De la meva agenda
En estat de bona esperança
L’esposa em demana que la beneeixi. Poso amb devoció la mà dreta damunt el ventre
És diumenge 3 de desembre. Una devota pelegrina que pel que veig ha de ser mare ben aviat mira de fit a fit amb ulls vidriosos la sagrada imatge de la Mare de Déu de Meritxell. L’espòs, arropat amb ella per sentir l’escalf de la seva pell, li agafa tendrament la mà. És diumenge 3 de desembre. Es troben asseguts al banc més proper del cambril meritxel·lià. Dels seus llavis i del seu cor en surt una pregària.
Els observo des del banc del seu darrere. Els admiro i comparteixo la seva il·lusió sense ells saber-ho. L’esposa s’aixeca per fer un petó a la medalla de la Mare de Déu de Meritxell. Sosté la medalla. La prem amb força sense deixar de mirar els ulls romànics de la Mare de Déu. M’emociono. Se’m representa l’escena d’allà a la Judea al poble d’Ain Karim, fa dos mil anys. Maria de Natzaret i Elisabeth, cadascuna amb un fill a les entranyes, es fan una abraçada que revela el misteri de la maternitat: “Beneït el fruit del teu ventre! El Senyor ha obrat en Mi meravelles.” L’espòs s’aixeca també per fer un petó a la medalla. Els dits dels qui han de ser mare i pare s’entrecreuen.
Em presento: “Soc el mossèn de Meritxell. Gràcies de fer feliç la Mare de Déu. No podeu imaginar-vos quant li plau la pregària dels joves o veterans esposos que li preguen agafats de ‘les mans com els vells amants’, de la cançó del Joan Manel Serrat.”
Queden sorpresos. No esperaven que algú hagués estat testimoni de la seva intimitat. Que espiés la seva intimitat. Somriuen. L’espòs em confia amb un accent inconfusible de la Terra Ferma:
–La meva dona es troba en estat de bona esperança.
Els comento: –Com la Mare de Jesús, ara fa anys.
–És el meu primer fill, mossèn! Estic una mica espantada, em diu la jove mare.
L’assereno: –Felicitats! Pregaré perquè tot vagi bé. Tot anirà bé com a Maria allà a Betlem, en un lloc inhòspit sense cap mena de condicions, tret de la tendra companyia de Josep (miro l’espòs).
L’esposa que, pels volts de Nadal infantarà, em demana que la beneeixi. Poso amb devoció la mà dreta damunt el ventre. Dono la mà esquerra al futur pare. Els demano:
–Quin és el seu nom?
–Meritxell! em diuen els dos a la vegada.
–Preguem: Mare de Déu de Meritxell, Tu que has donat a llum la Llum. Tu que ets la nova Eva, mare de tots els vivents. Tu que ens mostres el cor de Déu en el cor del teu Fill, Jesús, i en Ell, en el cor de tots els infants que vénen al món. Tu que amb la fe d’Abraham, ens fas adonar que Déu encara espera molt del nostre món, en cada infant que neix... acull en el teu pessebre del 2017 la nostra Meritxell. Que tot vagi com la mare i el pare anhelen! Que sigui la felicitat dels avis i de les àvies; que puguin fer de la nostra Meritxell, la lloança que feren al teu Fill : “Jesús, sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!” i que, gràcies a la nostra Meritxell tothom valori una mica més la grandesa de la maternitat i de la paternitat. Amén.
Treballem al taller de catequesi en ocasió de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria: “Maria en estat de bona esperança.” Admirem i comentem la imatge de la Immaculada que presideix l’altar de sant Antoni de l’església parroquial.
Des del Paradís, una escletxa de llum d’esperança ha brillat en la foscor de la vida quotidiana marcada per la mesquinesa i l’orgull: “Sobre Ella un blanc colom / ses ales estenia / i amb la claror del Verb / la Verge responia.” (Mossèn Cinto). Aquella escletxa de llum i d’esperança ha travessat tots els temps fins a nosaltres que vivim en un món que passa de tot, trepitja els drets humans de les persones i es creu autosuficient.
El dia 18 de desembre, set dies abans de Nadal, és la festa de la Mare de Déu de l’Esperança. L’Esperança és mirar el futur: “Perquè entre tots cerquem l’alegria/ i l’estrella en l’infinit / i el perfum de misteri d’aquest dia.” (Josep Maria de Sagarra).
Els nens i les nenes de catequesi han dibuixat la Immaculada de l’església de sant Serni. Com a peu de dibuix han escrit el missatge de la Immaculada i del Nadal: Joia, tendresa, proximitat, admiració, Confident, t’estimo... I, com diu el Papa Francesc: “Ens comprometem a fer front a l’analfabetisme afectiu que pateix el nostre món.”