El relleu

Els germans sabartencs ens conviden a tots els ciutadans d’Andorra a pelegrinar al seu Santuari de la Mare de Déu de la Victòria, al cor de l’Arieja. Dotze anys d’agermanament entre Sabart i Meritxell susciten, en el primer quart del segle XXI d’ascendent laïcitat, l’exclamació del món pagà envers els primers cristians: “mireu com s’estimen!”. Ens toca viure malauradament dins una societat on els protagonistes són els mestres de cerimònies, els responsables del protocol, els directors d’imatges, sigui en les festes laiques sigui en les celebracions litúrgiques. Som víctimes o esclaus de la recerca de la lloança. Sembla que només esperen que escriguin al nostre peu de foto: “mireu com n’estan de ben organitzats!”. Sabart i Meritxell neden a contracorrent. Passen dels rituals de protocols. Només els plau l’admiració de creients i pagans: “mireu com s’estimen”. Un policia jubilat, artista escultor, un jove universitari que en les seves anades i vingudes de Tolosa s’atura a pregar al santuari de Sabart, un dentista jubilat, una farmacèutica en actiu i dos capellans rurals i un bisbe, mossèn Perrier, recentment traspassat, poeta que s’honorova de dur com a bàcul el bastó de pastor del seu pare, fan pinya per agermanar per primera vegada dins la història de l’Església, dues marededeus i amb elles, dos pobles, Arieja i Andorra. Aquestes persones de peu de carrer han convertit la muralla que els separa –el Pirineu central– en uns braços que fan dels dos cors, un sol cor i un sol esperit.

Diumenge, dia 15 d’octubre, els germans de Sabart ens acullen al Santuari per la pregària del matí. Un mos de germanor completarà la benvinguda. El jumelage comporta conèixer i gaudir el paisatge, les obres d’art, les tradicions del domini de la Mare de Déu. Enguany, visitarem el poble de Bélesta, l’església de Val d’Amour, La limonade i la Fontaine intermittente. El dinar de família a Foix clourà el matí turístic cultural. La missa, concelebrada pels rectors de Sabart, de Meritxell i de la confraria de Fàtima tindrà lloc a les 16.00 h al recer de les tres sagrades imatges: Sabart, Meritxell i Fàtima, que seran saludades amb les seves respectives Aves.

Volem fer de les tres comunitats una sola Comunitat, on es visqui a gust, on es pugui respirar i tot­hom hi digui allò que pensa amb llibertat, respecte i tolerància. Gràcies al camí del pelegrinatge, tothom se sent acollit, valorat i estimat en pla d’igualtat. El pelegrinatge és una denúncia de la violència i enfrontaments que creen situacions deplorables, no gaire lluny de casa nostra.

Volem escoltar tothom, acollir tothom sense jutjar ningú. I seguint l’Evangeli al peu de la lletra, practiquem en l’acolliment allò tan bonic de “l’opció preferencial per als més febles”.

Volem deixar-nos guiar per l’Esperit i estar molt atents al que avui se’ns demana a cadascú com a pelegrí. Que l’audàcia d’emprendre nous camins sigui més forta que allò que tan mal fa a les nostres oïdes “sempre s’ha fet així”.

Volem aconseguir que les comunitats de l’Arieja, l’andorrana i la portuguesa caminin tan unides dins de la diversitat que els que l’envolten, exclamin: “Mireu com s’estimen”. Els responem amb la pregària a la Mare de Déu de tots: que les societats trobin sortides pacífiques i democràtiques.

Prego a la meva Confident abans d’iniciar el pelegrinatge devers Sabart: “us estimo bojament, dolça Mare de Jesús, que és l’única manera que tinc d’estimar: perquè, ¡sols soc pelegrí! M’espanta la meva gran pobresa, però em dona forces la vostra immensa tendresa i la dels meus germans de camí.” Ella em somriu complaent: “et seré llum en el teu camí devers la victòria”. He comprès gràcies al papa Francesc que “els pobles del món volen transitar en pau devers la justícia: la seva cultura, la seva llengua, els seus processos socials i tradicions religioses”. (De la Trobada dels Moviments Populars 2015).