Aprendre a estimar

La periodista Elia prepara el número especial Festa de Meritxell 2018. Li agraeixo la gentilesa de pujar a AINA a entrevistar-me. La periodista amb el seu ADN d’observadora i de pescar notícies queda sorpresa per l’ambient juvenil dels 26 monitors de colònies i esplais que segueixen el curs de la FEMN. Tots ells treballen per titular-se com a educadors en el lleure.

L’Èlia em demana quasi l’impossible: “Em pot resumir en una frase la feina que fan aquests nois i noies durant 13 dies enclaustrats a AINA?”

Em surt del cor: “Els joves a AINA aprenen a estimar per ensenyar a estimar!”

Sé estimar? Em pregunto moltes vegades, sobretot quan faig la meva pregària davant la Mare de Déu de Meritxell. Tot just n’estic aprenent, a estimar. Estic aprenent a acceptar les persones, fins i tot quan em deceben o em fan mal, quan fugen de l’ideal que jo tinc per a elles, quan em fereixen amb paraules o amb accions impensades. És difícil acceptar les persones tal com són i no tal com jo voldria que fossin. Em costa no rebel·lar-me contra la indiferència que rebo com a resposta a favors i ajudes que he donat. La indiferència és l’únic que feu vomitar a Jesús: “Perquè no ets fred ni calent...” És difícil, molt difícil, però n’estic aprenent.

Estic aprenent a estimar. Els futurs titulats en l’educació en el lleure estan aprenent a estimar. Aprenem a escoltar, escoltar amb els ulls, amb l’oïda, amb atenció i amabilitat. Escoltar amb tota l’ànima. Em costa escoltar en un món de sorolls, de superficialitats, d’addicció a la tecnologia. Per això, prego a la meva Confident: “Meritxell del silenci, ensenyeu-me a escoltar.”

Escoltar el que em diu el cor, el que em diuen els braços caiguts, els ulls tristos o alegres, les mans inquietes. Escoltar les paraules que s’amaguen com lletra petita entre les superficialitats. L’única cosa que exigeixo al monitor d’AINA és que escolti el full blanc que els poso al davant per desitjar-nos “la bona nit”.

L’ambient d’unes colònies, i sobretot del campament Caina i Tamarros, t’ensenya a descobrir l’angoixa disfressada, la inseguretat emmascarada, la solitud encoberta. Quan s’aprèn a estimar un penetra en el somriure fingit, l’alegria simulada, la vanaglòria exagerada. Quan un és un aprenent a estimar descobreix i comparteix el dolor de cada cor.

A poc a poc els joves i un servidor en la convivència de tot un curs de titulació de monitors estem aprenent a estimar, estem aprenent a perdonar, perquè l’amor perdona, foragita la tristesa i cura les ferides que la incomprensió i la insensibilitat van marcar en el cor ferit. L’amor perdona, oblida si pot, esborra les marques que el dolor ha deixat en el cor ferit. El professor Torralba afirma en un dels seus llibres de contes: “Oblidar és ressuscitar.”

A poc a poc, pas a pas, estem aprenent a estimar, a descobrir el valor que hi ha dins de cada vida, de totes les vides. Valor enterrat per la falta de comprensió, d’afecte i acceptació, i per les experiències dures de la vida. Montessori ens alliçona: “El nen, la nena, no són un vas que hem d’omplir. El nen i la nena són una font d’aigua de vida que hem de fer brollar.”

Escric el 28 d’agost, festa de Sant Agustí. El bisbe d’Hipona va escriure: “La mesura de l’amor és l’amor sense mesura.” Estic aprenent a veure l’ànima de cada persona i les possibilitats que Déu li ha donat . I descobreixo que ho és de difícil estimar incondicionalment. I a poc a poc, amb entrebancs i cometent molts errors, aprenc a estimar tal com Déu ens estima.

A la meva Confident que ens infantà al peu de la creu li agraeixo el testimoni que el David Aguilar ha donat als alumnes del curs de titulació de monitors: “Una mancança greu t’ensenya a estimar molt més la vida i a fer-la fecunda.” Gràcies, David. M’has fet present la realitat de sant Pau: “Quan soc feble és quan em sento fort.” Els bons mariners no han après a navegar en la mar calmada, sinó en la mar encabritada.