Confidències personals

Ad multos annos! Em canten els àngels. Els dic amb mots de mossèn Cinto Verdaguer: “Els que Déu vulgui, i que vulgui tard.”

19 d’octubre del 1939-dia 19 d’octubre del 2018. 79 anys són un mirador per contemplar el camí ascendit i per albirar els pocs metres que em separen del cim. El dia de l’estrena del vestíbul que mena als 4 vint anys, em convida a seure davant la Mare de Déu de Meritxell per cantar gràcies! I demanar-li el full de ruta per no perdre’m pel camí.

1. Cuidaré de fer bona cara cada dia a tothom, com si cada dia fos diumenge. Hi ha millor festa que la vida?

2. Sortiré al carrer. M’esforçaré per anar a la perifèria, que diu el Papa Francesc. No puc tancar-me al despatx, ni a la sagristia, ni tan sols a l’església. Els padrins de Bellcaire m’advertien: “l’aigua estancada es podreix i la màquina que no es fa servir es rovella”.

3. Estimaré l’exercici físic igual que a mi mateix. Una passejada raonable. Quatre estiraments sota la dutxa. El catecisme que m’ensenyà el capellà que em portà al seminari de la Seu d’Urgell, resa: “Contra la mandra, diligència”. Evitaré acudits dolents que ridiculitzin la gent gran. Allunyaré el desànim que causa l’obsessió que “els temps passats foren més bons”. Procuraré que els amics em puguin dir en passar prop d’ells: “estàs prou bé!”

4. Cultivaré la virtut de l’optimisme, per sobre de tot com a persona: al mal temps, bona cara; i com a creient: un cristià trist, és un trist cristià. En una paraula: bon humor, cara alegre i gest amable.

5. Positivaré els esdeveniments negatius. Si plou... no em cal regar l’hort! Si neva, aigua per a les fonts de l’estiu. Si fa un bon sol, un bon passeig de Prats a Meritxell amb una llarga aturada a la Creu de Carlemany o Meritxell. Si em queixo, igualment tindré el mal, i aquest empitjorarà.

6. El meu papa em donà un consell que m’ha fet reeixir en la vida: “que ningú et regali res! Vulgues guanyar-t’ho tot tu”. En la mesura que pugui, evitaré ser un paràsit de la societat, i menys una branca trencada de la vida. Intentaré ser útil a mi mateix i als altres, d’una manera especial amb qui comparteixo l’educació dels infants a la casa d’AINA.

7. La meva mama em fou un exemple de com ajudar els altres amb un servei, amb un somriure, amb un consell. Li seré fidel, almenys, sembrant somriures i consells.

8. Escriuré cada dia unes línies, encara que sols sigui per a mi. Escriure és una teràpia infal·lible. Qualsevol ocupació manual, intel·lectual és la millor benedicció de Déu en el caminar de la vida, però més a l’hora de fer el Cim.

9. De la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan –la sardana de la vida– seré una anella seient a taula mensualment amb l’Associació de la Gent Gran de Canillo, a la partida de botifarra, sense maleir els ossos a ningú quan no em venen les manilles ni els asos, i seuré amb els del Barça per veure el partit de la setmana al bar de la padrina. Improvisaré un dinar amb els qui més estimo per arreglar el món, recordar els bons records, fer-nos preguntes i compartir les alegries del dia i sobretot contar unes quantes bestieses per riure fins a la bogeria. Tot això és la millor medicina per refer les forces. Senzillament per viure.

10. Ompliré de vida els 79 anys i els que vinguin amb la pregària. Sentir-se estimat per Déu, per la meva Confident, dins del silenci del captard, em fa do de la pau interior de la qual Jesús digué: “Ningú ni res us la podran prendre”.

Prego amb les benaurances dels ancians en acció de gràcies a la meva Confident:

Feliços els ancians que accepten la vellesa. Viuran tranquils els darrers anys de la seva vida.

Feliços els vells que somriuen sempre. Tindran sempre algú al seu costat i tothom els recordarà amb agraïment.

Feliços els ancians que ja accepten no manar. Els joves confiaran en ells.

Feliços els ancians que no diuen sempre: “En el meu temps tot era millor”. Tindran sempre qui els escolti.

Feliços els ancians pacients, pacífics i acollidors. Perquè un dia seran acollits pel pare del cel.

Feliços els ancians que no tenen por de morir. Han madurat per a la vida eterna.

Feliços els ancians que valoren la seva vellesa, perquè en el seu capvespre sabran donar gràcies del gran do de la vida.

Feliços els ancians que són portadors de pau i energia creadora, perquè viuran fins a l’últim moment construint el món.

Feliços els ancians que tot vivint la seva pobresa, sembren l’alegria al seu entorn, perquè coneixeran la joia de viure.

Feliços els ancians que accepten amb mirada confiada i serena les seves limitacions, perquè descobriran la felicitat en la senzillesa.

Feliços els ancians que no tenen l’egoisme de viure obsessionats per les seves seguretats, perquè les trobaran totes.

Feliços i benaurats tots els ancians que, trobant-se sols, abandonats, continuen estimant i donant pau, perquè se sentiran estimats de Déu.

Em sento feliç d’haver compartit aquestes benaurances amb els meus companys i companyes de la Festa Magna, dilluns 8 d’octubre, als peus de la meva Confident, la Mare de Déu de Meritxell.