De professió, ser feliç

Poso sobre la taula de la trobada d’adolescents del grup de confirmació: què voleu ser de grans?. Ens trobem diumenge a la tarda, després de Tots Sants. Comencen a cantar: “vull ser mestra, advocada, veterinari, bomber, no ho sé...”. Ens sorprèn l’Anna: “se professió, vull ser feliç!” Els amics mig somriuen. Estiro del fil. Pensem en l’avui. Què és allò que avui, als vostres 12 i 13 anys, us fa més feliços?. La pluja de sentiments és generosa. Espigolo. “La meva felicitat és tenir una família, amics i un gos.” “Sóc feliç quan veig que la gent és feliç.” “M’agrada molt que el meu avi em porti a caminar per la muntanya. Sap tantes coses. La naturalesa és tan bonica.” ... Agraeixo la resposta de l’Anna. Em dóna peu a recordar que la professió de ser feliç l’ha d’exercir tothom sense cap mena d’excusa. És un manament de Jesús: que la vostra joia sigui completa, total. Apreneu de cor el sermó de la felicitat de Jesús: Feliços els qui sembren la Pau. Feliços els qui exigeixen els Drets Humans i compleixen els Deures Humans. Feliços els compassius i els qui no són insensibles als sofriment fins a plorar amb els qui ploren. Feliços els nets de cor, que no van amb mentides pel món. Feliços els qui aguanten les burles per ser fidels a la Joia de l’Evangeli. Ens posem deures. Per a la propera trobada demano la resposta per escrit o amb un dibuix la resposta: què feu d’important avui per fer feliços els altres? En contestar, cal tenir en compte el que em confiava un monitor voluntari: “allò valuós i influent no és el que donem, sinó l’alegria que rebem”.

És un bon costum que allò que prediquem, escrivim i preguntem als altres, ens ho prediquem, escrivim i preguntem prioritàriament a nosaltres mateixos. La comunitat es basteix amb el diàleg, que passa per l’altre, que et reconeix; i per tu, que el reconeixes. Un dels antivalors més aplaudits en el nostre ambient és la negació de l’altre. Ens encomanem del tarannà dels polítics, cada dia més partidaris de convertir la vida pública en un ring de boxa. Ens ho hem de fer mirar. La pàtria guanyadora no serà cap altra que la de la felicitat.

Anem amb el papa Francesc. Fem nostres les deu frases sobre la felicitat que ens trameté en la festa de Tots Sants. Porta al llenguatge quotidià dels nostres dies el sermó de la Muntanya, el de les Benaurances del Mestre de Natzaret. Em van com l’anell al dit per contestar: què faig per ser feliç? Com encomano felicitat als germans?

Escriu el Papa: 1. “Viu i deixa viure.” Gaudim de les bones estones que em regala cada jornada: la llum del matí tan neta que tenim a Canillo, el bon dia del veí... la trobada amb els amics. És el primer pas devers la pau interior i felicitat. 2. “Dóna’t als altres.” La soledat és virtut. L’aïllament és un pecat mortal. Preguem cada dia a la Mare de Déu de Meritxell: “Meritxell de la gavernera, ensenyeu-nos la joia del donar i del donar-se.” 3. “Porta un ritme de vida calmat!” No ens deixem portar per la pressa. Tinguem temps per escoltar la saviesa de la gent gran. Si hi ha un pecat, és dir “no tinc temps”. Em dol veure infants amb una agenda més carregada que la del cap de Govern. 4. “Jugueu amb els infants!” encara que haguem de treure el temps de sota les pedres. 5. “Passeu el diumenge en família.” A Andorra, que tenim les botigues obertes els set dies de la setmana, no és fàcil acomplir el desig del Papa. Si més no, prenguem-nos seriosament la conciliació familiar en el treball, sortir de vacances dos cops a l’any tota la família, seure a la taula junts un àpat al dia. 6. “Ajudeu els joves a trobar una feina.” Donar feina als joves és un fet de supervivència. 7. “Tingueu cura de la Creació.” Evitem la destrucció del medi ambient. El primer pas n’és el gaudi de la naturalesa paradisíaca andorrana. 8. “Elimineu o oblideu ràpidament allò negatiu que ens assetja.” El primer gest d’estimació és sempre veure allò positiu de l’altre. 9. “Respecteu les persones que pensen de manera diferent.” És la base del diàleg. No podem dialogar per convèncer. L’Església creix per atracció, i no per imposicions. 10. “Busquem activament la Pau!” Patim guerres o les conseqüències de les guerres per tot el planeta. La crida a la Pau és cosa de tots: “feliços els artesans de la pau, ells seran anomenats fills de Déu”.

“Feliç Tu que has cregut”, canta Isabel a la meva Confident, que ha fet un llarg camí per donar-li un cop de mà en els tres darrers mesos de l’embaràs. Ella em somriu: “La meva petitesa i pobresa ens mou a superar les pors de les pròpies fragilitats i a descobrir la fecunditat de l’alteritat.”