Cantar, quina felicitat!

El cant no té fronteres. La fe no té fites. Canòlich Music ho farà visible el cap de setmana del 24 i 25 de novembre. Canòlich Music, en la seva cinquena edició, acull els grups musicals LZ7, el cor Gòspel, Andy Hunter i de casa nostra, Infinitum. També hi seran els guanyadors del 2016 de Dona’t a conèixer, a qui s’ha confiat l’animació de la pregària de dissabte al matí a l’església parroquial laurediana. Canòlich Music ens ofereix una combinació de música, ball i pregàries, emmarcada en la carta del papa Francesc Laudate, si, salvem la Terra, casa comuna de tots.

Cantar, font de felicitat! Què me’n diuen els joves? El Glenn, tot acaronant la guitarra, confia als ainistes: “Cantar em regala l’equilibri mental i afectiu. Em desvetlla l’interès per la vida, per totes les coses de la vida. Cantar em proporciona l’alegria de viure; més encara, gràcies al cant trobo gust al meu esforç en els estudis, per al meu màster a Escòcia. I, sobretot, m’ajuda a combregar amb vosaltres i tot l’equip de monitors.” La Valèria, que canta en una coral de jazz i de gòspel, pren el cant com un acte d’higiene en la seva vida. Escriu: “Per a mi, cantar és com un esport: em demana exigència. Surto dels assaigs distesa, feliç i no lamento gens ni mica el sacrifici d’haver renunciat a coses de més plaer per acudir a la coral.”

Canòlich Music, amb el programa Dona’t a conèixer recorda als joves i als infants que cantar no és monopoli dels professionals. Cantem per fer la festa. Totes les cançons estan estretament lligades a un instant de la vida –les de la mama, al nin mentre el bressola; les dels adolescents enamoradissos, a les escales de l’església de Sant Serni al cor de la nit malgrat el fred; les del cim del Comapedrosa; les del llac de Juclà; les més íntimes; les del foc de camp... fins a les de la catequesi i les de les misses de joves...–. Les cançons són olors perfumats que ens recorden persones i llocs estimats. La vida ens convida a cantar.

¿Ens podríem preguntar si la persona és un ésser cantant? El cant és un catalitzador d’emocions. És l’expressió d’allò que guardem al cor i que no tenim paraules per comunicar-ho. El cant és la bella pregària que feia dir al meu professor de música al seminari, mossèn Comes, fill de Castellciutat: “cantar és pregar dues vegades”. Soc maldestre per al cant. Això fa que gaudeixi molt més del cant dels infants i dels joves. Les dues eines pedagògiques d’AINA són el cant i la muntanya. Ho confesso. He plorat més d’un cop quan els ainistes m’han agermanat muntanya i cançó: “La muntanya venerada / a mi em té robat el cor... quan no hi resti cap ser viu / la muntanya encara ferma / alçarà son front altiu.”

Canòlich Music omple de música tot el Principat d’Andorra i ens transmet de manera privilegiada música cristiana. Les melodies que ens arriben de Rocafort cultiven el millor que hi ha en nosaltres. Ens disposen per acollir el Senyor Jesús. El cant és un canal meravellós que ens transmet la Paraula de Déu: “Laudate, si! Lloat sigueu per la nostra mare Terra / que ens sosté i ens alimenta... perquè tota la nostra vida sigui cant i dansa”.

La gràcia de Canòlich Music rau a fer-nos cantar junts. Cantar junts és el resultat d’un intangible emocional de persones que volen sentir alguna cosa. Sentir que som alguna cosa junts i, per damunt de tot, generar un particular sentiment de comunitat, d’un poble concret.

A la parròquia de Sant Julià, Canòlich Music ens fa present la seva llarga tradició musical des que mossèn Marfany ens va fer do de l’himne nacional d’Andor­ra fins a la coral Rocafort, els Petits Cantaires Lauredians... El cant a Sant Julià ha jugat un gran rol determinant en la formació i la socialització d’un munt de persones.

Canòlich i Meritxell, que enllacen d’un cap a l’altre tot el Principat, són un sol cant Magnificat. Magnifica la meva ànima el Senyor. Amb el cant, Canòlich ens fa do del repòs espiritual. Amb el cant, també, Maria de Meritxell, Mare de tots, la meva Confident, ens regala la Llum que alegra tota cançó. El meu esperit s’alegra en Déu Salvador meu.