Riem tots! Al·leluia

Des que els monitors i monitores d’AINA, fa tres anys, programaren un dels cursos de formació de cap de setmana sobre la risoteràpia, no manca a les colònies d’estiu el taller del riure i somriure. Per primer cop a les trobades de rectors de santuaris, després de 39 edicions, dedicaren una vetllada a l’humor. El Joan de Lluçà ens explica una anècdota: “la nena pregunta a la mare: qui és aquella senyora, tot assenyalant la Mare de Déu?”. La mare li contesta: “deixa, és sols un tros de fusta que no parla”. El bon amic Joan esperà a la porta de sortida mare i filla. Amb un ample somriure per a la mare i una moixaina per a la nena, els digué: “la Mare de Déu no parla, però escolta molt”. La mare somrigué i portà la filla a fer un petó a la sagrada imatge”.

La Dolors té la gentilesa d’enviar cada dia per correu electrònic un acudit com a bona nit. La nit de la festa de la Constitució, 14 de març, m’escriu: “saps per què els polítics no volen jugar a fet i amagar? Els polítics no hi volen jugar perquè saben que ningú no els buscaria!”

Em trobava a uns metres d’un matrimoni que parlaven en un to pujat de veu. Goso apropar-m’hi. No em miren amb bons ulls. Els tranquil·litzo: “soc el mossèn de Meritxell. Puc contar-vos un acudit?”. Sense esbor­rar la cara d’estranyesa, assenteixen. Els conto: un matrimoni assegut davant la Mare de Déu conversen. Ella comenta amb to romàntic al marit: “recordes que feliços érem fa 17 anys?” El marit la talla: “fa 17 anys encara no ens coneixíem!” “Per això, amor meu, érem tan feliços!”, afegeix dolçament l’esposa. Els féu gràcia la meva sortida... i el to de veu esdevingué amorós. Una acudit és un dels millors remeis quan hi ha tensions familiars, amicals i també ciutadanes.

Riguem-nos de nosaltres mateixos per conquerir la nostra llibertat interior. El pensador Raimon Panikkar deia: “és dolent ser esclaus dels propis vicis; però encara és més dolent ser esclau de les pròpies virtuts”. Un riure és sempre alliberador. Cal portar el somriure al cor. Ens ho recorda la dita kennediana “la bona sort te la fabriques tu, i la mala sort te l’aguantes tu”. Aung San Suu Kyi escriu: “no permeteu mai de la vida que les vostres pors us bloquegin el somriure, ja que us impedirien fer allò que sabeu que és just”.

Al curset de risoteràpia d’AINA vaig aprendre que cap riure esbojarrat ens deixa indiferents. El riure és contagiós i excel·lent per a la salut. Per conrear l’optimisme, l’agraïment, la compassió i la joia de viure, apliquem-nos la medecina del riure! Corinne Cosseron, fundadora de l’institut de les ciències de la felicitat i de l’escola internacional del riure, comenta “aquesta tècnica psicocorporal permet obtenir la joia de viure, profunda, autèntica i durable a través del ioga del riure, la meditació, la sofrologia, la psicologia positiva i la intel·ligència emocional. El riure augmenta la confiança en tu mateix, essent a la vegada un remei per al dolor natural. El riure evacua l’estrès, disminueix la tensió arterial i reforça el sistema immunitari”. No oblidem el que deia Charlie Chaplin: “una jornada sense riure és una jornada perduda”.

Un cristià trist és un trist cristià. No som fills del Divendres Sant. Hem renascut amb la Pasqua. Al·leluia. Jesús pregunta als deixebles que fan camí a Emmaús: “on aneu amb aquest caminar cap cot i trist?” Sempre la salutació del Mestre Jesús va ser: “la pau sigui amb vosaltres”. I és que no pot haver-hi joia si no hi ha pau. Per al Ressuscitat la pau floreix a l’arbre de la joia: “la joia que us dono, ningú ni res us la prendrà”.

Acabo de sortir del cinema Illa. He anat amb cinc monitors a veure Maria Magdalena, on es relata la biografia de la feminista Maria de Magdala. Prop de dues hores de pel·lícula i ni un sol somriure. Jesús ressuscita i s’apareix a Maria Magdalena. La prova que Jesús és vivent és el riure que es regalen mútuament el Mestre i l’Apòstol femenina. No vull cap altra mostra del Ressuscitat que la del seu somriure, malgrat els calvaris passats:

Les monitores i els monitors del MCECC (Moviment de Centres i Esplais Catalans Cristians) tenen com a patrona “la Mare de Déu de l’Alegria” que festegem el darrer diumenge de maig, dins el temps Pentecostal. El mig somriure que ens regalen els llavis de la Mare de Déu de Meritxell, la meva Confident, il·luminen la seva cara de felicitat. I el miracle s’acompleix: ens encomana el somriure que ens fa comprensius, enforteix el cor. Els ulls romànics de la Mare de Déu de Meritxell ens revelen: “el riure és gratis i molt sa”.