Un cor gran com el món

Davant els dos arquebisbes i divuit germans capellans, enfront de tots els governants andorrans i la munió de pelegrins que omplien de gom a gom el santuari nacional, vaig pregar amb l’alè que em sortia de l’ànima i una veu pujada de to: “Mare de Déu de Meritxell, concediu-nos un cor gran com el món.” L’anhel, vestit de figura literària, l’he pouat en la biografia de Santa Mare Teresa de Calcuta.

“Ningú no comprèn ningú / nosaltres som nosaltres / i diem la veritat que la Terra no és partida com un mapa mal pintat. / Volem un món tot nou / amb un cel net d’amenaces...” han cantat els ainistes entorn del foc de camp, a les misses joves i amb una emoció filial en el pelegrinatge als peus de la patrona i protectora d’Andorra.

Ho sap tothom i és profecia. Gràcies al sí d’una nota, tenim una melodia. Gràcies al sí d’una paraula, tenim un llibre. Gràcies al sí d’una pedra, tenim el santuari basílica de Meritxell i la casa de colònies AINA. Gràcies al sí d’una gota d’aigua, tenim l’oceà. La simfonia necessita cada nota. La casa necessita cada pedra. L’oceà necessita cada gota d’aigua. La collita necessita cada gra de blat. Una societat lliure, igualitària i fraternal necessita el teu petó d’estimació, la teva abraçada de pau, el teu somriure de felicitat i el teu gest de justícia. Deixem-nos de discursos i de sermons. No ens mirem tant el melic en les reunions que acabem en paper mullat. La humanitat sencera necessita el teu gra de sorra, el teu llantió a la Mare de Déu de Meritxell, els teus cinquanta cèntims d’euro donats a un infant d’AINA. “Onsevulla que siguis, tu ets únic, que vol dir insubstituïble”, (de pregàries al vent de Pep Salvà).

Els llantions que heu ofert a la Mare de Déu de Meritxell en la seva festa han estat una cuca de llum en la nit de negra foscor en el camp de refugiats que es troba a Filipiada, un petit poblet a l’oest de Grècia, prop de la ciutat Ioanina. El monitor d’AINA, Jaume Planella, amb un petit grupet de voluntaris, hi ha fet una primera estada. Han donat de menjar, han fet classes i han organitzat activitats esportives. Les almoines que el poble andorrà ha donat al Santuari de Meritxell –580 euros– els hem lliurat al monitor Planella i al seu equip, que realitzen una segona estada amb els refugiats de Filipiada. El monitor escriu a AINA: “Han estat uns dies molt intensos, en els quals he après a valorar moltes coses de la vida. El camp de Fillipiada és un camp molt jove. Més del 50% dels refugiats que hi ha en aquell camp són nens, molts d’ells sense famílies al complet i d’altres que tenen la sort de ser-hi tots. Gràcies a ser un camp tan juvenil s’hi respira molts aires de felicitat i d’il·lusió, així com d’optimisme a l’hora d’afrontar la crua realitat de viure en un camp de refugiats. Allà hem estat col·laborant amb Voluntaris Independents (V. I.), un col·lectiu que es desplaça amb la finalitat de cobrir totes les tasques organitzades i coordinades per altres ONG més grans. Hem fet bosses de menjar, repartit aigua, fet classe i creat tallers per als nens, entre altres serveis. Hem educat mitjançant l’esport. Ha estat molt gratificant veure com des del desordre i agressivitat hem pogut organitzar i ensenyar diferents esports des de la forma més didàctica possible. Ha estat una experiència molt enriquidora i molt humana. Per aquest motiu, tornem a Filipiada. Dono les gràcies a AINA i a la família per la dosi d’humanitat que m’han tramès, contagiat. Gràcies als amics per estar amb mi. Gràcies a la Mare de Déu de Meritxell pel donatiu, fruits dels llantions oferts en el dia de la seva festa que aportaran una llum al cor dels infants refugiats de Filipiada. Tots vosaltres sou el meu suport en un camp on no vivim una crisi humanitària, sinó una crisi d’humanitat.”

Amb el nostre llantió, fem realitat les paraules de l’arquebisbe i Copríncep Joan-Enric Vives: “Andorra vol ser solidària amb el món d’avui, vol estar ben arrelada en el concert de les nacions i vol acollir refugiats.” Insisteix l’arquebisbe: “Veig que el meu Govern vol acollir refugiats. No és cosa fàcil com s’està demostrant, és complex, però jo espero que ho puguem fer. Potser acollir-los a casa no podrà ser, però en canvi sí que podem aportar capitals, ajudes i solidaritat.” (Declaracions fetes al santuari de Meritxell, diumenge, 4 de setembre).

Ofreno quatre llantions a la meva Confident, un per a cada membre de l’equip del monitor de Tamarros d’AINA. La seva mirada compassiva té un no-sé-què de seriosa o de tristesa: “... el patiment de les víctimes fa il·legítim de soca-rel l’imperi del diner. I no tan sols això. Aquest sofriment injust posa en qüestió qualsevol política o ideologia.” (José Antoni Pagola). Amb un cor gran com el món, compartim amb tots els homes i dones de la terra el nostre pa de cada dia, pastat amb la pau, amb la justícia, amb l’amor.