Un creuer de 22 dies

Ha estat un creuer meravellós! Vaig embarcar diumenge 18 de setembre, al captard. Un vaixell de cinc estrelles. Un equip al teu servei les 24 hores del dia i la nit. La pasta de l’equip es demostra quan les coses són complicades. En el meu creuer, una molt bona pasta. La gestió de cada persona marca la diferència. Un equip és la suma de persones amb els seus dubtes, les seves pors i, sobretot, les seves motivacions. La vida és un regal que se t’ha donat. Fer un creuer en un vaixell que es fa anomenar hospital Nostra Senyora de Meritxell, a més de ser-me un nom familiar, és una cosa única i fantàstica. La divisa per fer un bon creuer no és altra que “gaudeix de la vida. Sigues feliç”. L’única manera de fer una bona travessia és no deixar mai de jugar. Mantenir la il·lusió cada dia i no renunciar mai als valors de la infància. Ho resa qui va dir: “No tingueu por! Mar endins. Si no us feu infants no entrareu en el Regne.” Per al viatge cal emportar-te sempre un bon llibre de lectura. Els neuròlegs afirmen categòricament que un bon text manté el cervell ocupat, augmenta l’anomenada memòria automàtica, que és la que permet fer coses sense pensar en ella. El meu llibre triat per a tota la durada del creuer de tres setmanes ha estat el millor que podia escollir: Les langages de l’amour. Les actes qui disent je t’aime, de Gary Chapman –Édition de poche–. Goso resumir el seu missatge en cinc frases: hi ha cinc mitjans d’expressió bàsics gràcies als quals professem explícitament la nostra estimació: a) les paraules que posen en relleu els valors de l’altre; b) els moments de qualitat; c) els regals –gràcies amics que me’n féreu arribar a l’hospital–; d) els serveis i favors prestats, i e) l’encaixada de mans, l’abraçada, el contacte físic. El llibre m’ha ajudat a prendre consciència d’allò que he viscut durant cinquanta anys a Canillo: les persones nobles i senzilles es comuniquen entre si sense filosofies.

El viatger en un creuer cerca prioritàriament la contemplació. És un gaudi inefable contemplar cada matí el naixement del dia. La duresa de la negror d’una nit d’insomni queda llargament recompensada en ser testimoni de les primeres clarors que esbandeixen tota mena de foscor. També ho és admirar com les llums de la ciutat –un altre gran vaixell– es van encenent com un camp de blat groguenc per fer front a les ombres dels ciutadans. Un creuer ens fa ofrena d’aquella soledat, l’espai tranquil per a la meditació. El silenci de la soledat i de la meditació és un bon remei al nus d’estómac i al mal de les espatlles. Escriu el doctor Torralba: “La soledat et fa veure que necessites ser bon amic teu i tenir una bona convivència amb tu mateix: autoconeixement i autoconfiança. Saber que fas el que vols fer, quan no ho fas ets feble. I que el pitjor que et pot passar és triomfar amb una cosa que no vols realitzar.”

La important lliçó apresa durant el meu creuer fou allò que tot­hom ja sap: “Una mar en calma mai no va fer un mariner expert.” Per aquest motiu creuer du l’arrel de creu. El dolor assumit nodreix la teva força mental. Les situacions crítiques formen sempre part del nostre camí. Sempre que fem un projecte o que vulguem posar les coses al seu lloc –sense excloure en el meu cas el cos– hi haurà obstacles i sofriment. A la vida t’entrenes. He conegut amics molt entrenats, però, emportats pel dubte, s’han deprimit. Dubtaven de si mateixos i s’han desmuntat. Torno a port amb el pensament ben definit: vull seguir educant i evangelitzant, evidentment adaptant-me a les meves circumstàncies. El meu creuer l’he fet realitat a la tardor, quan el regne vegetal es desposseeix sense limitacions dels seus diamants per endinsar-se en el gran silenci de la tardor i hivern. El silenci que et murmura l’Evangeli de Jesús: “Tot allò que mor és cridat a renéixer.”

De l’hospital Nostra Senyora de Meritxell al santuari de la meva Confident on retorno per donar gràcies per la meva travessia: “Vaig demanar força... Ella em va donar dificultats per enfortir-me. Vaig demanar saviesa... Ella em va donar problemes per resoldre. Vaig demanar prosperitat.... Ella em va donar intel·ligència i força per treballar. Vaig demanar-li coratge... Ella em va donar obstacles per superar. Vaig demanar-li salut... Ella em va donar els metges Haro, De Celis, Vázquez i infermeres. Vaig demanar favors... Ella em va donar oportunitats. Vaig demanar amor... Ella em va donar persones amb problemes a qui ajudar. Gràcies, Marona Meritxell. No he rebut res del que et vaig demanar... però he rebut tot allò que necessitava.”