Puja a l'esquí de fons d'AINA

“Vine a descobrir els secrets de la neu a AINA”, resa el pòster que els monitors/es han escampat arreu per les Valls. M’encanta el dibuix dels dos fondistes, obra de l’artista i professora Paquita Marsà. L’esperit em queda en suspens davant l’afirmació “descobrir els secrets de la neu! Quins secrets?, em demano en veu alta. Intento descabdellar la madeixa.

L’esquí de fons és un viatge a la neu més verge. Gràcies al fons, la mainada coneix l’altra cara de la muntanya. La més bonica. El fondista fuig de la massificació d’esquiadors. Escolta el silenci. Practica un dels esports amb la natació més complets. Tot l’esquelet es posa en moviment ensems que l’esperit gaudeix de la bellesa “taboriana!” que transfigura tota la persona. L’esquí de fons és l’esport de la igualtat. És apte per a totes les edats i per a totes les butxaques. A AINA bategen la neu de fons als cinc anys. Enguany, no serà la primera vegada que, quan un nen ha trobat el plaer de lliscar calçat damunt dues llenques sobre la neu, aleshores esdevingui monitor del seu avi. AINA hi és solidària deixant el calçat, esquí i pals de l’esport nòrdic. Tothom ha de gaudir d’estar en contacte amb la naturalesa vestida de blanc. A l’esquí de fons restem agraïts per convidar-nos-hi.

Massa gent creu que AINA es bastí únicament per a l’obra social-lúdica-educativa de l’estiu. L’hivern juga un rol molt important durant la temporada de la neu. El camí de Sant Joan de Caselles a Sella, els planells de Mereig, el coll d’Ordino, la vall d’Incles, les bordes d’Envalira i sobretot l’entorn de la casa vestits amb el seu mantell blanc on reflecteix la llum cristal·lina d’Andorra tenen molt a veure en l’ADN d’AINA. Llisquem per la Vall d’Incles. El paisatge convida a contemplar a la llunyania els pics escarpats que formen un conjunt harmònic. Ens ofrenen el millor decorat per a l’Andorra de sempre. Un vent suau acarona les branques que sostenen la neu que deixen caure al pas dels barrufets esquiadors de fons. Ens endinsen dins del bosc que regala els secrets d’un món silenciós on percebem un cúmul de sensacions que van des de les traces d’una llebre fins a l’aigua del rierol que serpenteja escolant-se sota la neu i el gel entre els prats.

L’esquí nòrdic a AINA consisteix bàsicament en una activitat d’entreteniment i de passeig. No es vol entrar en el camp de la competició. És una especialitat esportiva molt estesa als països nòrdics, centreeuropeus, alpins i molt especialment a Lapònia. A Andorra, potser no passa de ser la ventafocs del món de l’esquí. L’esquí de fons es caracteritza per lliscar a través de diversos terrenys poc accidentats que s’alternen amb pujades i baixades normalment suaus amb zones planes. Això no vol dir que hàgim d’oblidar la preparació física, la superació que demana esforç i cansament. AINA posa al servei dels fondistes l’esquí, els pals i el calçat. I exigeix que l’infant porti l’equipatge adequat i el desig de fer exercici.

Els primers monitors dels cursets d’esquí de fons, l’hivern de 1982, foren en Benet, González, Romero, Àrias (a.c.s.). La primera classe versà sobre l’agermanament de l’esquí de fons amb la convivència entre els cursetistes. Ens organitzaren gimcanes i fins i tot un mini partit de rugbi amb els esquís calçats. AINA és fidel a les traces dels seus primers mestres. A més, la convivència és el segon objectiu de la casa després del de fer país. Acollim els esquiadors el dissabte a les 3 de la tarda. Després de lliscar pels voltants d’AINA, segueixen la classe teòrica de fons, tallers de cants, vetllada i jocs de nit. El diumenge s’esquia a la Vall d’Incles. La festa esportiva acaba amb el dinar de germanor presidit pel ministeri d’Esports, i les entitats bancàries Crèdit Andorrà i MoraBanc que fan possible els cursets.

Descobrir els secrets de la neu a AINA fa que l’esquí de fons sigui una paràbola evangèlica. És l’esquiada de la llibertat. Mostrem els nostres talents. Retrobem l’autoestima i, amb ella, la joia de compartir. És la gavernera de la meva Confident que, gràcies a la neu, floreix. A nosaltres, ens toca transformar les gaverneres oloroses en fruits. Com el gra de mostassa, la llavor més petita esdevé l’arbre on ens ajoquem tots.