de la meva agenda
8 de març. Espiritualitat femenina
D’ella n’he après que desenvolupar el millor de mi mateix ha de ser l’ambició de la meva vida
Quan bevem un vas d’aigua, resa una dita xinesa, no oblidem les fonts. Algunes de les meves fonts llunyanes són Teresa d’Àvila, Treseta de Lisieux. Les més properes, Edith Stein, Simone Weil, soeur Emmanuelle, mare Teresa de Calcuta, Montserrat Roig, Teresa Forcades... Què n’he après? Desenvolupar el millor de mi mateix ha de ser l’ambició que ha de guiar la meva vida. Lluitar cada dia des de la humilitat per aconseguir una vida interior de pau, de joia, de serenor... En parlava Jesús a la samaritana: “Amb l’aigua que et donaré, no tindràs més set”; i a l’adúltera: “Ves en pau i no pequis més.” “Una pau que ningú ni res et pot arrabassar”, remata el Mestre de Natzaret. Françoise Gange al llibre Le féminin spirituel recorda que “les deesses tenen un doble poder: la fecunditat i la fertilitat”. L’espiritualitat femenina té un carisma per tot allò que afavoreix la vida. D’ella aprenc a escoltar, acollir, interioritzar, empatitzar, compadir, regalimar tendresa. Maria, Mare de Jesús, es va buidar –el Senyor ha mirat la meva petitesa– per omplir-se de l’Esperit Sant i donar-nos la Paraula, la Llum. Si les dones pleguen de l’Església, aquesta quedaria despullada!
Fa una trentena d’estius. En acabar les colònies d’AINA, me n’anava a acampar al càmping de la mairie d’alguns dels poblets mig perduts de l’Arieja. Necessitava fer el buit dels sorolls de dos mesos de conviure amb dos-cents ainistes per torn de colònies. Vaig sentir ventar les campanes. “Toquen a missa”, em digueren. Vaig anar-hi. No hi havia mossèn. Vaig estar a punt d’oferir-me per celebrar l’eucaristia, encara que fos amb el meu francès macarrònic. Preferí ser un més de la feligresia. Dues dones presidiren la pregària. Una, des de l’ambó, ens feia cantar. L’altra proclamà l’Evangeli, el comentà i en desgranà unes pregàries. El pare nostre i l’abraçada de la pau clogueren la celebració. Em sorprengué que no donessin la comunió. La predicadora ens feu contemplar la bellesa de la petita comunitat. Posà atenció als fets quotidians succeïts durant la setmana. La seva mirada i els seus gestos seduïen els fidels. La festa va atènyer una empatia gràcies a la qual el missatge de l’Evangeli de sant Marc “venez à l’écart et reposez-vous” il·luminà la meva vida. El nostre món té necessitat de la mirada femenina.
Lucienne Sallé, que va ser membre del consell pontifici per als laics al Vaticà, va escriure: “La meva convicció és que la dona, pel seu ser, pel seu cos, té una capacitat particular d’estimar. Respectant la creació l’home i la dona tenen una manera especial de viure la relació envers els altres i envers Déu. Totes les dones de l’Evangeli han posat de manifest la capacitat particular d’estimar de Jesús... És gràcies a la presència de la dona adúltera, de Maria Magdalena o de la samaritana que Jesús va revelar-nos l’extrema profunditat del seu missatge d’amor, de tendresa i de perdó. Elles van anar al sepulcre i van ser les primeres testimonis de la resurrecció, mentre els homes restaven amagats per por dels jueus”.
Em trobo amb molts joves que no volen sentir parlar de “gènere femení i gènere masculí”. Diuen: “Només hi ha un gènere.” Els recordo que el dia 8 de març és el Dia internacional de la dona treballadora. Que com a educadors d’infants en el lleure, tenim el deure de continuar reivindicant avui la dignitat de la dona i la dignitat del treball i el nostre compromís en favor de la igualtat, la justícia social i la feina digna per a totes i tots. Ens trobem dones treballadores amb salaris més baixos i per desenvolupar feines precàries i amb pitjors condicions laborals. Això perjudica greument l’educació dels fills i filles. El Papa Francesc va escriure: “Fem possible la igualtat i el respecte a la dignitat de les dones i el seu protagonisme en els diferents àmbits de la vida social i eclesial... els seus gestos de proximitat i tendresa i les seves paraules profètiques reclamant una feina decent com a dret de les persones a una vida digna estan aconseguint desvetllar la consciència social per lluitar contra la deshumanització a què està sotmetent el sistema capitalista fet cultura.” (Catalunya Cristiana, 8 de març del 2015)
L’Església du nom femení. Santa Teresa d’Àvila deia: “La vida espiritual dona virilitat a les dones i feminitza els homes.” Déu té necessita de tot el geni masculí i de tot el geni femení per salvar el món.
Felicito en el Dia internacional de la dona a la meva Confident, la dona forta. Li demano que em faci la gràcia del llenguatge maternal a l’hora de donar “la bona nit als ainistes”.