Un malentès

Em desplau sortir de la Parròquia de Canillo per celebrar baptismes, primeres comunions o bodes. Demano als amics que em conviden a la seva celebració que comprenguin la meva declinació. De Soldeu a Meritxell, passant per Sant Pere del Tarter, Sant Jaume de Ransol, la joia del romànic de Caselles, l’església parroquial de Sant Serni, la de Santa Creu i de Sant Miquel de Prats, Canillo té un ric patrimoni, únic en una Parròquia d’alta muntanya, i soc feliç quan algun company mossèn em demana celebrar-hi alguna festa cristiana.

Uns enamorats, fills d’uns pares amb qui havia compartit moltes baixades d’esquí per la pista de l’Avet de Soldeu –avui eslàlom de la Copa del Món 2019- m’invitaren a presidir el sagrament del matrimoni en una església de Besalú, bisbat de Girona. Em vaig excusar amb una carta de felicitació, un pòster de “Mare de Déu de Meritxell, beneïu la nova família”. Excuso la meva absència amb una recomanació: Obriu les cartes de sant Joan evangelista. Cerqueu 1 Joan, 4,18. Hi trobareu el meu consell per fer un llarg camí d’amor, de manera que caminar junts ja serà la vostra felicitat. El text resa: “On hi ha amor, no hi ha por, ja que l’amor quan és complet, treu fora la por. La por impedeix la perfecció de l’amor; per això nomes té por el qui no estima Déu plenament”.

El malentès sorgeix quan pel camí es perd l’1 de la carta de sant Joan 4,18, i es queden amb el sant Joan 4,18 de l’Evangeli, on llegim: “Diu Jesús: N’has tingut cinc, de marits, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat”.

Deixo per a la vostra imaginació la represàlia que em caigué a damunt per la caiguda de l’1!

L’Evangeli que hem comentat al taller de Sant Galderic d’AINA, el primer dilluns d’aquest mes d’octubre, els mossens de l’Església de les Valls, m’ha refrescat el malentès, d’ara farà 6 anys. “Quan dos s’estimen, que ningú ni res no els separi” Marc 10,2-16. XXVII diumenge de l’any B. No fem servir aquest text com un estendard dels antidivorcionistes; cal reflexionar-hi bo i procurant escapar dels clixés i prejudicis que tant ens condicionen.

El caràcter indissoluble del matrimoni del qual parla Jesús a l’Evangeli, no coincideix literalment amb la impossibilitat jurídica de divorciar-se. Jesús no es refereix a la possibilitat de separar-se d’uns esposos. Jesús parla només de la necessitat de desplegar les possibilitats d’enriquiment de l’ amor. Jesús insisteix en el desenvolupament de la creativitat de l’amor. Jesús, Mestre i model dels pedagogs, fa brollar allò de més valuós que hi ha en el cor de l’home i de la dona, el profund anhel d’immortalitat que traspua l’amor, un anhel d’eternitat que connota fidelitat, que aspira a un progressiu descobriment de la persona estimada i que fins i tot sap ressuscitar després d’una fallida momentània o d’una letargia més o menys llarga.

Jesús ens diu: “Doneu-me una parella que visqui l’amor . Una parella que, ja abans de casar-se, tingui idees clares sobre el que l’amor demana, i que, una vegada casats, no se’l miri mai com una renda de la qual gaudir ans com una conquesta en la qual cal prendre part cada dia. Doneu-me una parella que comprengui bé que l’amor no pregunta tant què li pot donar l’altre, com què pot donar-li ell per ajudar-lo a ser més feliç”. A aquesta parella demaneu-li que es divorciï, que no ho voldrà fer!

Em vaig permetre compartir amb els companys mossens el que les parets de Sant Galderic han sentit tantes vegades, perquè ho predico un dia sí i un altre també als monitors i monitores: estimar-se és combregar-se l’un a l’altre. És agradar-se i enamorar-se en tot moment. És procurar escoltar-se i comprendre’s. És perdonar-se incansablement. És dir-se de mil maneres “t’estimo! Com et puc estimar més?”. És esforçar-se a mirar la vida en la mateixa direcció. És compartir tasques. És voler sentit la pròpia alegria a mercè de l’alegria de l’altre. És...

Els nuvis que celebren el matrimoni al Santuari de Meritxell acaben la festa oferint a la Patrona d’Andorra el ram que acompanya les aliances damunt l’altar i es fan la foto amb Ella. Jo els acompanyo -no per sortir a la foto!-. La Confident els dona el millor consell: “On hi ha amor, Déu és present en la parella; però on no n’hi ha, d’amor, Déu es fa escàpol”.