El meu cor estima un arbre...

El meu primer mestre de la vida ha estat l’arbre de la creu. La veritat crua i nua és que soc deixeble d’un home que morí despullat sobre una creu cridant: “Tinc set!”

La creu ens ensenya que el poder es manifesta en la feblesa total de l’amor. A la creu no hi ha força ni poder dels quals acostumen a fer ús els homes. Res, tret de l’amor. Des de la mort de Jesús en ella, la creu ja no és una creu nua. És la del Crist i la de tota la Humanitat sofrent. Cada creu que contemplo em fa present la invitació de Jesús –sempre la mateixa invitació–: “Deixa-ho tot i segueix-me... Ajuda’m a portar la meva creu.”

Tinc por, ho confesso. Els humans ens acostumem a tot. La rutina en el cor dels homes i de les dones és un corc que ens fa superficials, malgrat que tots i totes ens movem en l’anhel d’un camí ple de llum.

Els nois i les noies de la Pasqua Jove d’AINA encenen el foc nou de la vetlla pasqual. La mística (que significa entrar en el misteri de) estripa la foscor de la negra i gelada nit. De la nit del foc en sorgeix sempre la llum.

Les creus que els canillencs han plantat al llarg i ample camí de la història, des del segle XII fins al XX, arreu de la parròquia, ofrenen una flama discreta, oberta tot el possible al cor de l’Església i al cor del món. En nom de la fidelitat als usos i costums, essència del tarannà andorrà, el foc nou de la Pasqua ens compromet a proclamar: les creus de Canillo, avui flames de la Pasqua, continuen il·luminant el nostre camí:

–Creu de la gràcia retrobada en el nou arbre que substitueix el del Paradís (església de sant Bartomeu de Soldeu).

–Creu del Crist Majestat que, gràcies al Divendres Sant, Jesús és el Kyrios (església de sant Joan de Caselles).

–Creu del dol i de l’esperança (sobre la font de la llar social de la gent gran).

–Creus fornidores de comunitat parroquial (església de sant Serni).

–Creu de l’amor que és servei i dona autoritat (sala del consell de la casa comuna).

–Creu que convida a gloriar-nos en la creu de Jesús (església de Santa Creu al veïnat de l’Areny del poble de Canillo).

–Creu on molts hi empeltem la nostra creu (creu dels 7 braços al terme de la Creu Blanca de Canillo).

–Creu al vent de l’esperit (creu de Meritxell o Carlemany al camí ral de Prats a Meritxell).

–Creu de la gavernera florida amb el niu de la Mare i la corona del Fill (oratori al Santuari de Meritxell).

–Creu que agermana l’església parroquial de sant Serní i l’església de Meritxell (creu de l’altra del nou Santuari de Meritxell).

–Creu humana i divina (al peu de Mereig).

Els monitors/es clouen el manifest pasqual del 2017: “La teva creu ha de ser el nostre crit. I el teu crit: ‘Tinc set!’ no ha de caure en terreny estèril. Aquí ens tens, disposats a fer de la Pasqua, que sorgeix de la creu, una explosió de fe i de confiança en Tu. Ella serà el motor, que ens portarà en la missió educadora en el lleure, que ens has confiat.”

Amb la nostra Confident que presidia la colla de Jesús al Cenacle cantem: “Sí, feliços nosaltres que hem merescut creure en la Resurrecció i en podem ser testimonis.”