Mans Unides a cor obert

Mans Unides d’Andorra trucarà a les portes del cor de tots els ciutadans. Ho fa tot l’any, però el mes de febrer fa el porta a porta. En Jordi Casal, en nom de Mans Unides d’Andorra, convoca els joves d’AINA. La taula rodona va més enllà del lliurament de cartes, amb els pro- jectes 2018 i de pòsters. Ell, exmonitor d’AINA, cerca el compromís dels nois i noies d’Andorra per plantar cara a la fam del món i reforçar el dret a l’alimentació de les persones més pobres i vulnerables del planeta. Les seves encoratjadores paraules fan obrir els ulls dels joves: “la lluita contra la fam no és una utopia. Massa gent es desentén de la injustícia que fa que els pobres més pobres estiguin mancats dels aliments sota l’excusa fàcil: la fam al nostre món és una fatalitat”.

Es desenvolupa un diàleg. Monitors d’AINA: “La majoria de la Junta de Mans Unides es compon de dones. Les dones són més sensibles a la solidaritat que els homes. Com és que tu formes part de la Junta de Mans Unides?”

Jordi Casal: “Dones o homes, tant se val. El que importa és la bona voluntat. Aquestes diferències de gènere són conceptes del segle passat. Una invitació de la Carmela, membre de Mans Unides; el compromís de la Núria, lliurada a la causa en cos i ànima; l’esperit d’AINA que agermana voluntariat als infants d’Andorra amb els infants del Tercer Món; la presidenta, Meritxell, amb arrels canillenques com jo, m’han empès a treballar des de dins de l’ONG de Mans Unides amb molt d’entusiasme. Només podrem viure en una societat digna si cadascú és capaç, quan en té l’oportunitat, de dedicar alguna parcel·la de temps als altres sense demanar res a canvi i amb un seriós compromís d’ajudar els altres, al Tercer Món i també a Andorra.”

M. A.: “L’ADN de Mans Unides és la solidaritat amb el Tercer Món. A Andorra tenim famílies que no arriben a finals de mes. En som coneixedors, malauradament, a través dels infants d’AINA, a qui hem de buscar famílies que els apadrinin per poder fer colònies. Què hem de prioritzar, segons el teu parer?”

J. C.: “No hi ha prioritats. Sols hi ha persones necessitades, que entre tots hem d’atendre en la mesura de les nostres possibilitats. Tinc companys monitors i monitores, i no pas pocs!, que han fet el voluntariat a AINA i després han anat a Bolívia, Nicaragua, Camerun, Senegal... Un gest reforça l’altre; més encara, l’enriqueix. Quan t’obres als altres més enllà de les nostres fronteres encara es fan més cridaneres les mancances del nostre país. I els impediments es fan més petits.”

M. A.: “Ens lliures un pòster que ens sacseja el nostre comodisme. Diu: Comparteix el que importa... Què hem de compartir?

J. C.: “La paraula compartir últimament es dedica sols a fer clic en una pantalla. Ens dona bona consciència i no ens compromet a res més. A Mans Unides hem volgut donar èmfasi en el fet que compartint, arribem als qui volem ajudar, que són persones que tenen en perill la seva subsistència, i també les seves famílies i comunitats. Intentem no deixar-nos arrossegar pels qui, quan han fet el clic apaguen el mòbil, mengen el que volen i se’n van a dormir tan tranquils, com si al món només hi hagués el seu ego.”

M. A.: “Quins objectius contempla l’ajuda de Mans Unides?”

J. C.: “Els nostres objectius intenten aportar sempre una ajuda que permeti millorar les condicions de vida de les poblacions. Doncs, volem projectes educatius, sanitaris, socials i agropecuaris. Actuem per contribuir a pal·liar la fam al món, lluitar contra les desigualtats, impulsar el compromís social envers els més desfavorits del planeta. Mans Unides no dona el peix, sinó la canya, perquè la gent pugui pescar i tirar endavant per ells mateixos.”

M. A.: “Pots assegurar que tota la col·lecta de la campanya arriba al seu destí? Que no se’n perd una partida pel camí, avui que tenim tanta burocràcia?”

J. C.: És la gran virtut de Mans Unides Andorra. Ho podem garantir perquè en cada projecte tenim un interlocutor de confiança que coneixem personalment i que ell està allà, in situ, per controlar la realització dels projectes. Mentre es desenvolupa el projecte, ens envia en cada fase els comptes fins al final. Podem citar la germana Basilia Ruiz al Camerun; en Miquel Betbese o Carles Gil-Saguer al Senegal... A més, tots els qui estem implicats, pel fet de ser voluntaris i fer les reunions a la biblioteca de la casa de l’Església del Fener no tenim ni volem generar cap despesa de funcionament. Us diré més. Un euro aquí, al seu lloc de destí, es converteix en tres euros perquè els demanen que ells aportin alguna cosa seva al projecte: el treball, l’arquitecte del Govern...”

M. A.: “Quins actes ressaltes de la campanya contra la Fam 2018?”

J. C.: “Val a dir que totes les activitats de la campanya tenen el seu encant particular.”

“A la vetllada de dejuni tenim enguany dues persones que estan treballant de valent al Senegal. Són personatges de confiança plena, que ens demanen ajuda i que nosaltres donem resposta a la seva labor tan lloable. Els hem ajudat d’altres campanyes. Us convido a participar a la seva conferència perquè vegeu per què confiem en ells.”

“Hi ha el cinefòrum, que el vàrem començar amb els joves d’AINA, fa uns 15 anys. La pel·lícula d’enguany ens farà reflexionar sobre com es recluten joves per convertir-los en fanàtics suïcides. És una pel·lícula del 2012 que després de cinc anys encara té una rabiosa actualitat perquè aquests han arribat a Barcelona, París, Madrid... Allò important és el fòrum que, dirigit per la periodista Noemí Rodríguez, es fa amb els assistents.”

“La música amb el festival de corals i el ball amb l’aplec d’esbarts són els colors primaverals de la campanya, a la vegada que mostrem com tot el país és sensible al problema de la persona que pateix gana, dels infants que no tenen escola... Els agraïm la participació gràcies a la qual la col·lecta gràcies a ells s’omple una mica més.”

M. A.: “Els joves d’avui portem una vida molt consumista, uns, i altres, una vida estressada per reeixir en la vida. Què ens pot aportar treballar en un projecte en pro dels països més pobres?”

J. C.: “Reeixir en la vida per fer què? Precisament, reeixim per poder compartir. Reeixir no és un fi. Reeixir és només una eina que ens permet compartir. Compartir el que és més important... I què és més important que l’amor? Per tant compartim l’amor amb els altres. Viure en una societat on preval l’amor com a valor primer, ¿no és el que l’equip d’AINA ha après durant aquests anys educant els infants en el lleure? Del capellà savi, Guy Gilbert, de la seva estada a Andorra, em quedà gravat al cor el seu pensament: “L’amour est ma loi et ma foi”.

Gràcies, Jordi. Ens has fet comprendre que l’únic valor que val d’aquest món és el de l’amor, que es converteix en servei, en compartir. Tots els altres, sense l’amor servei, compartir, són foc de palla.

Prego a la Mare de Déu de Meritxell, mare dels andorrans i de tots els homes i dones d’arreu del món, la meva Confident, per l’èxit de la Campanya de Mans Unides 2018. Ella és la serventa de Déu i de tots. Hem d’aprendre que la vida és més senzilla del que creiem: una fe que sacseja les consciències adormides; una religió com un servei humà; un Déu que estima moltíssim i a tots per igual.