de la meva agenda
Una carta remou les entranyes
Removent el paperam d’un desordenat arxiu, quan encara hi volia la flaire de les Olimpíades Barcelona 92, reconec fàcilment la carta que el 1993 ens va escriure un nen iugoslau, refugiat. No sap on és el seu pare. Veu la mare amb la mirada perduda, regada de llàgrimes. Aquesta carta, podem dir que és de rabiosa actualitat. Ha passat un quart de segle. Ens hem omplert la boca parlant dels drets humans i dels drets dels infants. Hem dilapidat el que no tenim en assemblees, lleis, sermons, cartes pastorals generant literatura bonica sobre la igualtat, la solidaritat, l’acolliment... però no hem avançat. Més greu, potser... Llegint aquesta carta, no hem anat enrere?... Us la transcric.
“Us escric a vosaltres que viviu en un país que té pau. Jo també vivia en pau al meu país fins que els més grans es van despertar d’una mentida d’anys. Ho van fer d’una manera violenta. S’han passat de la discussió a l’insult, a la baralla, a la guerra, a l’odi. Jo no hi entenc res. Però veig que el meu pare no hi és. La meva mare està trista. Em diu que el pare ha anat a la guerra, ell que no creia en la violència. Em parlava d’estimar els altres. Avui, potser el meu pare és mort. La meva mare està tot el dia plorant. Som a un camp de refugiats. La gent gran passeja trista, com perduda.”
“Han arribat de tot arreu joves voluntaris per intentar animar-nos. Ens ajuden a organitzar el nostre infern. Admiro el seu valor. Han deixat casa seva per venir a ajudar-nos. Ells tampoc no entenen aquesta maleïda guerra. Voldrien organitzar tallers per als nens i nenes refugiats, però els falta material.”
“Us escric a través de l’Albert Maluquer, Josep Gavaldà i Pere David Planasdemunt que ens han portat la furgoneta d’AINA carregada fins dalt de llibretes, llapis, colors, gomes, llibres de contes que han recollit als centres escolars d’Andorra. També ens regalen roba per protegir-nos del fred del camp. Gràcies senyors mestres i escolars d’Andorra. Gràcies AINA, gràcies Andorra. Us demano que continueu enviant-nos més material perquè la pau que vosaltres teniu, arribi també al nostre cor.” “Gràcies. Us estimo, un nen del camp de refugiats.”
22 de gener, Jornada de la Santa Infància. Mes de febrer del 2017, mes de Mans Unides. Ens ofereixen dos espais per harmonitzar el repte i l’esperança. El repte. Acnur calcula que passen de 65 milions les persones desplaçades per la força al món durant l’any 2016. El papa Francesc, en ocasió del dia Mundial de l’Emigrant i del Refugiat, ens prega “mirar els infants perquè són els més vulnerables i els sense veu.” L’arquebisbe Joan-Enric completa a La Vanguardia del diumenge 22: “vivim una emergència humanitària que passa al nostre costat, i no podem mirar cap a un altre costat.” Hem de prendre partit per la infància. La periodista Masgoret denuncia que “malgrat els avenços legals i serveis, Catalunya segueix molt per sota de la mitjana europea en recursos per als nens i les nenes”. La premsa andorrana comenta que “la xifra de 200 infants en perill al país, és massa elevada.” Masgoret, responsable de Polítiques d’Infància i Sensibilització a Save the Chidren Catalunya, completa: “la xifra de 412.000 infants vivint per sobre del llindar la pobresa ens queda curta per reflectir el que implica que un de cada tres nens i nenes disposin de menys recursos dels necessaris per viure amb dignitat a casa nostra.”
Sortosament, els nois i les noies d’AINA han pres consciència de la responsabilitat de difondre i de vetllar pels drets dels infants. Cada estiu, en editar el nou cançoner, posem a la contraportada el pòster “els nens tenen uns drets”. Tot treballant per la mainada d’Andorra, els nois i noies es comprometen a participar activament en la campanya de la Santa Infància i en la de Mans Unides. Aportar un granet de sorra als infants del Tercer Món (Senegal, Benin, Bolívia, Nicaragua, Camerun, Marroc, República Dominicana... i últimament als camps de refugiats), els motiva treballar, encara més, pels nens i nenes d’Andorra i el Bisbat d’Urgell. Tota inversió feta en la infància i adolescència té una importància estratègica per al desenvolupament del país.
Els infants són el present i el futur de la societat. A AINA, els nens i les nenes juguen com a infants, per créixer com a persones, ciutadans del món. Un infant que veu compromesa la seva capacitat de participar en activitats d’educació, alimentació, atenció i lleure, és un infant a qui privem de salut, creixement i felicitat.
Del tronc de la meva Confident, recullo les almoines per lliurar-les a la Santa Infància. Contemplo la seva mà allargada i oberta. Ella em recorda: “Troba la pau en la mà que et dona un amic, en la mà que t’acull i et dona calor, en la mà que et protegeix, i en la mà que et guareix, en la mà que et sacseja la teva mà, en la mà que en ocasions tremola, en la mà que et saluda, en la mà que t’abraça, que brinda per l’amor. Aquestes són les mans que t’ajuden a trobar la PAU, a sembrar la PAU”. Mans Unides d’Andorra ens ho fa viure!