santa Creu, a la creu dels 7 braços, on el Pere Gabriel conta la llegenda. Continuen cap a Prats, on admiren l’arc d’ametlla de l’església de sant Miquel, i baixen cap a la creu de Carlemany, coneguda també com a creu de Meritxell, ja que fa de mirador del bell paratge on la història bastí l’església per guardar “Meritxell, que sou d’Andorra el tresor (dels Goigs de la Mare de Déu de Meritxell).” Els atreu l’oratori amb la gavernera, on el pastor de Meritxell trobà la sagrada imatge. Entren a l’església. Seuen davant la Mare de Déu. Fent cas a l’eslògan Meritxell 2016 Regalem-nos la Petita Història de Meritxell, l’Albert i la Laia obsequien a cada pelegrí amb el llibre de la Pilarín Bayés i de mossèn Ramon. Contemplem la santa imatge de Meritxell amb el llibre obert, mentre el mossèn pregunta:

–Per què la Verge té la mà tan grossa i oberta?

–Per acaronar-nos millor i ajudar-nos com fan totes les mares, responen a una veu.

–Per què la Verge té aquests ulls tan grossos?

–Per mirar-nos millor i llegir en el nostre cor, com fan totes les mares

–Per què la Verge porta esclops?

–Perquè la Mare de Déu és una dona humil com les nostres àvies.

–Per què la Verge du un ull al front?

Silenci. El mossèn desfà el misteri: perquè la Verge cantà Déu ens mira la nostra petitesa, i quan ens mirem, ens estimem.

La Blanca, amb veu melosa, talla de sobte la nostra conversa. “Ja sé qui és la Mare de Déu de Meritxell.” Amb un entusiasme inusitat ens confia: “És la Mama de totes les mames!”

Ho confesso. Em quedo palplantat. Bocabadat! Fins avui, no havia escoltat ni llegit en cap teòleg una definició tan exquisida sobre la Mare de Jesús. És la Mama de les mames perquè dóna a llum la Llum; perquè les núvies li demanen la fecunditat; perquè les joves mares andorranes pugen al Santuari a presentar-li el fruit del seu amor; perquè tots els nens i les nenes se senten estimats de la Mare de Déu de Meritxell en l’amor sense mesura que nit i dia reben de les seves mames.

El Papa Francesc corona amb un to argentí la vetllada: “Cada vegada que mirem Maria, Mare de Jesús, creiem més en la força revolucionària de l’estima i la tendresa de les mares. Mirant Maria, Mare de Jesús i nostra, descobrim que Aquella que ha deixat els rics amb les mans buides, és la mateixa que ens dóna el caliu maternal en la nostra lluita quotidiana en pro de la igualtat entre tots. Maria és la Mare que contempla el misteri de Déu en el món, en la història nostra i de tots de cada dia. Maria, Mare de Jesús, és la dona de pregària i la dona treballadora a Natzaret, és la Nostra Mare apressada que deixa el seu poble per ajudar els altres “amb presses”. (tret de La Joia de l’Evangeli número 288). Maria és la Mama de les mames perquè amb el seu dinamisme i dolcesa ens ensenya a contemplar el misteri de la maternitat i a caminar devers els germans.

Per al 40è aniversari de la benedicció del nou Santuari, estrenem la sala de les Bíblies en llengües del món. Per què té tanta importància el regal que ratlla el cinquanta per cent de les traduccions que s’han fet del best-seller de la història de la humanitat? 1) Perquè la religió és un art universal, però amb un arrelament territorial indiscutible. Meritxell s’ar­rela en l’ecumenisme i aferma la seva andorranitat. 2) “Camina devers la terra que et mostraré”, digué Déu a Abraham fa 4.000 anys. El pare de la nostra fe ens compromet des de la Bíblia a caminar com a poble. En Ricard Bofill, fa quaranta anys, glossà en l’arquitectura els camins que enllacen el nostre poble –virtus unita fortior–. Del port d’Incles fins al riu Runer passant pels peus de la Mare de Déu de Meritxell; i el del Valira d’Orient amb el Valira del Nord amb una aturada al Roc de la Salve, on, a envistes del Santuari, els pelegrins despleguen la bandera andorrana i preguen cantant la Salve. Com a bons fills d’Abraham caminem. Els governants tenen el deure d’obrir camí i d’evitar que el ciutadà feble quedi endarrerit. Un poble que no camina, esdevé gris i avorrit. Hi ha ciutadans aturats. No mouen peça. Qui dia passa any empeny. Ho sap tothom i és profecia, sense entusiasme, sense sal i pebre, tindrem un país insípid. La Sala de les Bíblies ens recorda els nostres orígens per no perdre identitat, la d’un Poble en marxa envers la llibertat, la igualtat, la fraternitat.

En la Festa de Meritxell celebrem que tenim un camí heretat des dels pariatges; una carta de la ruta a seguir, la Bíblia; i la Llum per caminar dins les nostres nits: “Tu me conduís dans la nuit”, resava Edith S. Que el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell, protectora i patrona d’Andorra, la meva Confident, ens encamini per senders de justícia, de bondat i de llibertat a tots els qui trepitgem sòl andorrà.