Carta en nom dels Reis d'Orient

Ignoro el perquè, enguany, nou nens i nenes de Catalunya han pelegrinat al Santuari de Meritxell per dipositar al tronc de la Mare de Déu, patrona d’Andorra, la seva carta a Ses Majestats els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. El nen que signa Cami ha estat agosarat –sort que no hi havia el conserge!– S’ha enfilat al nou cambril de la Verge de Meritxell per dipositar a la seva mà dreta allargada i oberta la carta als Reis. Em permeto transcriure-la. Estalviaré feina als patges reials!

“Estimats Reis Mags: Espero que estigueu bé i que hàgiu passat un molt bon Nadal. Us escric per demanar-vos tres coses i per parlar una miqueta amb vosaltres. Crec que aquest any m’he portat bé. Doncs, us demano profà: un Just Pance 2017; un peluche de Pandicorn (és un os panda amb un corn d’unicorn); i per últim, una sorpresita, aquella que vosaltres vulgueu. Us estimo molt a tots tres i us desitjo un molt feliç any nou. Espero que pugueu donar joguines a les persones que ho necessiten més. Gràcies, us estimo. Cami. P. D. Estaré uns dies a casa dels meus cosins a Sant Cugat, Espanya.

Goso contestar en nom de Ses Majestat a en Cami i tots els infants, tant si han escrit carta com si no. Els Reis d’Orient van molt atrafegats aquests dies. Per als Mags, jugar és la joguina més important. Juguem, doncs, amb les paraules.

Canviem comprar presents per estar present. Canviem embolicar regals per embolicar-nos amb abraçades els familiars i amics. Canviem repartir regals casa per casa per repartir pau cor per cor, aquella pau que no es pot comprar i que els Reis cantaren amb els àngels de Betlem. Canviem comprar menjar per donar menjar, de taula, de cultura, del lleure, de valors. Canviem compartir tor­rons i galetes per compartir estimació, amor. Canviem passejar per contemplar llums i llumetes de Nadal per ser jo llum de Nadal cada dia dels 365 dies de l’any 2017.

Els Reis d’Orient són molt generosos. Quan sóc present a casa, a classe, a l’esplai, aleshores la meva vida és un regal de comunicació. Quan m’embolico amb l’altre amb una abraçada, rebo energia de vida. Quan reparteixo la meva pau, se’m fa do dels fruits de felicitat i joia. Quan comparteixo el menjar, se’m regala riquesa. Quan regalo amor, faig present Déu al món. Quan sóc llum de Nadal, esdevinc el millor monitor@ en el camí dels infants.

El monitor David Haro i la Judit han pujat a compartir el cafè que el mateix David anomena “el cafè de l’amistat”. Era l’excusa. Volien conèixer la meva carta als Reis d’Orient. Els l’he mostrada. Sols demano “ser una persona de pau”. Els raono la meva petició. Els factors que destrueixen la pau cada dia més presents al món d’avui són: “la política sense principis; el plaer sense compromís; la riquesa sense treball; la saviesa sense caràcter; els negocis sense moral; la ciència sense humanitat i l’oració sense caritat. Vaig aprendre dels meus pares que sols puc donar amor, si el meu cor està ple d’estimació; i sols puc respirar pau, si he acollit la pau de Jesús, que no és com la que el món dóna. La pau que demano als Reis no és sols l’absència de guerres, de conflictes, baralles. La pau que pidolo és fruit d’una harmonia interior, i després de l’harmonia amb els altres. La pau no és no tenir problemes. És acceptar els altres com Déu m’accepta a mi. Deixo enrere la celebració de 50 anys de capellà de Canillo 1966-2016. Els canillencs m’han ensenyat durant aquests 50 anys que la gent és amable, si jo sóc amable.

La Meritxell i el Martí han pelegrinat a Meritxell per donar gràcies a la meva Confident de la nena que esperen i que jo tant havia pregat perquè els arribés. Em confien: “Es diu Núria.” Els confio mirant de reüll la meva Confident, reina de la pau: “La pau al món comença al ventre de la mare.” “Siguem responsables d’aquesta pau davant els Herodes d’avui, que destrueixen la innocència dels infants”, ens demanà el Papa Francesc el dia 28 de desembre, festa dels Sants Nens Innocents, diada dels Jocs de neu d’AINA.