Canòlich, des del cimal de Meritxell

“Bella i clara Aurora / feu d’aquest cimal...”, em retorna el record de cinquanta anys de mossèn de Canillo, cinquanta anys de pelegrinatges, cada darrer dissabte de maig, que agermana Meritxell amb la muntanya sagrada dels lauredians, Canòlich.

Mossèn Jaume m’encomanà l’amor incondicional i la devoció més íntima a la Mare de Déu de Canòlich. El bon rector em confiava: “de generació en generació, amb respecte, amb emoció, s’ha transmès ben viva aquesta flama de l’estimació per la nostra Patrona i tot el que la seva diada simbolitza d’unió, d’amistat, de germanor. Per això, en arribar les dades de la Diada de Canòlich, tot Lauredià té una inquietud especial per la devoció sincera a la Verge de Canòlich.” L’amor de la Mare de Jesús abraça amb els seus braços maternals de Canòlich i Meritxell les set parròquies andorranes. Cada últim dissabte de maig, llesquem el pa beneït de Canòlich a la llar de la Gent Gran de Canillo per combregar amb els centenars de pelegrins que hi han pujat a pregar per la pau d’Andorra.

L’any 1992 i 2017. Festegem les noces d’argent de la declaració d’amor del cònsol major de Sant Julià de Lòria, Ricard Tor i Riba. Va escriure al programa de les festes de Canòlich, ara fa 25 anys: “La parròquia de Sant Julià de Lòria gaudeix de molts trets característics que la doten d’una personalitat pròpia, perfilada al llarg dels temps, anella darrera anella, i expressada essencialment en actes de caràcter col·lectiu que demostren el sentit plural de la nostra societat, sempre embolcallada en un alt sentit de confraternitat. I si en tot el conjunt de celebracions, símbols, hàbits, solemnitats, n’hi ha algun que tingui un ressò especial, una connotació més sensible, aquest és, sens dubte, el sentiment vers Canòlich, la patrona laurediana. La profunda devoció religiosa per la Mare de Déu de Canòlich es conjuga perfectament amb la il·lusió popular que envolta tota la diada de la nostra patrona, tot l’aplec a la capella amb l’ambient de germanor entre tots els presents i l’emocionant record per als absents. És un carisma difícil de glossar precisament per la seva dimensió...” Clou el meu amic Ricard en el programa de festes 1992: “a tots els lauredians, en nom de l’Honorable Comú de Sant Julià de Lòria i en el meu propi, el nostre millor desig d’una molt feliç Diada de Canòlich. El cònsol major Ricard Tor i Riba, 30 de maig del 1992. En la meva pregària davant de la Mare de Déu de Canòlich pels absents, he tingut molt present el record del Ricard.

A primera hora del matí, com un Canòlich més, he pelegrinat als peus de la Mare de Déu laurediana. Em captiva la seva mirada romànica, la seva pell colrada pel sol i el vent, el Nin de la seva falda amb el qual tots els cors dels infants d’Andorra bateguen al ritme del seu cor. I li prego:

“Tu ets Mare de Déu de Canòlich, la més bonica d’entre totes les dones. Encomana’ns el somriure de Déu a qui serveixes en les persones del món, en especial, els més febles. Tu ets Mare de Déu de Canòlich, la més bonica d’entre totes les dones, dona’ns la fermesa del teu “sí” generador d’esperança assegurada, per caminar a pas valent entremig de dies desesperants i sense Llum.”

“Tu ets Mare de Déu de Canòlich, la més bonica d’entre totes les dones, ensenya’ns a abraçar com Tu ho feres amb la teva cosina Elisabet i el teu Fill, Jesús, per tornar a creure en la revolució de la tendresa i de l’amor. (Papa Francesc a Fàtima 2017).”

“Tu ets Mare de Déu de Canòlich, la més bonica d’entre totes les dones, fes-nos do de la teva fe ferma, assentada damunt en el setial de Rocadort per no trontollar davant els esdeveniments d’una societat que oblida Déu Creador i Salvador. Tu ets Mare de Déu de Canòlich, la més bonica entre totes les dones, abillada bellament amb la Primavera Pasqual i del Dissabte de Maig, renova el poble que camina entre l’amarga polseguera del déu diner.”

“Tu ets Mare de Déu de Canòlich, la més bonica entre totes les dones. Plena de gràcia i Aurora que ens regala la Llum cada matí en llevar-nos, dona a l’Església la teva mà per caminar devers Jesús. [a Jesús per Maria, sant Alfons Maria Ligori].”

M’acomiado d’Ella emportant-me un llantió i un bell pomell de sentiments dels seus fills pelegrins: les llàgrimes de l’àvia que té la neta a l’UCI, les inquietuds de la pelegrina a qui el metge, fa dues setmanes, li va comunicar d’uns nòduls al pulmó, les inquietuds d’uns estudiants pels exàmens on es juguen el curs, els anhels d’uns joves per crear el moviment escolta a la parròquia, el record de la Josette, que ens ha deixat fa uns dies per anar a la seva falda al cel, i el meu dol i comunió amb la família... Al captard del darrer dissabte de maig, aquest pomell amb un llantió, el faig arribar com a ofrena a la meva Confident de Meritxell, Mare de tots.