Som-hi, curs 2018-2019 en marxa

Les multituds agraïdes pels ensenyaments que rebien de Jesús, l’anomenaven rabí, mestre. A Jesús li plaïa el nom: “Em dieu mestre, i ho soc. Si soc el vostre mestre...” Jesús donà la lliçó magistral d’inauguració del curs a la muntanya. Ens ho conta sant Mateu, capítol 5,versets 1-10: “Jesús pujà a la muntanya. S’assegué i els dotze deixebles se li acostaren. Aleshores obrí la boca i començà a instruir-los. Els deia: ‘Feliços els pobres en l’esperit perquè el Regne dels cels és per a ells. Feliços els humils, perquè posseiran la ter­ra. Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Feliços els compassius, perquè seran compadits. Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu. Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu’”.

La resposta dels deixebles no es feu esperar.

Simó Pere: “Mestre, hem d’aprendre tot això de memòria?” Andreu: “Cal escriure-ho?” Felip: “Mestre, jo no tinc ni paper ni bolígraf.” Joan, el més jove de la classe, es lamenta: “Mestre, la majoria passen de tot.” Bartomeu demana: “Ens posareu deures per fer a casa?” Jaume, dubtós, demana: “Això compta per pujar la nota?” Mateu es fa el despistat: “Me’n vaig als serveis.” Simó, el zelador, es queixa: “Quan anirem a dinar?” I Judes, que guardava la bossa, exigeix: “Mestre, què heu dit que seran els pobres?”

Un sacerdot del temple que es trobava entre la multitud s’acostà a Jesús per dir-li: “Mestre, quin és el teu problema? Quins són els teus objectius? Per què uses aquesta pedagogia frontal?

Aleshores, el rabí Jesús exclamà: “Sí que us costa d’entendre!”, i plorà.

Han passat 2.000 anys. Els 50% dels estudiants que han estrenat curs no s’han allunyat pas gaire de les actituds dels deixebles de Jesús. L’altre 50% peca d’angoixa i de por davant el repte ascendir a l’ESO, al batxillerat o a la uni sense oblidar-me de la jove que posa un ciri a la Mare de Déu de Meritxell demanant ajuda per reeixir en la selectivitat del setembre. Els tranquil·litzo. No sobrevaloreu la importància dels fracassos. No vulgueu controlar-ho tot racionalitzant cada cosa per tenir-ho tot sota control. Relativitzeu les preocupacions amb el somriure i el riure. No us agafeu la vida massa seriosament. Sapigueu que l’adversari més gran que té la llibertat és l’obsessió per la seguretat! Jugueu, divertiu-vos, inventeu, disfresseu-vos, atreviu-vos a fer el ridícul. Quan us sentiu estressats, useu del tantsemenfotisme i deixeu-vos portar per l’humor picant. Una persona que no riu mai és una persona poc seriosa; no és de fiar. La lliçó magistral de Jesús en inaugurar el curs dels Dotze diu: “Cal ser feliç per arribar al juny del 2019.” Jaume Funés, psicòleg d’adolescents, escriu a La Contra de La Vanguardia: “A l’adolescent li toca ser una mica desassenyat.” Al meu poble en deien “cap verd”.

Els alumnes del col·legi de la Sagrada Família d’Escaldes-Engordany han pelegrinat als peus de la Mare de Déu de Meritxell per començar la gimcana Curs 2018-2019. Era el seu primer dia de classe, dilluns 10 de setembre. Les proves a superar les vaig trobar tan alliçonadores com divertides.

Prova 1. Superar la ganduleria que camina tan a poc a poc que la pobresa l’agafa ben aviat.

2. El mestre ajusta el llibre a les necessitats dels alumnes, i no els alumnes a les necessitats del llibre.

3. Aprendre a estudiar per no ser víctima de la desmotivació.

4. Afavorir el desig d’aprendre. Canviar la por al fracàs pel desig d’aprendre.

5. L’esforç, el rigor i la disciplina són eines al servei de l’aprenentatge. La bonhomia envers l’alumne no està renyida amb l’exigència.

6. La curiositat personal de l’alumne en totes les matèries és clau: aficiona’t a la lectura, enamora’t del teatre, del cant, dels museus, de la ruta romànica d’Andorra, ves a la conferència sobre Pompeu Fabra a Escaldes- Engordany per posseir el coixí de la saviesa.

7. Crear la consciència de pertànyer a l’equip educatiu: equip de professors, equip d’alumnes, equip de pares i mares, equip entre pares / mares, professors i alumnes... fins a formar una Sagrada Família.

8. Resa la dita francesa: “Les cahiers au feu, la maîtresse au milieu”, comprèn l’orgull d’ensenyar i el reconeixement de la societat per la feina ben feta.

9. El saber pedagògic. L’infant és el constructor de la persona i no hi ha persona que no hagi estat formada per l’infant que fou!

10. La presa de responsabilitat compartida i progressiva. Eduquem per crear una generació de ciutadans ferms i poderosos, és a dir, lliures i independents.

A la meta, ens retrobarem amb la Mare de Déu de Meritxell per cantar-li: “Gràcies, magnífic, gràcies.” La Confident em somriu: “Treballa perquè cada infant, cada adolescent i cada jove siguin uns aventurers agosarats.”