La màgia de Caina

“Els 7 dies de Caina són els més esperats de l’any, on es comparteixen moments molt màgics.” Transcric literalment la resposta d’un dels 40 nois i noies a la pregunta “Per què vols participar en aquesta aventura de Caina?” Caina és el campament itinerant d’AINA que durant tres setmanes, una cada estiu, fan la volta a Andorra a) pels camins; b) pels llacs i c) pels pics. Aquest estiu, fa 26 anys que els monitors d’AINA crearen aquest campament per cobrir el buit que tenia la franja dels nois i noies de 14 a 17 anys. El campament Tamarros, que plantà tendes al bosc de les Fonts l’estiu del 1982, no podia acollir més demandes. AINA lamentava que les inquietuds dels adolescents que acabaven les colònies de les Bordes d’AINA es perdessin en el no-res. A més, tots sabem que els nois i noies de 15 anys en amunt cerquen reptes, aventures, valors que afirmin la seva autonomia i personalitat. Ens confia una noia cainista: “M’apunto a Caina perquè m’allibera d’una societat consumista, del món de la superficialitat i d’una felicitat hipòcrita.” La gavernera de Caina ens ofrena roses boscanes que perfumen els camins, llacs i cims d’Andorra i emocionen els cors. N’espigolo a l’atzar algunes d’elles per al gaudi de tots:

–“Tot l’any espero aquests set dies que em són un gran regal.”

–“A Caina es fan amics que duren per sempre.”

–“Vull tenir l’orgull d’haver recorregut tot el meu país de cim en cim, de llac en llac i d’haver gaudit dels seus camins.”

–“Caina és un repte extraordinari. Quan acabes les etapes reps una recompensa de felicitat incalculable.”

–“Gaudeixo d’una experiència que sols els cainistes entenem.”

–“Vull delectar-me i aprendre de la natura, de la convivència amb els joves de Caina.”

–“Vull crear records que durin per sempre.”

–“L’impossible es fa possible a Caina.”

–“Si no vinc a Caina, em falta una part de mi.”

–“Un estiu sense Caina, és un estiu que no té sentit.”

Les gavernes que agraden a la Mare de Déu de Meritxell són una autèntica lletania: valors que em transmeten els monitors, noves vivències, una setmana de campament que no té preu, aconseguir els tres parxes que testimonien que he fet la volta a Andorra i proclamar que sóc Cainista... amb els tres estius de Caina poder ser monitor per donar als nens el que he rebut. A l’amfiteatre del bon dia d’AINA, els ofreno dues motivacions per engrescar-los en la ruta que, enguany, comença al coll de la Botella per encaminar-se cap al pic del Cubil, la collada de Montané, Os de Civís, Francolí, Canòlich, la Rabassa, el pic Negre, la Torre del Soldat, Claror, l’estany de la Nou, Perafita, el pic de la Maiana, la vall del Madriu, Fontverd, el coll Jovell, Engolaters, els Cortals, el Forn, AINA.

a) AINA comprèn els valors amistat, il·lusió, nen@, Andorra. Caina hi suma la C de colla, comunitat, grup, equip... perquè junts anireu molt lluny i sols no fareu mai res de bo.

b) La tenda és la vostra casa. No és sols la peça més pesada de la motxilla. És un símbol. És símbol de la nostra mobilitat, de les possibilitats que tenim d’adaptació cada dia. Aquí rau la grandesa de l’home i de la dona. Dormir sota la tenda té un gust estrany:

–“Viure una tempesta sota una tenda, sentir els trons i veure els llampecs d’alta muntanya, sentir la pluja suau de la nit que cau sobre el tendal, i el vent que sembla que arrenca les piquetes... t’ajuda a sentir-te part de l’Univers.”

–“La tenda apropa el nostre cos sobre la terra humida i ruda. Sentir com les pedres i l’herba de terra fan de coixí del teu cos... t’humanitza.”

–“Acampar pot ser un estil de ser i de viure: simplifica la vida, alhora que et fa ser solidari sota un mateix sostre amb els companys. Déu mateix va voler viure ‘sota una tenda’. Escriu Samuel ‘jo he viatjat sota una tenda, per què em voleu bastir una casa?’ (2 Samuel 87, 4,8).”

Confio els 40 cainistes i els 9 monitors a la meva Confident tot pregant que es realitzin els anhels de cadascun d’ells. Ella em somriu: “recorda que el meu Fill planta la seva tenda enmig de les nostres”, (Joan 1,14).