La llum meritxel·liana ens agermana

La memòria és un ingredient fonamental de la identitat. Qui perd la memòria, perd la identitat. La festivitat de la Mare de Déu de Meritxell proclama qui som, d’on venim. Visualitza els camins traçats pels andorrans des dels pariatges, i més enllà. La memòria té un gran paper a l’hora de cercar la felicitat del poble. No és endebades que cada poble festeja any a any amb més solemnitat la festa major, i cada país, la festa nacional.

Som un poble desmemoriat? Han caigut en l’oblit noms de camins, de roques que duen missatge com el Pui-Bondat de la Roca de les Bruixes, i de costums que nodrien l’esperit de poble. El pou de la indiferència fa que valorin més el patrimoni andorrà la gent estrangera que els de casa, siguin natius, siguin sobrevinguts. Goso afirmar que el 90% de ciutadans d’Andorra no s’han aturat 10 minuts a contemplar la peça rara (única al món) de la Majestat de Caselles, del segle XII, en estuc. Per a més inri, es viu en una societat que, per una banda, sembla cada cop més allunyada dels valors humans i cristians de l’Evangeli. Sortosament per l’altra banda comencem a tenir grups de joves que s’han cansat de l’imperi de la superficialitat que cerca la felicitat fent de la nit, dia. S’han cansat de la buidor que basa la felicitat només en el consum de substàncies perjudicials per a la salut, fet que el país paga costosament.

AINA ha afegit als objectius que són el seu ADN (fer país, convivència, creativitat, senderisme, esquí de fons, valors humans i cristians i espiritualitat) el valor de la integració. La felicitat d’un poble rau en els valors que posseeix, en el coneixement de la seva història, que és la saba de la gavernera per donar fruits avui. Estimem i valorem el que tenim per fer dels camins vells, camins nous. El filòsof Apuleu, el segle II, deia: “Un a un l’ésser humà és mortal, però tots junts il·luminen el món, salven la humanitat.” Meritxell ens agermana a tots.

Andorra a la festa major del 8 de setembre canta Meritxell:

Meritxell, pau i llibertat, creient i lliure onze segles.

Meritxell, comunicadora de coratge, creient i lliure vull ser.

Meritxell, Mare que dona a llum la Llum, portadora d’esperança al cor de totes les mares, sou Mare de tots.

Meritxell, paradigma social positiu que emmarca el pelegrinatge del poble, el verí de l’heretgia / mai pogué aquí penetrar.

Meritxell, Tabor andorrà, guingueta de contemplació del cel net i del sol esplendorós, Llum i cel blau / cors, ciutats i llars coronin.

Meritxell, escala de Jacob de valors per als infants i joves en el seu creixement humà i cristià, fraternal harmonia en jorn de festa / ens aplega a tots.

Meritxell, casa de tots, aixopluc d’obra social, lúdica i caritativa, dels pobles d’Andorra / la casa pairal.

Meritxell, torre de David, pilar de fortalesa contra tota mena de pors, incerteses i dubtes, pel món odi i guerra / ací dolça pau.

Meritxell, ànima del silenci, cau dels somnis que es fan realitat en l’ànima, la Valira que murmura a vostres peus / belles flors i tendres plantes encatifen el vostre altar.

Meritxell, mirall on el pelegrí descobreix qui és, qui vol ser, tota la seva riquesa interior i cap a on camina, el romeu aquí us adora / dels comtats de Foix i Urgell.

Meritxell, falda maternal, on es dipositen les llàgrimes perquè esdevinguin llàgrimes d’amor, Vós oïu en qui en ses penes / busca el consol perdut.

Meritxell, imatge sagrada andorrana, icona de la humilitat canillenca i del servei acollidor i inclusiu, Reina d’amor un dia / Andorra us coronà / Reina sou Maria de tothom qui us estimar i / que us vol estimar.

Meritxell, Mare del Bell Amor que enllaça els camins de comunió dels seus fills en un sol pelegrinatge devers el Regne de Justícia, de Veritat, d’Amor i de Pau, en Vós Andorra troba el que més val.