Nadal, temps de preguntes

Einstein deia: “si tingués només una hora per salvar el món, dedicaria 55 minuts a definir el problema.” Els mossens d’Andorra ens reunim a AINA cada primer dilluns de mes. Preguem junts. Seguidament intentem posar damunt la taula els projectes pastorals de l’Església d’Andorra. Com tota societat, l’Església passa per moments foscos que ens priven de veure el camí a seguir. Es pregunta el filòsof Lozano: “l’absència de claredat és una demostració de la crisi de lideratge?” El papa Francesc ens demana “que deixem de mirar-nos al mirall i que no mirem els problemes des del balcó, que baixem al carrer”. (Societé et politique, papa Francesc).

L’assistenta de Càritas Nacional d’Andorra, el dilluns dia 4 de desembre, ens presentà la campanya de Nadal 2017: “El teu compromís mou el món.” A la trobada, l’arxipreste ens plantejà el problema “l’Església necessitada”. Els cursets prematrimonials i les conferències quaresmals foren també analitzades, per trobar una resposta que respongui a les necessitats espirituals dels ciutadans d’Andorra. Cantàrem a les postres del dinar de germanor Ad multos annos a mossèn Jaume pels seus 76 anys i a mossèn Xavier per la seva onomàstica, i també per a un Bon Nadal per a tots.

Ja cadascú a casa seva, em quedo de nou sol a AINA davant un foli blanc. ¿Voleu fiscal més qüestionador que el net i el pur d’un foli blanc al final de la jornada? Tinc el Nadal del país i em pregunto: ¿què passaria si Jesús hagués nascut, enguany, 2017 i d’una mare pobra, embarassada i soltera en un dels milions de portals que tots podem veure si obrim els ulls? Que malament s’ho hauria passat. I pitjor encara, si hagués nascut a Nigèria, país a qui el diari La Vanguardia dedica dues pàgines a la seva misèria, o al Iemen, o a qualsevol lloc del món en les situacions dramàtiques i precàries com tenen els que hi viuen. ¿Arribaria als cinc anys d’edat? ¿Hauria pogut anar a l’escola, tenir un sostre que l’identifiqués entre els seus veïns de car­rer? ¿O el carrer hauria estat casa seva? Si amb molta sort, hagués sobreviscut, llavors hauria tingut moltes probabilitats de pertànyer a un grup dels milers de nens que són explotats sense escrúpols per empresaris honestos que possiblement celebren el Nadal. Potser fins i tot, besant amb devoció el genoll del Nen Jesús al final de la Missa del Gall; però descuidant el més elemental com a ésser humà i cristià: “Estimeu-vos els uns als altres”. Si els seus pares haguessin hagut d’emigrar, ¿els haurien obert les fronteres? ¿O hauria estat un dels sense papers?

Amb tota seguretat, ja des del seu naixement es trobaria protegit per centenars de decrets i documents assegurant-li que com a infant té uns drets: el menjar, l’escola, la sanitat, el sostre, la dignitat... Drets Humans que són seus pel sol fet de néixer. ¿Voleu dir que ho arribaran a saber i viure, algun dia, tots els infants del món, sigui quina sigui la seva ètnia, lloc de naixement o situació? El nostre Nen Jesús d’avui seguiria preguntant com és possible que no es materialitzin mínimament tants drets. El Nen Jesús s’estranyaria de tant oblit, de tanta indiferència, de tanta falsedat política, social, econòmica, religiosa. Segur que preguntaria als poderosos (civils i eclesiàstics) si creuen que pel sol fet d’haver aprovat un document legal i alimentar-los, fer una campanya solidària o resar a Déu perquè no els oblidi, ja està tot resolt, i podria tranquil·lament quedar enlluernat per les grans lluminàries d’arreu.

Com a nen, hagués agraït als milions de persones que han defensat el seu dret a néixer, però alhora els hi hagués preguntat què estan fent per aquesta vida que han protegit des d’abans de la seva gestació fins al naixement. Els hagués recordat que l’haver nascut exigeix uns mínims de dignitat humana. El sí a la vida, exigeix un compromís amb cada vida concreta. La meva imaginació em porta a recordar tants fets d’indefensió i pobresa d’una gran part de la humanitat. No voldria seguir repassant-ho. M’agradaria fer esment de coses i fets molt humans que plasmen estimació i joia, que n’hi ha molts, al món, i sobretot a la nostra Andorra.

Veritablement, tot això que penso i escric m’agradaria que fos tan sols un mal somni, però quan llegeixo els documents de l’Unicef i de Mans Unides m’adono que malauradament és real i actual. El record que ens fa Unicef de 30.000 infants que moren diàriament de mala nutrició i males condicions de vida, em porta a pensar en tants capricis, tantes joguines costoses, tants jocs de guerra... i tantes imposicions... per part dels infants que ho tenen tot, i als qui haurien d’educar en l’austeritat i el compartir.

El nostre pessebre andorrà és la falda de la Mare de Déu de Meritxell, la Mare de tots, la falda de la meva Confident. Aquesta nit és Nadal i Ella ens mostra la tendresa de Déu embolcallada en el plor suau d’un Nadó! L’han vist, l’han reconegut! Encara que no pas tothom! Sols els qui s’hi han acostat amb ulls nets i amb el cor il·lusionat! La bondat de Déu ha omplert l’esperit de l’home d’un afany pacificador, d’una ànsia renovadora d’estimació entre tots, d’un esclat de joia intensa. Aquesta nit, per tot arreu es revela la tendresa de Déu, embolcallada en el plor sofrent de molts.

Desitjo que aquest sigui el sentit que el naixement de Jesús tingui per a tots nosaltres i ens doni l’oportunitat de fer-nos millors persones, de comprometre’ns més amb els infants pobres, desnodrits i deshumanitzats. I de treballar, en la mesura que puguem, per fer un món més humà, més fraternal i en pau per a tots.

Us desitjo això, que pot fer-vos feliços.