De la meva agenda
La llum uneix
Ens meravellem de la tendresa amb la qual el poble andorrà ha cantat i honorat la Mare de Déu
Encara no he comprès per què la lectura d’Albert Camus ens era prohibida als seminaristes aspirants al sacerdoci dels anys 60. En els carnets del filòsof francès hi llegeixo un pensament que ha deixat una profunda petjada en la meva vida: “cap causa, malgrat sigui innocent i justa, no podrà separar-me de la meva mare, que és la causa més important que conec en aquest món...” La fidelitat a l’amor maternal li féu do de viure en plena llibertat, enmig dels blocs que ofegaven el poble: el nazisme i el comunisme. I Charles Péguy ens emociona quan glossa l’amor de mare: “Mon chef-d’oeuvre, dit Dieu, c’est ma mére.”
Portem dos mil·lennis d’història cristiana. Pels camins d’aquests dos mil anys trobem escrits, pregàries, càntics, llegendes... que canten l’amor fidel a la Mare de Jesús. El Concili d’Efes, any 431, ens n’ofereix una il·lustrativa pàgina: “Santa Maria, Mare de Déu...” sortiren a cantar entusiàsticament pels carrers els devots de la Mare de Jesús i Mare nostra.
A Andorra no ens quedem enrere dins la història del cristianisme. Obrim el llibre de les tradicions andorranes. Ens meravellem de la tendresa i confiança amb les quals el poble andorrà ha cantat i honorat la Mare de Déu, ja molts anys abans dels pariatges (1.278).
Per a Ella, varen crear els noms de Remei (santes imatges d’Ordino i de Santa Coloma), Canòlich (Sant Julià de Lòria), Esperança (Escaldes-Engordany i Soldeu), Meritxell... Noms afectuosos, una mica sorprenents, però sempre segellats d’un gran respecte, com ho fan els altres pobles: Montserrat, Núria, la Trobada de l’Alt Urgell... i els noms poètics: Estel del matí, Rosa mística, Torre de David...” El poble pretenia sentir la presència de la Mare de Jesús dins de casa.
Avui, floreixen nous noms que conviden els infants i els joves a guaitar Maria, “la noia de poble”: Mare de Déu de l’Alegria, patrona del Moviment de Centres d’Esplais Cristians, (MCECC), Mare de Déu d’AINA amb goigs inclosos, creació dels mossens amics M. Pal i J. M. Ricart,
Mare de Déu de la Gavernera, el nom de dos santuaris agermanats: Mare de Déu de Meritxell –Sabart, o Mare de Déu de Sabart– Meritxell seguint el model de la institució de la nova parròquia andorrana: “Escaldes–Engordany”.
Sant Bernard justifica els noms que, en el caminar de la història, han cantat la Mare de Jesús, en un sol nom: “cada nom expressa que “Maria és un aqüeducte que ens duu l’aigua de les gràcies del seu Fill Salvador”. Per a mi, cada nom donat a Maria és un llaç d’amor que uneix el cel i la terra. Ens apleguem a la seva falda com els apòstols el matí de la Pentecosta allà a un primer pis de Jerusalem. “Estaven re units amb Maria, Mare de Jesús... i va baixar l’Esperit Sant.” El Papa Francesc, enguany, ha instituït la festa litúrgica per al nom de Maria, Mare de l’Església que celebrarem els dilluns de Pentecostes.
Petita i simpàtica anècdota: M’assec davant la meva Confident. Un matrimoni amb un nen als braços, abillats de castellers, em distreuen de la pregària. Hi ha un familiar que intenta fer una foto al matrimoni i el nen als peus de la sagrada imatge de la Mare de Déu de Meritxell. No se’n surten. El Guillem no hi ha manera que miri a la màquina. Tots els acompanyants fan gestos i diuen el nom de Guillem per atreure la seva mirada. Col·laboro. Faig sonar la campaneta de la missa. El Guillem, sorprès, ens mira. Bonica foto! Demano que me l’enviïn per internet. En marxar, em retrobo al passeig del jardí del Santuari, el matrimoni amb el Guillem. Els bromejo: “El Guillem no volia la foto.”
La mirada de la mare es transfigura: “Hem vingut a donar gràcies!”
Afegeixo: “soc el mossèn i un xafarder. Quina gràcia li havíeu demanat a la Mare de Déu de Meritxell?”
El pare i la mare no contesten. Em mostren el Guillem. He comprès. Emocionat, li faig un petó.
Al capvespre, abans de tancar les portes del Santuari, escric a l’Agenda: “gràcies Maria de Meritxell, perquè has donat a llum la Llum. Gràcies perquè la mare del Guillem ha donat a llum el Guillem, que és la Llum de tota la família i meva. Gràcies perquè la teva i nostra Llum, avui, temps pasqual, és més esplendorosa i esclatant per continuar peregrinant devers “una terra nova i un món millor”.
Les parròquies d’Andorra i el santuari de Sabart, fidels a l’amor maternal i a la història andorrana, peregrinarem, avui diumenge 6 de maig a la tarda, a la falda de la Mare de Déu per cantar-li al·leluies, per festejar “el mes de Maria”, per pregar per totes les mares perquè la Llum de Meritxell “és la Llum que ens uneix” i volem que així sigui sempre.