Ses Majestats porteu-me el No

Estimats pares i mares del món, Reis d’Orient, sigueu benvinguts a Canillo.

Us escric com cada any “la carta als Reis d’Orient que porteu coses a la gent!”. Em fa molta il·lusió. Escriure-us em fa tanta alegria que la carta és ja un gran regal de Reis. Ja em coneixeu bé. M’he portat bastant bé durant l’any 2017. Us demano per a mi, per a la mainada d’AINA i per a tots els infants del món allò que més falta ens fa en aquests moments que corren. Porteu-nos el No. Us demano cada any allò que més falta ens fa en aquests temps, a mi i als infants, els meus amics. Porteu-nos el No decidit, ferm i voluminós.

1. No ens doneu tot el que demanem. De vegades, només demanem per veure fins a quin punt podem aconseguir dominar. No ens regaleu tot el que pidolem, perquè massa cops no sabem què demanem. Digueu-nos no perquè, altres vegades, demanem només per no ser menys que els companys, “que tots ho tenen”…

2. No ens crideu. No ens re-­nyeu. Quan els pares i mares ens criden, nosaltres perdem el respecte a la seva autoritat. I ens encomanen el vici de cridar i re-nyar. Els crits formen una carcassa on reboten els consells que ens doneu.

3. No ens doneu tantes ordres: vesteix-te! Estudia! Anem aquí, anem allà... Massa pares i mares no saben fer res més que gestionar. Els fills volem el diàleg. Quan se’ns demanen les coses amb tendresa i paciència, nosaltres les fem a gust i amb més rapidesa.

4. No ens compareu amb ningú, especialment amb els germans i amb els companys de classe. Si ens feu lluir millor que els altres, algú pot sentir-se humiliat, i si em feu lluir pitjor que els altres, aleshores seré jo qui patirà. No oblidem que totes les comparacions són odioses.

5. No digueu mentides davant nostre. No ens demaneu que les diguem per vosaltres encara que sigui per sortir d’un problema. Ens faríeu sentir malament i perdríem la confiança en vosaltres i la fe en el que ens dieu. Quan us equivoqueu, reconeixeu-ho. D’aquesta manera creixerà la bona opinió que tenim de vosaltres. D’aquesta manera ens ensenyareu a admetre les nostres equivocacions, també.

6. No ens digueu quan us expliquem un problema nostre: “No tinc temps per a bajanades” o “Això no té importància”. Tracteu de comprendre’ns i d’ajudar-nos. Nosaltres i vosaltres hem de ser coherents amb el que diem i el que fem. És meravellós sentir-se tractat amb amabilitat i cordialitat pel pare, per la mare, pels amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

La mestra Maria Montessori ens felicita l’any 2018 amb el consell “ajudeu-me a fer-ho sol”. No vulgueu que us regalin res. Aleshores tots els no esdevenen un sí a “la vida és bella”. Any nou, vida nova. Viure en serenor, reservar-se alguns minuts cada dia per avaluar tot allò que la vida ens ofereix: l’amor de la família i dels companys de camí, la bellesa de l’instant present, els espais que m’acullen, les mirades que em diuen qui soc, els esperits que m’encomanen el coratge de caminar, d’ascendir, la importància d’aturar-me a contemplar tot allò que he sabut construir, tota la riquesa de records, els anhels de nous projectes. Malgrat el gel i la neu, la gavernera floreix novament “lo sis de gener” com succeí allà pel segle XII. Ofreno la meva gavernera a la meva Confident. Ella la farà fruitar per a la felicitat meva i d’AINA, de la parròquia de Canillo i de tots. Ella, la noia que des del sí en el silenci de Meritxell, ens dona la paraula, m’esguarda somrient: “Aquesta felicitat regalada per Ses Majestats els Mags és la millor eina per pelegrinar per l’any 2018.”