El llibre dels llibres

L’Alexandra, filla de pare protestant i de mare catòlica, ens fa compartir la seva estranyesa. S’escandalitza que els joves francesos siguin indiferents a la Bíblia. Escriu: “No es tracta de provar que Moisès hagi separat el mar en dos. Il suffit juste de s’émerveiller devant ces textes.” Dos companys han deixat la comunitat catòlica per adherir-se a una d’evangèlica per la seva manera de llegir i treballar els textos de la Bíblia. No és la primera vegada que ho confesso. Envejo els joves de l’Església Evangèlica de Castelldefels que per dotzena vegada s’acullen durant el llarg pont de la Constitució i de la Immaculada a la Borda de Meritxell. La raó del seu breu campament és aprofundir en els textos bíblics. AINA acollí a les colònies de l’estiu dels anys noranta un grup d’adolescents d’una par­ròquia protestant de Montpeller. Aquells estius, entre la diversitat de tallers, es realitzava per als ainistes que ho escollien, el taller de la Bíblia que es feia a la capella d’AINA. Faig meu el pensament de Pere Estupinyà, divulgador científic, que afirma: “ El coneixement és fecund si es transmet fora de l’acadèmia –jo, hi llegeixo, fora de les sagristies–. La intel·ligència és encomanadissa. Escoltar un diàleg raonable, uns pensaments que et corregeixen errors, uns textos que t’arriben al cor... això t’ar­rossega.” Recordo amb nostàlgia la trobada de cada dilluns a AINA dels mossens d’Andorra i un monjo de Montserrat d’Escaldes, que ens reuníem d’una a tres per compartir la taula de l’Evangeli i la taula de la vianda de Canillo.

El Papa Francesc ens demana que, durant la primera setmana d’Advent, del 21 al 27 de novembre, llegim la Bíblia amb més estimació, si hi cap. El primer diumenge d’Advent clourà la setmana de la Bíblia amb el nom ben significatiu: Diumenge de la Paraula que ens menarà a contemplar el pessebre on “la Paraula ha plantat la seva tenda entre nos­altres.” Què pretén el Papa Francesc? Crec que és un toc d’atenció a la nostra rutina. Anhela que siguem imaginatius i oberts a totes les iniciatives que poden magnificar el Llibre sagrat per excel·lència. La Paraula de Déu s’ha de col·locar al lloc sagrat més adient per captar l’atenció, desvetllar la devoció i, sobretot, il·luminar la quotidianitat de la nostra vida. Els monitors d’AINA, fent cas al Papa Francesc, han triat com a lema del Nadal Jove: El Nadal de la Paraula. La Bíblia és el llibre dels llibres. El cor dels cristians està submergit en la passió bíblica. No hi ha cap altre llibre com la Bíblia que hagi deixat una petjada tan profunda en la memòria dels homes més enllà de les èpoques i de les cultures. Sense ser-ne conscients, aquesta herència bíblica continua afaiçonant la nostra humanitat. Siguem creients o no, la Bíblia il·lumina la nostra condició humana en qüestions sobre temes de tanta rabiosa actualitat com els exiliats, refugiats, acolliments, la fragilitat humana, la justícia injusta, la violència, l’amor, el perdó, la reconciliació... No és perquè sí que els escriptors, directors de cinema, novel·listes, filòsofs, han trobat en la Bíblia una font d’inspiració. Christophe Henning, periodista de Pelerin i autor del llibre Il fallait Osée, Edicions Desclée de Brouer, escriu: “Si els novel·listes poden apropiar-se de la Bíblia és perquè aquesta evoca la nostra pasta humana no com un document sinó com el relat de vida humana, a cops malmenada, emportada per aquest Déu que no coneixen.” I Olivier Thomas completa: “És tota una herència que se’ns transmet en la Bíblia. A cadascú ens correspon fer-se-la seva. Cal rumiar els textos.” Medito el verset 12 del salm 62: “Déu ha parlat una vegada; Déu ha parlat dues vegades... –a mi, tantes que no les puc comptar– i jo l’he escoltat.” “La Bíblia és el muscle narratiu del nostre món”, afirma Frederic Bayés, director literari de Bayard Editions.

Cada matí, a primera hora, llegeixo unes línies de l’Evangeli. És el llibre de la meva vida. En l’Evangeli he trobat totes les respostes a la meva vida. Em meravella la paràbola del Fill pròdig. Per pecador que sigui el Pare m’espera cada vesprada per donar-me una abraçada. L’educador es veu fotografiat en la paràbola del sembrador, de la llavor, de la terra rocosa, o de la terra bona. El judici final és un cant a l’amor. La multiplicació dels pans, la pesca miraculosa, la vídua que no tenia ni un sou, ens conviden a tenir utopies. Maria Magdalena, dona de la vida, el bon lladre, corrupte que demana perdó... Tots els textos són preguntes i respostes transcendentals. La meva Confident amb el Fill a la falda que sosté la Bíblia, ens diu Obriu la Bíblia i llegiu... L’exposició de Bíblies del món amb el 50% de llengües en les quals ha estat traduïda, agermana el Santuari Nacional amb els pobles que pelegrinem amb la mateixa llum.