De la meva agenda

El tamboret de l'estiu 2018

Si falla la família, l’escola o el lleure els infants i joves van coixos

Creat:

Actualitzat:

L’educació és un tamboret de tres potes: la de la família, la de l’escola i la del lleure. Si en falla una, els infants i joves van coixos. Clausurat el curs 2017-2018, obrim les portes a l’educació del lleure, en el lleure, per al lleure i durant el lleure. Montessori va escriure: “Créixer és el temps de descobrir.” Les imatges d’un llibre d’escola, les descripcions a la llar, no poden substituir la contemplació real dels arbres del bosc amb tota la vida que es desenvolupa al seu entorn.

L’ADN d’unes colònies és la convivència amb una màgia especial: aprendre amb els altres, divertir-se, pujar muntanyes, cohesionar una patrulla, cantar, rebre i donar, pregar… s’aprèn a l’aire lliure i en grup més i millor que sol. Les colònies eduquen per i amb les vivències: regalen a la mainada un niu de novetats, complexitats i diversitats emmarcades en la natura paradisíaca andorrana amb unes aventures de les quals les acampades en són penyora.

El miracle de les colònies es troba en els infants que ajuden a madurar els joves monitors. “Cal viure la vida intentant que sigui un exemple per als nens/nenes”, escrivia l’Anna a la Pasqua Jove d’AINA. Les colònies són una autèntica immersió dels joves en el món del voluntariat i en la societat del compromís. Durant els nous mesos del curs, la vuitantena de monitors/monitores s’han trobat presencialment o per internet per treballar el ventall de valors que transmeten a les colònies, ensems que “donen sentit” (diu el Glenn) al seu “fer camí per la vida”.

El bisbe Lynn recorda el darrer discurs de Martin Luther King Cim de la muntanya, ara fa 50 anys, i ens exhorta: “posem-nos a caminar per mantenir el llegat de justícia, igualtat i llibertat”. Joioses colònies de somni 2018: Cantem “vinc a colònies per cantar amb tu i perquè tu cantis amb mi”. Caminem: “el telenotícies de les colònies són les caminades de cada dia”. Ens emmirallem als llacs que reflecteixen la germanor. Conquerim els cims perquè el nostre “jo” visqui en plena llibertat.

Dimarts obrim les portes a les colònies d’AINA, Estiu 2018. Han passat 42 anys d’aquell estiu 1976 que, després de la meva experiència amb el Pere Canturri i tot el seu equip CAMIC, encetàvem una nova etapa de colònies per a Andorra a l’aixopluc de la rectoria amb el nom de Casal Sant Serni. La realitat és que hem fet entre tots un llarg camí gràcies al qual sentim el dret de reivindicar el lleure com una forma de viure. I també el reivindiquem com un tresor que passa de generació en generació. Escriu Xavi Nus, editor i director de la revista Estris: “reivindiquem el valor de l’educació en el lleure amb totes les seves lletres, però sobretot amb tot el seu significat.” L’Escola Ninja amb els seus quatre elements: terra, foc, aigua, vent és el centre d’interès de l’estiu d’AINA 2018. Completa el professor de monitors, el Xavier: “les activitats d’unes colònies van més enllà de passar-s’ho bé. Són activitats educatives que aporten una mirada diferent del món en el qual vivim i promouen valors. Com el valor d’aprendre, descobrir, el del treball de la interioritat, el de compartir, somiar, créixer, transformar, comprometre’s i emocionar-se amb cada petita cosa”.

En el llarg i ample camí de la història, contemplem com les activitats d’AINA han estat una escola de vida on els ainistes han après el respecte per la natura i el coneixement d’Andorra passejant-se a peu per camins, llacs i cims. Un dels valors de l’ADN d’AINA és conrear la convivència gràcies al qual es desvetlla en el cor de la mainada el sentiment de pertinença a Andorra, i la voluntat de millorar-la. D’aquesta manera els infants i els joves aprenen a ser, a fer i a conviure en el món.

La trobada de pares, mares i monitors a la sala d’actes de Santa Maria del Fener, plena de gom a gom, el passat dia 15 de juny, fou una mostra de com l’educació familiar i la del lleure es complementen. EL Copríncep Vives felicità els pares per l’opció de completar l’educació familiar amb la del lleure. L’intercanvi d’opinions i de suggeriments entre monitors i pares fou d’allò més enriquidor per a bé de la mainada. Un cop més s’ha fet palès com la família, l’escola i el lleure es necessiten mútuament.

Demano a la meva Confident un estiu de somni per als 750 ainistes. Ella em somriu i m’allarga la mà ben oberta: “educa a partir del centre d’interès de cada nen i de cada nena i sempre amb tendresa.”

tracking