La riquesa

Els psicòlegs, i sobretot l’Evangeli, ens fan un toc d’atenció. Cal que coneguem el nostre capital en valors. La costeruda pujada del mes de gener és fruit de l’ostentació de riquesa per enlluernar tant com els llums que han penjat per les places i els carrers: consumir, comprar, regalar, menjar, malgastar, abusar... Hi ha una altra classe de riquesa: mirar, observar, contemplar, guardar les vivències al cor, meditar, gaudir... i compartir aquesta riquesa amb un mateix, amb la família, amb els amics i, per què no, amb alguna persona amb dificultats. Ségolène Royal, exministra, candidata a la presidència del govern francès, mare de cinc fills comentava: “He ensenyat als meus fills a valorar el que tenen més que a desitjar el que no tenen.” La meva padrina Carme de part de la mare em confiava: “La gent més feliç no és la que té el millor de tot, sinó la que sap treure el millor de tot el que té.”

Quina de les dues riqueses escollim per descobrir els talents que portem al cor? En un món de produir i consumir, de competitivitats, de marques, de valors líquids, correm el risc de passar de costat per la nostra vida. Vivim de cara enfora en una societat narcisista que deixa a la vorera persones humiliades, menyspreades, corferides, fet greu per a la persona, i també per a l’esperança col·lectiva.

La Mare de Déu de Meritxell acull moltes frustracions i angoixes dels cors que se li acosten. Espigolo de la seva agenda: “tinc la impressió que no compto per a res. Acabo de perdre la feina”. “Quin valor té la meva vida en aquest món? Em busco, i no em trobo. M’ha deixat la parella i em trobo buida, per no dir desesperada.” “Soc una persona oberta, solidària, associativa i em costa creure en el meu futur i en el del país que estimo...” Aquesta lletania de confidències negatives s’ha allargat durant el Nadal, Cap d’Any i Reis. La Mare de Déu de Meritxell, amb la seva mà oberta i allargada, no s’escandalitza. Sap que a la vida, tots, en un moment o un altre, ens podem trobar amb greus dificultats, fallar, i perdre’ns. Sant Pau va escriure: “tots som pecadors”.

El rol sublim de l’educador: pare, mare, mossèn, mestre, monitor... és ajudar el nen@ a descobrir els talents que duu a dins. Retrobar el sentiment de la seva vàlua personal és una veritable aposta social, però també espiritual. La filòsofa Agata Zielinski escrivia a Panorama fa un any (gener 2017): “tenir estima per a un mateix és reconèixer-se capaç, és descobrir-se lliure de transformar, d’innovar, i d’aportar novetats en la pròpia vida i en la del món”. Tenim cura de l’autoestima, quan entrem dins del nostre món interior. Allí descobrim les notes d’una bella melodia. Ara, ens toca executar-ne la partitura.

A la seixantena de joves participants al Nadal Jove, vaig demanar-los d’escriure en una mitja quartilla l’alegria més intensa que vivien en aquest moment. Una monitora d’AINA escriu: “en aquest moment, l’alegria més gran me la dona la persona en què m’estic convertint gràcies als monitors veterans”. Gràcies a l’opció d’educar en el lleure els infants, he trobat la resposta a les dues preguntes vitals per avançar a la vida: “qui soc jo” i “qui és el proïsme” que en realitat són una sola i mateixa qüestió.

El conte de contes, editat per AINA aquest Nadal, ho il·lustra en El miracle de les goges del llac de Montmalús, on llegim: “(...) gràcies a l’aigua cristal·lina, el Bartomeu comprengué que la felicitat és únicament la mirada envers l’altre que em diu que soc jo”.

El jesuïta J. I. González Faus en parlar de l’acolliment, predicava: “l’acolliment quan el rebem, ens torna la humanitat, i l’engrandeix quan l’exercim”. Descobriré tota la meva riquesa interior en la presència d’acolliment d’altres presències. Hem de ser sensibles, generosos, responsables, alegres, acollidors, animadors, escoltadors, savis, juganers amb els nens, creatius, espirituals, evangèlics, ecològics... És la collita de talents que va néixer de la tècnica de grup abans d’encetar l’estiu a AINA. Cada monitor havia escrit la qualitat que admirava del company que tenia al costat dret. No podem formar equip si sabem que tots som bons, però ho ignorem!

La Mare de Déu de Meritxell que ens porta a tots al seu cor i, per a mi, és especial Confident, canta l’amor a si mateixa, perquè és humil. “El Senyor ha obrat en mi meravelles.” La dolça Mare ens alliçona: “La raó de viure és el que perdura del donar-se als altres, i prioritàriament, donar-se a la família, als amics i a la mainada. Perquè als rics ha empobrit, i als pobres els ha omplert de gràcies.” Marine Barnerias, globe-trotteuse escriu: “Ce qui est nécessaire au bonheur se trouve en nous.”