He complert anys!

No em preguntis, si us plau, quants anys tinc. Pregunta’m quants amics tinc, per quantes persones em sento estimat i quantes persones estimo amb un amor sense mesura.

Em confies allò que ja sé: ja no soc jove; soc vell. No et preocupis. El que m’importa –de veritat– és si estic ple d’il·lusions de vida per donar als infants; i d’esperances, per a les persones de la meva comunitat. Em sabria molt greu sentir-me “un magatzem atrotinat” ple d’utopies mortes.

No em preguntis quants anys acabo de fer, sinó quantes abraçades he donat. Abraçades plenes d’estimació i de tendresa per xiuxiuejar a cau d’orella “estic amb tu!”Pregunta’m quants petons de sincera amistat he regalat i quants petons he rebut i guardo gelosament dins la caixa d’or del meu cor.

Si us plau, interessa’t per si tota la meva vida encara és una festa constant, plena d’aquella joia de la qual Jesús diu: “Ningú –ni res del món– us la podrà prendre.” Pregunta’m si aprofito cada moment i cada instant per acomplir la missió encomanada. Si assaboreixo, gota a gota, la felicitat de viure en el marc paradisíac de l’alta muntanya canillenca.

No em preguntis si em sento vell. Pregunta’m quants fills adoptius he tingut pel camí dels 54 anys de mossèn... Si he sabut educar-los i quines obres he bastit per a ells des del taller de catequesi a Sant Serni, el casal Sant Serni, la borda de Meritxell... fins a la casona de la Valèria a AINA.

No em sap greu que et fixis en les meves mans arrugades i amb taques vermelloses. Pregunta’m si he acomplert el consell que em donava el meu pare als estius quan em confiava la mula per portar-la a pasturar als voltants de la cabana del camí Carreró, allà a Bellcaire: “no vulguis que et regalin res; guanya’t amb les teves mans el pa per a tu i per als altres”. Demana’m si les meves mans arrugades acaronen el front d’un ancià, si han acariciat un infant, si he compartit agafant-li les mans a un pobre i si he dedicat el meu temps de despatx sense horari a escoltar una persona deprimida.

Demana’m pels diversos equips que he format, gràcies als quals he fet el que he fet, i si he estat capaç de fer-los feliços i de recompensar-los més enllà de la justícia.

No em preguntis més quants anys he fet. Demana’m pels pics que he guanyat, pels llacs on he acampat amb la lluna i els estels dins la tenda; pels escrits mitjançant els quals –des del desembre de 1975– m’he confessat setmanalment amb els ciutadans del carrer i les tertúlies del bar; pels països del Tercer Món que he visitat, amb una menció especial a Nicaragua, a casa de la Judit i el Jordi, per trobar-me a mi mateix. Demana’m per les meves bogeries amb la Vespa, des de Montanissell fins a Gavarra, des de Valldarques fins a l’Alzina d’Alinyà... i tot per aprendre d’aquella bona gent que m’ensenyaren què és ser capellà. Pregunta’m, també, quina és la cançó que més em plau del Xesco Boix, del Llach, del Serrat i de la Marina Rossell; i quins llibres tinc a la capçalera del llit.

T’agrairé que em preguntis si he estat solidari, si he donat pau, amor, tendresa, serenitat, coratge... Si he obert camins amb esperança i sense por... Aleshores a qui li importa si tinc poc cabell al cap, les mans arrugades i els genolls que em fan figa. Les respostes a totes les teves preguntes em portaran a saber si soc jove o soc vell.

Pregunta’m si encara m’encisa la llum que m’entra cada matí en obrir la finestra de l’habitació a AINA; si sento com m’acarona l’airet fresc que baixa del Port d’Incles; si escolto la melodia de la Valira d’Orient que, com la millor lira de la història, la deixa sentir –com un joc– a la meva Confident.

Pregunta’m si el silenci de la casa de la Mare de Déu de Meritxell em parla. Si canto els vespres mirant els estels i pensant en tots els ainistes: “No has comptat mai les estrelles quan la nit estén el vel / elles fan les nits més belles / quan llueixen en el cel”. Pregunta’m, a la fi, si per a mi no tot s’acaba en aquesta terra, per bé que hi estigui.

Celebro el meu aniversari contemplant la mirada de Maria, la Mare de tots, i la meva Confident, envoltada dels llantions que la gent gran li han ofert en ocasió de la Festa Magna.

Un vailet, l’Iker, em demana per què té tantes espelmes la Mare de Déu? Li contesto:

–Perquè és el seu aniversari!

Amb la seva resposta em sorprèn:

–Ostres, sí que és vella la Meritxell!

–Per a la Maria, Mare de Jesús, l’edat no importa; el més important és si has viscut una vida ben plena, com Ella.