Escolta-ho en el vent

Era un divendres plujós de maig. El Foraster i jo conversàrem una hora ben llarga. Ens acollírem al claustre del Santuari, que té per sostre el mateix cel: “Aquí és el lloc on convido els nuvis a fer-se la foto de la boda”, li vaig explicar per significar el lloc.

El Quim coneixia la pregària de la Visita a la Mare de Déu de Meritxell, que vaig escriure l’any 1981. La primera invocació resa: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar.” El Foraster, amb el micròfon a la mà i sense embuts, m’interpel·la: “Què escoltes a Meritxell?”

Al Santuari de Meritxell escoltem la veu de la Mare i de totes les mares. “La mare, que protegeix el fill amb tendresa i compassió, l’ajuda a desvetllar la confiança, a experimentar que el món és una casa bonica que l’acull, i això li permet desenvolupar una autoestima que afavoreix la capacitat de vida interior i d’empatia.” (Papa Francesc, Amor Laeticia & 175). “Vous êtes ma mère, je vous ressemble. Et tout ensemble mon enfant, mon impatience et ma souffrance (Tu ets la meva mare, jo m’hi assemblo. I tot fa un pomell, fill meu, esperança meva, i el meu patir).” Julien Clerc, Femmes, je vous aime. Déu no pot ser a tot arreu i, per això, ha creat les mares.

Al Santuari de Meritxell escoltem les veus de la mainada d’AINA que preguen cantant: “Tu has omplert la meva vida /estimant-me de debò. / Jo voldria, Mare bona, ser com Tu. / Ave Maria.” En els ulls de la mare hi ha sempre una llum per als infants!

Al Santuari de Meritxell escoltem el ning-nang de les esquelles de les vaques que peixen pels prats de l’entorn del Santuari. Toquen per a la noia de poble, la divina pastora, la Meritxell amb esclops, com una més de les mestresses canillenques de vida senzilla i simple que no es compliquen la vida per res ni per a res.

Al Santuari de Meritxell escoltem les aigües del Valira com les escoltava mossèn Cinto Verdaguer quan cantava poèticament: “Fa música a ses plantes lo Valira, / que d’Ordino a Soldeu, harmoniosa, / té la figura d’una immensa lira / de braços de crestalls.”

Al Santuari de Meritxell escoltem el Vent. “Va bufar damunt d’ells i els digué: rebeu l’Esperit Sant.” (Evangeli d’avui, diumenge de Pentecosta). Els monitors hi canten el seu himne de la pau: “Això, amic meu, tan sols ho sap el Vent / escolta la resposta dins el Vent...”. El biblista Armand Puig el dia de portes obertes de la sala d’exposició Bíblies del món de Meritxell, ens ressaltà: “El Fill de la falda de la Meritxell porta la Bíblia a la mà. La Bíblia és guiatge. La Bíblia és Llum. La Bíblia és resposta.” El monitor d’AINA Xavi M., participant a la Pasqua Jove 2017, confiava als seus companys: “Meritxell i AINA són dos meravellosos espais de preguntes i respostes. Feu silenci per escoltar i em donareu la raó.”

Ens manca que bufi fort el Vent de la Pentecosta. Que el Vent de l’Esperit ens sacsegi, per orientar aquest nostre món tan desorientat: els nois i noies de la perifèria de la nostra societat, que cerquen el gust de la vida en allò que és la mort. Que sacsegi la desorientació dels polítics que fan de la política una mera gestió, i encara a curt termini insípid i cec. Que sacsegi la desorientació dels intel·lectuals, immersos en la confusió d’una societat canviant i la desorientació dels responsables de la pastoral de joventut que ens desconcerten en tergiversar la proposta del Papa Francesc per al Sínode de la Joventut. Mentre nos­altres passem el temps fent organigrames i festes sobre què podem dir i donar als joves, el Papa Francesc ens prega: “Calleu i escolteu què demanen els joves a l’Església d’avui? Què esperen els joves de la Jerarquia eclesiàs­tica?”

El tema de l’última lliçó del curs 2016-2017 de formació dels monitors d’AINA per internet ha estat: Quin és el rol del mossèn en unes colònies?

Davant Maria, dolça Mare de tots i especial Confident meva, com Ella a Natzaret, faig silenci a Meritxell. Guardo en el meu cor els anhels dels joves monitors i li prego que m’ajudi a ser el referent que els nois i noies d’AINA em demanen ser, per fer les Colònies del Petit Príncep, Estiu 2017. Ella em somriu i em canta “i tots, tots plens de nit, / buscant la Llum, buscant la pau, / buscant a Déu al Vent del món”. En Raimon ho ha cantat des de l’any 1959 fins a la Pentecosta del 2017, dia que ha baixat dels escenaris. A AINA, amb la força del Vent ho continuarem cantant.