Estimar i morir

La vida ens posa davant de dos reptes: estimar i morir. Ho llegeixo als escrits de l’Abbé Pierre, fundador dels Drapaires d’Emaús. La importància que es dona al fet d’estimar, se li arravata al morir. La mort queda marginada per l’engolidora vida accelerada i digital del món postmodern. La societat, dominada per la cultura de la competitivitat i de l’èxit, ens allunya de la mort. S’ha fet de la mort un tabú, tant de la mort dels altres, com de la mort d’un mateix.

Dimecres, vaig anar a resar davant els nínxols dels padrins Jaume i Teresa, dels pares Jaume i Pura, dels germans Sisco, Concepció i Cosme i del capellà que em portà al seminari, mossèn Josep Escolà. Gràcies a la pregària els dos reptes, estimar i morir, esdevenen un de sol. Sant Francesc d’Assís anomena la mort “germana mort”. Santa Teresa d’Àvila canta la mort: “tan alta dicha espero que muero porque no muero”. Aznavour, traspassat ara fa dos mesos, composa la cançó La mamma al llit de mort de la mare. Emocionat de veure tots els germans dient “a reveure, adeu-siau” a la mare, els la cantà: “Ils sont venus. Ils sont tous là, même ceux de Sud”. Un amic, pare novell, emocionat en prendre en braços el fill ploraire acabat de néixer, li oferí el primer desig de la vida: “Fill meu, en néixer tu plores mentre tots somriem. Tant de bo que tinguis una vida tan plena i feliç que, quan moris, tothom plori i tu somriguis”. Trenta-un d’octubre, posobra de Tots Sants, vaig pregar davant les relíquies de les persones a qui dec tot el que soc: “que quan la germana mort em vingui a buscar la vida, ja no me’n trobi gens ni mica perquè l’hauré donada tota als companys de camí”. Jesús, el Mestre, agermana amor i mort en definir l’amistat: “Estimar és morir pel qui estimes”.

Fem nostres els reptes de la vida. Plantem cara a la mort amb l’amor.

1. Acompanyem les persones que porten dol. La solidaritat comunitària és essencial per evitar que la família endolada s’enfonsi. Anem als enterraments encara que no siguem persones properes al difunt. Tinguem alguna atenció particular envers els qui porten dol perquè, després dels oficis funeraris, resta un buit trasbalsador per a tota la llar.

2. Fem de la mort una finestra per contemplar la vida. Els afanys que no ens deixen dormir, les desil·lusions que aigualeixen els somnis, les contrarietats lligades a les relacions humanes –familiars i amics– que amarguen els moments més dolços de la vida, tot es relativitza quan ho mirem des de la finestra de la mort. El perdó, la compassió, la fidelitat faran de la nostra vida una Pasqua de Resurrecció. Cada vespre rellegirem el dia i desgranarem els moments d’eternitat viscuts. Cada acte de justícia i d’amor té el valor d’eternitat. Jesús, el Mestre, ens obre els ulls a tots en proclamar: “El Regne de Déu està enmig vostre”.

3. Contemplem la mort com una transformació, una transfiguració, i no com una ruptura. La mort ruptura és una fi inhumana, incomprensible, insuportable, inacceptable. La mort transformació és la fe. Martí i Pol canta. “Després passaran els anys i esdevindràs translúcid / ...potser sense pensar-te ni sentir-te / arribaràs a ser una part tan íntima de mi mateix...”. Antoine de Saint-Exupéry: “ce qui donne sens à la vie donne du sens à la mort”. L’arbre d’AINA glossa la vida dels 13 monitors que al llarg dels 42 anys de camí, ens han deixat. Cada un d’ells s’ha transformat en una arrel que no veiem, però ens envia la saba suficient per créixer i donar fruit. Ho va predicar Jesús, el Mestre: “El gra de blat que mor, esdevé una espiga ben granada per llescar i compartir el Pa de la Vida”.

4. Amb la Comunitat de l’Església de Canillo he resat, com és ús i costum el dia de Tots Sants abans de la castanyada, als cementiris de Soldeu, de Sant Serni, de Mereig i de Prats. Els parroquians que hi reposen, ens confien: “Us hem donat el nostre amor, la nostra amistat. Sentiu la pena de no poder abraçar-nos. La fe i la pregària us donaran el consol i el reconfort. Que els valors que us hem tramès, us ajudin a fer el camí que us queda. Nosaltres no som morts. Som els estels que brillen en les vostres nits.”

Prego la meva Confident amb l’oració que la padrina Teresa em donava la bona nit: “Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort”.