De la meva agenda
El silenci
El marc indispensable per al diàleg interior
El silenci és l’espai necessari per meditar.
El silenci és el marc indispensable per al diàleg interior (va escriure Plató).
El silenci ens ofereix la naturalesa reflexiva de la ment com a seu de la raó crítica.
El silenci representa el mirall on exposem la nostra opinió.
El silenci és el full blanc on meditem sobre la vida.
El silenci és una emoció que ens allibera de la fatiga corporal i de la fatiga mental.
El silenci ens allibera de l’esclavatge de la nostra agenda sobrecarregada d’activitats; de la llosa pesada de l’activisme.
El silenci és la goma d’esborrar que suprimeix la lletania: “no tinc temps!, no tinc temps...”
El silenci és l’antídot enfront de la pesantor de la vida per recuperar les ganes de viure amb intensitat el moment present.
El silenci és la medecina per superar la nostra anèmia i retrobar-nos amb el “val la pena lluitar, esforçar-se, viure i morir”.
El silenci és el buidatge que fan els enamorats per acollir els batecs de l’amor.
El silenci és la mirada de l’avi envers el net@.
El silenci és el moment de gaudi de dues persones que s’entenen
El silenci és el camí quaresmal devers la vida nova de Pasqua.
El silenci és el cussol del cim de la muntanya per contemplar la bellesa.
El silenci és el llibre que ens endinsa en la lectura.
El silenci és la meva Església, on es predica i practica l’amor de Déu.
El silenci és el bon dia de cada dia del dia ixent.
El silenci és la clau de sortida de la drogoaddicció al mòbil durant el dinar de família o de la reunió d’amics.
El silenci és la resposta al bla, bla, bla dels polítics i dels predicadors.
El silenci és l’autoritat davant el poder.
El silenci és l’agermanament de la nostàlgia del passat amb les il·lusions del demà per caminar avui, ara, en aquest moment.
El silenci és la taula de quatre companys que fan el joc de la botifarra, inventada per un mut.
El silenci és la conversa amb la persona estimada traspassada.
El silenci del cementiri és el púlpit per als qui se senten vivents.
El silenci és la sofisticació suprema (Leonardo da Vinci)
“Le XXI siècle sera spirituel [silenciós] ou ne serà pas.” (André Malraux).
“El repòs és el silenci.” (Shakespeare)
“El silenci és l’art de saber callar.” (Jordi solà, escriptor)
“Silenci... No se sent res... res... Silenci, el més absolut... Trencat de tant en tant per la petita remor de la brisa, que mou suaument el fullam dels arbres... i en aquest silenci: Tot...” (Montserrat i Eduard).
“Si no reservem en nosaltres zones de silenci, / no sentirem Déu en els intervals de la nostra música.” (Thomas Merton)
Ningú no pot fugir del silenci del cor; així doncs, val la pena viure’l a cor obert.
Els silencis guarden els secrets. Per tant, el so més dolç és el so del silenci.
El silenci és la cançó de l’ànima.
Gràcies al silenci respirem amb cada flor, volem amb cada ocell. Gràcies al silenci respirem profundament. Respirem el glatir de la vida... tan plena d’energia... tan plena d’amor. És l’amor de Déu que respirem!
Entro al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Faig un petó a la medalla de la meva Confident amb la pregària: Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar, perquè “el fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau”. (Mare Teresa de Calcuta). M’acomiado de la meva Confident amb un altre petó a la medalla i la pregària que més estimo: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar.” “Sapigueu-ho, germans meus estimats: que tothom sigui prompte a escoltar, lent a parlar, lent a la ira... accepteu amb humilitat la paraula plantada en vosaltres.” (Sant Jaume 1,19).
La neu és silenci.