El camí de la felicitat

La comunicació és la via de la felicitat. Aquesta és l’afirmació que fan els i les monitores que han triat la comunicació com a tema de treball durant el mes de novembre, al setembre fou Meritxell per a nosaltres i a l’octubre, l’equip.

Els motivo. Trobar-se a AINA és un bon començament. Reunir-se amb fidelitat a AINA és un progrés. Participar junts en el treball d’AINA fent país des del voluntariat, educant els infants a través del lleure, és l’èxit. La grandesa de la comunicació resideix en l’esforç per comprendre’ns mútuament i d’acceptar les nostres diferències. La competitivitat i la celeritat de les informacions ens han abocat a la incomunicació i a la incomprensió. El papa Francesc ens dona quatre verbs clau que emmarquen la veritable comunicació: “acollir, acompanyar, discernir, integrar”. (De la carta Amoris Laetitia). L’economista Cesare Sansivini escriu: “La capacitat comunicativa d’un líder d’una empresa determina el valor d’aquesta.”

AINA compta amb més de vuitanta monitors. La convivència no és sempre fàcil. Gràcies a la comunicació fem possible el diàleg franc, la superació de prejudicis i falses impressions. Una comunicació fluida ens demana participació fidel, cordialitat, amabilitat, sinceritat, bones maneres. Com a les millors de les famílies, l’equip de monitors sap que les tensions són inevitables. Però també som conscients que una mentida apedrega la teva credibilitat.

L’Anna Vidal explica als nois/es Tamarros: “Caminar és comunicar amb els altres. Caminar és la base a la cultura de la trobada. Les persones es troben i es comuniquen. Per això AINA és caminar i cantem el camí “fent camí per vida... Obrint camins... Camins...” Perquè hem après que, a més d’estar en camí, obrim camins. Caminante del poeta Machado. L’escriptor Dominique Wolton escriu: “Marcher, être toujours en chemin, c’est toujours communiquer.”

Dirigim la nostra mirada a Europa. Li podem aplicar les paraules del filòsof Plató: “els discursos dels sofistes són a la política el que és el maquillatge per a la salut”. Cal seure a la taula del diàleg. Sense diàleg res no és possible, tret de les presons, exilis, la corrupció...

El papa Francesc escriu: “El diàleg és un gran pont entre cultures. El diàleg ha de ser sincer. No es diu una cosa al davant i una altra al darrere. Es diuen les coses desagradables cara a cara...” Hem de començar creient en allò que volem transmetre.

Els joves monitors han desbrossat el camí de la felicitat, que és la comunicació. Transcric alguns dels seus pensaments:

1. Hem de recuperar la cultura de l’escolta. La capacitat d’escoltar ens duu a comprendre, a esforçar-nos per comprendre, a patir com li passa a la meva mare, quan no m’arriba a comprendre.

2. Tenim cinc sentits per poder-nos comunicar. El tocar és el més important. Quan dono la mà a algú, basteixo un pont entre ell i jo. Quan miro els ulls de l’altre i m’interesso per alguna cosa d’ell, faig un pont de comunicació.

3. La comunicació és humana, o no és comunicació!

4. Hi poso el meu granet de sor­ra amb la Bíblia a la mà: “La taula i el beure són eines de comunicació. Nehemias, en el llibre d’Esdres, conta: veient que la gent plorava després d’escoltar la paraula de la Llei, els va dir: ‘No ploreu, aneu a les vostres cases, mengeu, beveu i doneu de menjar a qui no té res preparat’. El salmista afirma: “El vi alegra el cor de l’home”. Jesús es serví de la taula per comunicar-se. Recordem: casa de Zaqueu, Marta i Maria, les sardines a la brasa a la platja... i el Sant Sopar.

Les respostes s’allarguen: “comuniquem amb les llàgrimes, amb la dansa, amb els jocs, i sobretot amb els cants i, d’una manera més íntima, en els focs de camp dels campaments!” Els i les monitores es comprometen: “evitarem les actituds negatives com ara l’agressivitat, corregir en públic, aïllar-se del grup... per actuar sempre amb paraules afectuoses, amb amabilitat sense deixar de ser nosaltres. Si usem tacos vol dir que ens manquen els adjectius i les bones frases. Comunicarem amb entusiasme. La cara de funeral no arriba al cor dels infants!”

Gràcies a Maria de Meritxell, que ens escolta a tots i comprèn, i que és la meva especial Confident, la Paraula comunicació de pont entre cel i terra ha plantat la tenda entre nosaltres. He comprès les paraules del papa Francesc al periodista Dominique Wolton: “communiquer c’est se donner entre les mains de l’autre”. La dolça Mare de Meritxell canta: “el Senyor ha fet en Mi meravelles”. ¿Meravellar-nos junts, no és una de les maneres més netes per ser feliços?