Ens cal una Aina a cada parròquia

Calvari, creus, lluites, patiments... són sinònims de passió, que prové del verb patir.

Els sacerdots d’Andorra hem fet cas del prec del Papa Francesc, que ens demana callar per escoltar el que demanen a l’Església els nostres joves. L’Església de les Valls convidà en una parada del camí quaresmal a seure en una taula rodona set joves de diferents entitats del país. El delegat Episcopal de la Joventut del Bisbat d’Urgell dirigí i coordinà la conversa. Mossèn Ramon, arxipreste d’Andorra, posà damunt la taula per estimular el diàleg: Joves-Església, una relació impossible?

La quarantena de participants a la trobada quaresmal, la majoria joves, aplaudírem la sinceritat dels companys de la taula. Confessaren que no entenien “el doble càrrec de bisbe i de Copríncep, o de Copríncep i de bisbe”. Després de donar-hi voltes i més voltes acusaren la Constitució de no avançar en matèria de sexualitat i expressaren que s’hauria de revisar. El David trencà el cèrcol: “per a mi l’Església és amor, és família, comunitat, colla”. El Pere completà: “agraeixo l’esperit d’acolliment de l’Església. Mai no mira el passaport de la gent ni el carnet d’identitat i ens obre la porta de la llibertat”. El Pep, des del públic, confessà que “vaig ser jove” i féu present la dificultat de “parlar des de la ignorància de l’Església per als joves i per als adults”. Aquesta afirmació fou ratificada pel jove del Fòrum Nacional.

Agraeixo els joves que m’han fet compartir la seva passió. La psicòloga Élisabeth Marsahall ens demana: “localitzem primerament el malestar interior dels adolescents i joves adults per prevenir i acompanyar. Els professionals de la salut i el govern n’estem molt preocupats”. Marie Rose Moro, al llibre Mission Bien-être et santé des Jeunes, constata: “entre 11 et 21 ans, 8 à 10% des jeunes ne se sentent pas dans une position tranquille ni heureuse; certains se sentent même totalment en dehors du système”.

Dijous 8 de març, formava part de la taula rodona a la sala Pere Casadàliga de la Claret, a Barcelona, sobre si la religió ja es morta avui. A la pregunta del coordinador, de qui eren els meus companys de camí, vaig respondre: “Dels joves amb qui camino, el 21% són agnòstics, 24% ateus, 42% cristians no practicants i altres. Ens uneix el compromís per l’educació dels infants a través del lleure i l’Evangeli de Jesús, que ens fa de GPS per anar cobrint metes: (G de grup, família, P de pregària, mirada interior, espiritualitat, S de servei, que vol dir estimar).” Durant les estones lliures de la Trobada de Rectors de Santuaris a Manresa, he visitat barris marginals de la capital del Bages. He fotografiat els seus grafits, que m’han recordat el Maig del 68. “No existe competitividad más allà del regocijo”. “No existe posesión más allà de la propia libertad”. “Soy mi destino, mi Tiempo”. Vaig reviure el “prohibir, prohibir”, “imaginació al poder” de la meva joventut.

Vivim la Setmana Santa compartint la passió dels joves: com podem ajudar els quatre-cents joves del país en risc d’exclusió social? Com podem donar un cop de mà a l’associació Els nostres fills que pateixen els desequilibris dels seus éssers més estimats? Quin programa d’educació hem d’oferir perquè els joves trobin el sentit de la vida?

André Malraux va deixar dit: “Le XXI siècle serà spirituel ou ne serà pas”. L’arquebisbe Joan-Enric Vives ens escriu: “sobretot hem de pensar més en la joventut. Els joves no són pas el futur, com sovint es diu, sinó que ja són ells el present, són els que ja avui amb els seus somnis i esperances, amb les seves vides, estan forjant l’esperit andorrà i l’esperit europeu”. (14 de març 2018). En aquest mateix dia el papa Francesc, des de Santa Marta, “encoratjava a bastir el centre d’acolliment per a joves en dificultat i a no deixar-se vèncer pels profetes de desgràcies”.

La taula de joves proposà que s’obrin les esglésies fins a les tres de la matinada per fer-hi tertúlies els joves. El David millorà la proposta del company en demanar: “bastim una AINA a cada parròquia, que és un espai per fer confiança als joves; per autoritzar els joves a imaginar coses noves per a ells. Una AINA a cada parròquia és apostar –continua afirmant el David, psicòleg– per la creativitat dels joves en la seva capacitat d’innovar, d’inventar, d’imaginar nous mons. Per descobrir que el camí dels joves és: pau, justícia, amor, solidaritat, bon humor... Jesús que proclamava “jo soc el camí”, ens el va ben assenyalar. I aquest és el camí de l’Església, és el camí de Jesús. És el camí de l’Església”.

Contemplo a Maria de Meritxell, que estima entranyablement els joves andorrans i és especial Confident meva, acompanyant el seu Fill pel camí de la Passió... Em mira amb dolcesa. Jo li dono les gràcies perquè la nostra societat reconeix i valora les noves formes d’engatjament, de responsabilitat i de treball que els joves estan inventant, per millorar la societat. El 26% de jovers francesos que donen el seu temps lliure a una associació o organisme ha passat al 35%. “Leur taux de participation à une association serait un des plus élevés d’Europe”, escriu Florence Rosier, periodista de La Vie.