Soc independent

Vaig ser un dels afortunats convidats a la taula rodona La religió en via morta. Fou el 8 de març del 2018 a la sala de Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, a Barcelona. En ell moment de precs i preguntes, el periodista J. Marcel·lí em demanà: “Com has realitzat l’obra d’AINA, que conec i admiro pel testimoniatge que dona al món d’avui a esquenes dels teus superiors?”

La meva resposta és una mirada i un somriure. Li dic secament: “Soc independent!”

El públic que omplia la sala em retornà el somriure.

Una vintena de monjos budistes es van aixoplugar a AINA per gaudir durant una setmana de la neu de Grandvalira i del silenci i de la pau del santuari de Meritxell. Un d’ells, en clarejar el dia, em confià un dels seus mantres: “Quan tens una obra bona per aconseguir, lluita perquè ningú ni res te la impedeixin.” La meva resposta va ser: “Quan es tracta de portar a la vida dels infants i dels joves l’Evangeli de Jesús al peu de la lletra, intento ser independent. Malauradament, no sempre me’n surto com voldria.”

Els nuvis preparen la celebració del matrimoni a l’Àgora d’AINA. Els aconsello: “Caseu-vos i resteu sempre independents. A la vida, no hi som només per entendre’ns. Hi som per escoltar-nos.” Dos ocells que volen volar, no aixecaran el vol si els lliguem encara que sols sigui per les potes. Més greu encara, acabaran mossegant-se.

La llum de l’Evangeli que em descobreix que “la Veritat et farà lliure. L’Amor et fa lliure”, i els 78 anys caminats, m’han fet independent i procuro en tot moment escoltar. Amb raó vaig escriure com a primera jaculatòria a la Mare de Déu: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar.” Quan els monitors em demanaren quina era la paraula màgica per escriure a la paret del taller de Sant Galderic a AINA, fou preguntes. La pregunta du en l’ADN escoltar. Un bon company em va ofendre en dir-me amb tota la bona fe del món: “Jo també m’alegro quan recol·lectes èxits.” No em va agradar gaire aquesta expressió seva. Qui a la vida cerca lloances, sortir a la foto, èxits... no serà mai independent. L’autor del Càntic de les creatures caminava descalç i tenia com a germans la terra, l’aigua, el foc i l’aire, com els tindran els ainistes aquest estiu del 2018 inscrits a l’escola Ninja, on es conjuguen els quatre elements. Un estiu més cantarem amb sant Francesc: “Amb la terra, l’aire, l’aigua i el germà foc, la vida és cant i dansa.”

El rector i l’equip pastoral del santuari de Sabart, agermanat amb Meritxell, em conviden a la Jornada sacerdotal del Dimarts Sant del bisbat de Pamiers, Couserans i Mirepoix. Admiro el bisbe Jean-Marc Eychenne. És un bisbe pastor, que escolta els seus sacerdots i diaques. Els pregunta un per un la seva opinió: “Quel est ton avis” és el tic de Jean-Marc. Valora allò de positiu que té una persona: “tu que ets periodista”, “tu que cures dels pelegrinatges dels malalts a Lourdes!”, “tu que ets d’Andorra”... Veure el bo de l’altre és una bonica manera de dir “t’estimo” i a la vegada d’encoratjar.

El periodista Philippe Serpault escriu: “El bisbe de Pamiers no és d’aquells que miren el món des de la torre de la catedral. És el bisbe que s’ha retrobat ell mateix en la gent de la seva terra que l’ha vist néixer.” “Dans la Haute-Ariège avec le père Paul Teychenné ou dans le Couserans avec l’abbé Bertrand de Sentenac, l’évêque est à l’écoute du terroir...”

Escoltar afavoreix l’empatia i garanteix la integritat de l’altre, més enllà de qualsevol voluntat de dominar i manar.

Em parla la mirada de la meva Confident embolcallada del silenci de la llar-santuari. Ella em confia pensant en les colònies escola Ninja 2018 a AINA: “Quan vulguis parlar amb un infant, posa’t a la seva alçada. Pensa que tu has d’acotxar-te a fi de comunicar al nivell dels seus ulls. Això et demana un canvi d’actitud.”