“M'avorreix el catecisme”

El nou curs de catequesi ja fa un mes que ha començat i em plantejo: “Com són les nostres sessions de catequesi? Fins a quin punt els infants d’avui s’hi adapten?” El catecisme és el millor llibre que un nen o nena pot tenir a les mans. Conèixer i estimar Jesús de Natzaret és el millor regal que podem fer a la mainada. Cerqueu en el món real o en el fantàstic i no trobareu una persona humana tan divina, ni un déu Déu tan humà. Les quaranta-quatre historietes –paràboles– que Jesús contà superen de lluny a donar la Llum a les del llibre El Petit Príncep, que tinc a la meva tauleta de nit.

Una mare d’una parròquia de Barcelona, que acostuma a participar en les misses dominicals durant la temporada d’esquí, em confià: “He desapuntat aquest curs el meu fill de la catequesi de divendres perquè la manera d’ensenyar del catequista no em fa el pes.” Li agraeixo la confiança. Em poso a revisar el meu clixé de catequista sembrador, com el Mestre de Natzaret. Entono el mea culpa i m’imposo el decàleg que m’he fabricat:

1. Tinc al davant l’interès de l’infant i sembro en ell, cada setmana, unes llavors, els valors humans i evangèlics.

2. Tinc molt en compte el que avui viu l’infant i sembro en ell els valors humans i evangèlics.

3. Faig les imaginacions necessàries perquè l’infant sigui actor de la sembra en el seu cor dels valors humans i evangèlics.

4. Procuro aconseguir que amb la sembra de valors humans i evangèlics, l’infant tregui del seu pou, com el Petit Príncep, el millor de si mateix.

5. Als camps més llaurats i adobats i amb la llavor més escollida hi sorgeix la cugula. Poso preguntes que desvetllin en cada infant l’esperit crític.

6. Tota sembrada donarà demà el seu fruit. Però, com a pedagog, cerco que els valors humans i evangèlics li siguin d’utilitat avui, ara.

7. El camp que acull la sembra es diu: convivència, colla, grup, comunitat. L’adob dels valors humans i evangèlics són els respecte i la comprensió de l’altre.

8. El catequista de valors humans i evangèlics és el jornaler, que treballa en el camp; la mare i el pares en són els amos. Aquest fet motiva un diàleg permanent entre catequista i mare i pare.

9. El catequista sembra els valors humans i evangèlics, des de l’actitud de company de camí –a l’estil de Jesús amb els deixebles d’Emmaús– devers la relació meva i de l’infant amb Déu.

10. Els valors humans i evangèlics es tradueixen en vivències que l’infant tindrà gràcies a les colònies d’AINA, o al Cor dels Petits Cantors d’Andorra, o a l’escoltisme, o a l’escolania... o a qualsevol altra organització infantil. L’infant és una persona. S’entusiasma. S’apassiona. Vol ser feliç. El llibre que el catequista usa s’ha adaptar a l’infant, i no a l’inrevés.

Aquesta historieta va succeir quan era un xaval. Ho he sentit explicar moltes vegades. Passà a l’estany d’Ivars d’Urgell, quan s’hi podia pescar angules. És l’estany més gran de Catalunya. Un barceloní demanà a l’amo d’una de les barquetes de passeig que volia fer-se passar el desig de pescar una angula. Pujà a la barqueta. En aquells temps, era bastida pel mateix barquer amb quatre posts clavades pel mateix pescador. Remaren estany endins. El turista s’interessà per la cultura del remador.

–Saps història universal?, li preguntà en to de savi.

–Ni un borrall, li respon innocentment l’ivarsenc. Només recordo la barca de Noè que ens contà mossèn Ignasi al taller de catecisme.

El turista va somriure i li digué: “Bon home, t’has perdut el 50% de la vida. I de matemàtiques, com va?”

–El just per cobrar les angules i anar a comprar pa a cal Gil, digué el barquer abaixant la mirada.

–T’has perdut el 25% de la vida, replicà el barceloní en to de llàstima.

En aquell moment, una ventada provinent del nord-est encabrità les aigües. La barqueta trontollà. El turista tremolava de por. El barquer, sorprès davant el seu poc coratge, li demanà:

–Que no saps nedar?

–Gens ni mica, li confià amb veu trencada.

l el barquer somrigué: –Doncs has perdut el 100% de la vida!

La sembra de valors humans i evangèlics que es fa a la catequesi serveixen per nedar “mar endins, sense por”, com diu el Mestre de Natzaret. Ser un bon catequista exigeix molt d’esforç i de temps.

A l’entrada de l’església parroquial de sant Serni, s’hi troba la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, obra del canillenc Jaume Rossa. Darrere del pilar de la sagrada imatge, hi ha el taller de catequesi. En entrar-hi, la majoria dels nens i nenes donen espontàniament un petó a la medalla de la Mare de Déu, Mare de tots i Confident meva. La mainada em mostra, amb el petó, com he d’ensenyar a estimar Déu, en la persona de Jesús i estimar-nos entre nosaltres. “Val la pena educar els nens i nenes. Rebem més del que els donem”, confia l’Anna Pla als companys d’equip de monitors. Els meus 59 anys de catequista m’han alliçonat: “Explicant, aprenc.”