De la meva agenda

Memòria viva de Déu en el poble, el santuari

L’Església, que és humana, es taca dels afanys mundans i queda lluny de la comunitat

Creat:

Actualitzat:

El populisme, la postveritat, mots de moda, desemmascaren una societat que rere els discursos i sermons amaguen a-veure-qui-pot-més. L’Església, que és humana, es taca dels afanys mundans de l’elogi, el poder, la confrontació, la desconfiança. Sense adonar-se’n es troba lluny de la conversa, del pacte, de la comunió, de la comunitat.

L’Aragó, cruïlla de cultures durant mil·lennis d’història, ha parat la taula de la conversa als responsables dels santuaris d’Espanya. Tarassona, al peu del mític Moncayo, regada amb el riu Queiles i, com a cor de la ciutat, la Capella Sixtina del Renaixament espanyol, la catedral on s’arrecera la Mare de Déu de la Huerta, ha acollit durant els dies 6, 7 i 8 de febrer la trobada de rectors de santuaris i delegats de pietat popular. Lluc, Caravaca que està d’Any Jubilar, Arantzazu, Lluc, Montserrat, el Pilar, la Vega, Camino, Confraria de Logronyo, Meritxell... han viscut la comunió de la memòria viva de Déu que és el santuari del poble.

L’eix conductor de la trobada, en el taller de l’art del diàleg, ha estat La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli en la pietat popular.

El bisbe de Lugo, Alfonso Car­rasco, i el director de la casa d’espiritualitat del bisbat de Tarassona, mossèn Raúl Romero, ens han servit el tema en dos suculents àpats:

1) El goig de viure en comunió la pietat popular (Alfonso), i

2) L’alegria de l’Evangeli en la religiositat popular (Raúl).

Els il·lustres ponents han lamentat que totes les idees de felicitat acabin en un supermercat; que la gent s’acontenti amb una felicitat de low cost. Mossèn Raúl s’emociona en donar-nos el seu testimoni personal: “La meva mare era dona de poble, d’una fe senzilla, ferma, caritativa, joiosa. D’ella vaig rebre la fe missionera que ha donat sentit als meus 80 anys de vida, la meitat, en servei a l’Amèrica Llatina.” La bellesa de la fe i l’alegria de l’evangeli han de ser reflectides en el nostre rostre, com reflectien en el de Jesús de les bodes de Canà, del vi nou i més bo, de les collites generoses, dels ocells en vol lliure i de les flors, abillades més formosament que les models de les passa­rel·les.

El bisbe de Tarassona, Eusebio Hernández, comentà en el diàleg: “Amb els nous temps canviants des del Concili Vaticà II hi ha hagut una pèrdua greu de la religiositat amb un trencament de la fe amb la cultura popular, o de la cultura popular amb la fe, fet que enlletgeix la pell de l’Església i n’asseca el pou de la joia.”

Mossèn Llorenç, de Mallorca, insistí en la necessitat d’agermanar amb tots els lligams del nostre abast la fe i la cultura. El director espiritual del seminari de Tarassona reblà com si d’un dogma de fe es tractés: “La resposta de la fe no és altra que la d’obrir el cor al Déu de l’alegria.”

La via pulchritudinis en els santuaris i en la pietat popular és ponència d’actualitat, que, en prengué molta més, d’actualitat, gràcies al conferenciant Vicente Malabia, professor del seminari i director del Museu Diocesà de Conca. Ens recordà el cardenal Martini, arquebisbe de Milà que havia escrit: “L’Església està cansada. La nostra cultura ha envellit... els nostres ritus i vestits són pomposos.” En paraules del ponent Vicente, “ens cal tornar a donar tota la importància al Pa i al Vi de l’altar”. Mirar el món amb els ulls de Jesús és gaudir de la bellesa. Cal cercar el difícil equilibri entre l’admiració, l’ensenyament i la pregària. Fent comunitat farem néixer dia rere dia en el cor dels infants l’embadaliment, la meravella, l’èxtasi de la fe en Jesús.

Les postres de la trobada ens les han servides amb la plata de les comunicacions sobre la pastoral en els seus santuaris o confraries: Joaquin Perea, de Jerez; José Valdavida, del santuari de la Vega, i Jesús Montejano, de Sigüenza-Guadalajara.

El director del departament (CEE), Eugenio Abad, ha resumit les vivències exposades en paraules encoratjadores per als nostres pelegrinatges que, a la vegada, ens conviden a pelegrinar junts com a comunitat: “No tirem la tovallola davant les dificultats, com ha dit el santuari de la Vega; fem realitat el diàleg eclesiàstic i laic en cada trobada per sumar iniciatives enriquidores; tot això per tal que el santuari i la confraria siguin fars evangelitzadors del goig evangèlic.”

Deixo l’Aragó, que s’agermana amb Meritxell gràcies al Pirineu, a la neu, a la natura, a l’aventura, a la ruta mariana (el Pilar, Torreciutat) i, gràcies a la joia d’haver compartit taula de paraula i taula de comunitat durant tres dies al seminari i casa d’espiritualitat de Tarassona.

Prego a la meva Confident per tots els germans participants a la trobada. Ella em somriu: “Camineu cap endavant i deixeu que la gent camini cap endavant” (Papa Francesc). He comprès. Harmonitzo les paraules del professor de Conca amb les del Papa Francesc: “Pour vivre en paix, il faut un sain je-me’n-foutisme.” (Papa Francesc a La Civilta catòlica, número 4.000). Que siguem tots portadors de la joia que dona fer-ne de l’Evangeli, vida!

tracking