Meritxell, un rellotge de sol

La mainada baixà d’AINA a Meritxell. Gràcies a una complicada gimcana pel camí Ral que els monitors havien pouat de la seva fecunda imaginació, els ainistes descobriren els tresors del camí que uneix Canillo, Prats i Meritxell. Davant l’església, Meritxell Memòria esperem que arribin les altres patrulles. Mentrestant, l’Ian presumeix del seu regal d’aniversari, que és el 28 de juny. “És un rellotge que ho té tot”, farda el vailet. “Compta les passes que fas durant el dia, és un GPS, calculadora... ho té tot.” Tallo l’animada conversa: “Jo tinc un rellotge de sol”.

Ni un dels barrufets ainistes coneix l’existència del rellotge de sol. M’adono un cop més que ja no soc d’aquest temps. Els faig asseure a tots en rotllana al centre del claustre dels arcs. M’explico.

“El meu pare, mirant només la posició del sol, sabia sempre l’hora que era. Pel seu aniversari, li vaig regalar un rellotge d’aquells que sols marquen les hores. No l’hi vaig veure mai posat. Quan vaig arribar a Canillo, l’estiu del 1966, em sorprengué que els veïns del carrer Gran del poble miraven sovint, pels volts del migdia el campanar de Sant Serni. El campanar de 27 metres d’alçada fa d’agulla de rellotge de sol. En pic, no fa ombra sobre la teulada del tros de l’església romànica que guardaren en bastir l’actual, els veïns saben que és migdia, l’hora d’anar a dinar.”

Amb els barrufets, improvisàrem un taller i fabricàrem un rellotge de sol per oferir a la mare de Déu de Meritxell. Un rellotge de sol té tres elements imprescindibles: el sol, l’agulla i les xifres. Al peu del rellotge hi vàrem escriure el text que havia llegit en la façana d’una masia pairal del Pedrís: “Jo sense sol i tu sense Déu, no som res.” En ofrenar-lo a la Meritxell, els comento: “Un rellotge de sol, sense sol, no funciona. La Meritxell canta al Magnificat que, de la mateixa manera que el rellotge de sol ho deu tot al sol, jo ho dec tot a Déu, que és el meu Sol.” El Senyor s’ha complagut en la petitesa de la seva serventa, i m’ha omplert de meravelles. Sant Joan que l’acollí, li canta: “Maria té el Sol per vestit.” Bernanos m’emociona quan glossa: “La Santa Verge no ha tingut ni triomfs, ni ha fet miracles, però el Sol de Déu li ha concedit una dignitat que està per sobre de la dels àngels.” Els andorrans completem: “Meritxell és la bella Aurora que ens regala el Sol Jesús. Li diem Meritxell perquè dona a llum el Sol que ens marca l’hora.” Damunt l’altar major, hi ha incrustat un sol que ens en fa memòria. “Aquesta única agulla, què representa?” demano a la mainada que m’escolta encuriosida. L’agulla és la fe. El sol ho és tot. Però, el sol sense l’agulla no ens pot donar l’hora. Quin misteri! Déu és totpoderós, però sense l’agulla de la nostra fe, no pot obrar. L’amor de Jesús, Fill de Maria, desvela en el nostre cor anhels de pau, de justícia, d’amor, de felicitat per a tots els nens i les nenes del món. Si nosaltres no li obrim el cor amb la fe –l’agulla del nostre rellotge– tot es queda en no-res. És la fe de la Meritxell que fa possible l’Encarnació del Redemptor del món. Li ho canta la seva cosina Elisabet: “Feliç Tu que has cregut, perquè s’acomplirà tot allò que Déu ha somiat dur a terme per a la humanitat.” El Pol petit aixeca el braç. Em demana: “I les xifres què representen?” “Gràcies, Pol. Interessant pregunta. Els números són les obres que hem de realitzar cada hora, cada minut, cada segon. Les 8, em llevo puntual, cantant, il·lusionat i reso un parenostre, reparteixo somriures, bon dia a tot­hom. I algun petó. Les 9, les 10, 11, 12 a l’escola estudio, faig bé el que em toca fer, amb amor, amb esperit de servei a la comunitat. La una, menjo de tot, a les postres faig sobretaula. Després dedico temps als jocs i a la lectura. Les cinc, sortida de l’escola, vaig a casa dels avis a fer-los una gran abraçada, els demano que m’expliquin la història de la família i bereno amb ells fins que els pares em venen a buscar. Les deu de la nit, escric a l’Agenda de la felicitat el moment més feliç del dia, en dono gràcies a la Meritxell amb una Ave Maria. Durant tota la nit faites de bons rêves! somio en els àngels.”

En oferir una branca de gavernera a la meva Confident, li demano que regali a cada ainista, a tots, un rellotge de sol: una vida alimentada pel Sol, una agulla ben afinada per la fe, i unes xifres per al nostre carpe horam. Cada moment és ple de felicitat!