Silenci

Un cop al mes, amb l’amic Kim Vila, comparteixo sopar. Era el 21 de març. El comensal em sorprèn a les postres amb una pregunta: “dels milers i milers de frases que has escrit des del desembre del 1974, amb quina et quedes?” Insisteix: “si us plau, només una de frase”. –No m’ho penso dos cops, responc sense dubtar: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar.” És la primera petició de les deu que vaig escriure per a la visita a la Mare de Déu de Meritxell, l’agost del 1981. Visc del silenci, com de l’aire que respiro. El silenci de Maria de Natzaret és el que demano cada matí quan em llevo. El demano per a mi i per a tots.

La Conxita Naudí escriu en la llista de dites d’abans i d’ara de Canillo: “Una paraula és plata; un silenci és or.” Mossèn Ramon Prat, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida, en el llibre El fil de la vida, denuncia: “El soroll extern i, especialment l’intern, és una anestèsia de la consciència i de la llibertat.” El Papa Francesc explicava la setmana passada, en una catequesi als infants, que “la malaltia més bruta d’avui és la poca capacitat d’escoltar. Si no escoltem, no podem dialogar amb els qui tenim al costat.”

Estiro el fil de la catequesi del Papa Francesc... No dialoguem, perquè no escoltem; no escoltem, perquè ens manca la virtut del silenci... Per què escriure –per a molts– ha esdevingut teràpia medicinal per a l’esperit? Quan escric, m’endinso en el silenci i faig de l’escriptura una pregària. ¿On podríem trobar silenci més profund per escoltar que en un foli blanc davant dels nostres ulls?

He tingut la sort de conviure durant la primera quinzena de març amb persones que fan del silenci regla de vida. Divuit budistes, provinents de set països, cinc d’Europa i dos de l’Àsia, s’han aixoplugat a AINA. Practiquen llargues estones de silenci des de les sis del matí. Els àpats els fan en silenci, encara que hi tinguin de convidat el monitor d’esquí, Ton Naudí. A la vesprada, clouen la jornada d’esquí amb un silenci compartit, a la sala dels Pariatges d’AINA.

Dissabte, 11 de març, vaig compartir, a la sala de conferències de Caldea, un tu a tu amb el monjo budista Thubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona. Ens confià: “Al monestir em van ensenyar el valor del silenci, per enriquir el meu interior, tenir sempre un somriure, a fer el màxim per ajudar i no fer mal mai a ningú, a promoure la pau i no tenir rancúnia a ningú, especialment als xinesos.”

L’església de Canillo ha bastit tres cases de colònies: Casal Sant Serni, AINA i la de Meritxell, a la qual vaig batejar amb el nom de Pustínia, pouat en el llibre d’un ermità ortodox rus que glossa el silenci, la natura i la pregària. Els monitors no l’han entès. Li’n diuen simplement “la Borda de Meritxell”. Als monitors/es els prediquem: “Sigueu alegres, rieu, canteu, compartiu, feu serveis. Déu us estima en l’herba del prat, en l’ocell que vola, en l’abraçada de l’amic, en l’estel de la nit que espia el foc de camp, rieu, rieu... que tot sorgeixi del vostre silenci interior!” El Petit Príncep, protagonista a les colònies d’estiu AINA 2017, us dirà: “El silenci del desert obre els ulls del cor... Allò important és invisible als ulls de la cara.”

Els dies 6, 7 i 8 de març, els rectors de santuaris hem commemorat, al Santuari de Lluc, el setè centenari de Ramon Llull. El beat mallorquí va escriure per als frares menors del monestir de Miramar: “De caritat, oració / silenci (reflexió), devoció / Déu me fé conservació.” (Ciutat de Mallorca, 1237 -1316). Petició que he gravat en foc d’amor al meu cor.

Al llibre de l’Eclesiastès (3:7) se’ns adverteix: “hi ha un temps per al silenci i un temps per a parlar”. Jesús es va preparar per a la seva predicació, amb un silenci de quaranta dies. El Papa Francesc ens recomana: “el silenci més important és el de la bondat. Donar la mà a una persona que plora, parla més que un sermó.”

Prego a la meva Confident, embolcallada pel silenci del capvespre de diumenge: Encomana’ns a tots el teu silenci; la humilitat per silenciar les qualitats i els èxits. Silenci, quan la nostra paraula pot ferir el germà, silenci, que és prudència, quan calles els defectes dels altres. Silenci de la bona educació per escoltar, quan parla l’altre. Silenci, condició sine qua non per discernir. Silenci necessari, per estar al costat de qui sofreix i per acompanyar-lo. Silenci per contemplar l’Amor, que ens fa sentir cristians.

Ella, que guardava tots els esdeveniments de Jesús al seu cor i en el silenci els meditava, em fa l’ullet.