El llibre de Sant Jordi: 'El tresor de la Maria'

Regalar un llibre és posar-lo a la vida d’algú i quan el deixem entrar a la nostra vida acaba formant-ne part. Els ministeris d’Afers Socials i d’Educació i la il·lustradora Cecília Santañes han posat en el cor dels ciutadans d’Andorra el llibre El tresor de la Maria (adaptació de la llegenda de la Dama Blanca d’Auvinyà), en ocasió de la Diada assenyalada de Sant Jordi.

Terenci Moix va escriure: “Els llibres tenen el seu destí.” Xavier Espot, ministre, va compartir amb la premsa el seu anhel: “El destí del llibre és trencar estereotips de gènere, heretats d’un temps quan la desigualtat era massa vegades llei. En són mostra altres llegendes d’Andorra i de més enllà de les fronteres.” I va emfatitzar: “Veureu en el llibre que us ofrenem una Maria protagonista en la vida de família i en la del país. Les artístiques il·lustracions de l’artista Cecília visualitzen una dama forta, valenta que transmet els valors de la igualtat, de les actituds respectuoses cap a la diversitat, de la llibertat.”

La disciplina que neix de la llibertat és necessàriament activa. Els estereotips són creences o idees preconcebudes que reprimeixen la llibertat. El tresor de la Maria no és altre que la rosa de Sant Jordi, amb pètals i punxes. La Maria agermana la lluita, l’exigència amb la tendresa, la solidaritat. Com resa El Petit Príncep de Saint-Exupéry: “Ens captiva la rosa i les punxes amb les quals ens defensem”. El ministre d’Afers Socials ens confià que la “tendresa de la Dama Blanca farà que el conte arribi a tots els infants més febles de les set parròquies”.

Eric Jover, ministre d’Educació, va ressaltar que el destí del llibre era un toc d’atenció: “L’educació no és sols matemàtiques i literatura. L’educació es treballar els valors.” I insistí: “El tresor de la Maria vol ser una eina per formar ciutadans. Per aquest motiu es posarà a les aules dels tres sistemes educatius –de l’educació formal– i no oblidarem –digué als precs i preguntes– els educadors del lleure en el lleure.”

Gràcies a la renovada llegenda de la Dama Blanca d’Auvinyà, els educadors no aplicaran la psicologia als infants, sinó que seran els infants mateixos que revelaran la seva psicologia als savis. Com ha de ser l’educació en els primers anys de la vida d’un infant?, em pregunto una vegada més en rellegir El tresor de la Maria. Al meu parer, l’educació no és sols instrucció en el sentit habitual de la paraula. És a dir, no consisteix a transmetre un conjunt de coneixements al nen escolar o de les colònies. L’educació és una forma de protecció, d’ajuda donada a partir del respecte de les lleis de la vida. Tal com ens alliçona la Dama Blanca, l’educació es fa des de les vivències.

Admiro l’art de la il·lustradora d’El tresor de la Maria, la Cecília Santañes i Molina. Per als amics, la Ceci. El seu art neix de les passejades per la natura, de flairar les flors, de contemplar les marededeus romàniques d’Andorra, d’emmirallar-se en la seva mirada, de les converses amb les dones fermes, coratjoses i maternals de les cases pairals andorranes de pagès, del ioga i de la seva disciplina que comença amb el vestit blanc. La Ceci de La Vaca Bruna i des de Sant Jordi del 2018, la d’El tresor de la Maria em descobreix el valor d’un altre tresor: el silenci que ens ajuda a adonar-nos que encara no hem realitzat del tot la vida que posseïm en el nostre interior.

Els ministres Espot i Jover han posat en la meva vida quatre llibres de la Dama Blanca El tresor de la Maria. Un, per a la mainada d’AINA. Gràcies al llibre la mainada ressentirà profundament i tendrament cada expressió de la vida i ens demanarà a la vegada ser estimat i comprès d’igual a igual. Un altre, per a l’equip treballador d’AINA: Jordi, Esther, Tiago, Carmo, Ceo i Ana, a qui devia la rosa de l’amor i la paraula escrita, i també un altre per a mi, que estimo Sant Jordi: “Sant de la Jovenesa / sempre amb l’ànima encesa i un rostre somrient i fa goig a la mirada i és el més valent i el sentim com batega amb nos­altres.”

En la Diada de Sant Jordi no podia perdre’m la flaire del paper del llibre ni el seu tacte tan fonamental com la flaire de la rosa i la de la pell de l’estimada. I no podia faltar posar un exemplar als peus de la dolça Mare de Meritxell, especial Confident meva, com si fos la millor rosa. Ella, en posar-li el llibre als seus peus, m’ha confiat: “Un llibre sempre és una reivindicació” i ha refrescat el destí que els ministres Espot i Jover anhelen que acompleixi El tresor de la Maria. Gràcies Xavier, Eric i Ceci.